llibres retornats

MÀRIUS SERRA
Llibres retornats
La Vanguardia
11|10|2021

Un dels primers aprenentatges pràctics de l'escriptor novell és enfrontar-se al segon informe de liquidació de drets del seu llibre. Dic el segon perquè en el primer no passa mai, atès que la xifra d'exemplars venuts podrà estar per damunt o per sota de les seves expectatives, però sempre serà un número natural positiu. En canvi, en la segona, és molt probable que la casella dels exemplars venuts l'ocupi un número negatiu. L'atribolat autor novell, llavors, imaginarà un grup de lectors enfurismats que, després d'haver llegit la seva obra, han decidit que era tan defectuosa que calia tornar-la a la llibreria. Un grup tan nombrós com la xifra que consta a la liquidació rere el signe menys. L'única teràpia possible per enfrontar-se a aital desassossec és una sessió informativa sobre el sistema comercial que regeix el món editorial, basat en el dipòsit renovable de mercaderies que arriben i marxen de les prestatgeries llibreres a una velocitat variable. Esclar que la ment d'un creador de mons ficticis no sempre està preparada per entendre unes regles reals més complexes que les del joc del críquet. Encara ara, trenta-sis anys després d'haver publicat el meu primer llibre, em costa d'imaginar la correspondència d'aquell deu per cent del cost d'un exemplar que m'ha estat liquidat sense que cap lector l'hagi comprat i, un any més tard, m'és descomptat perquè un llibreter l'ha posat a la roda de retorns que li permet rebre les novetats del moment.

Però, tard o d'hora, l'escriptor novell haurà d'enfrontar-se a una situació encara més descoratjadora que una liquidació negativa del llibre que tan amorosament va escriure. Un bon dia se'n trobarà un exemplar dedicat en una parada que ven llibres de vell com les del metro de Barcelona (d'una oenagé solidària) o les dels llibreters (antiquaris) que fins a la setmana passada podrien la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern del passeig de Gràcia. S'hi acostarà amb timidesa, agafarà l'exemplar de la seva criatura i, només obrir-lo, s'adonarà que és el que va enviar dedicat a un autor a qui admira molt. Després d'enyorar la il·lusió forassenyada que sentia quan era un autor inèdit, l'autor desenganyat té diverses possibilitats. L'única que no m'havia passat pel magí, però, és la que explica Agalina Catarrate en una columna al diari de Buenos Aires Crónica del 5 d'octubre. L'autor, decebut que es va trobar un llibre seu en una parada de vell era Juan Filloy (el rei dels palíndroms, busquin-ne informació perquè és un 10 amb diacrític), el llibre en qüestió ¡Estafen! (1931) i la dedicatòria, al seu admirat Jorge Luis Borges. En comptes d'enviar-li una nota airada o divulgar la descortesia de Borges, Filloy va comprar l'exemplar del llibre i hi va afegir una nova dedicatòria a sota de la primera. Hi va escriure: "Con renovado afecto, Juan Filloy", i l'hi va tornar a enviar a Borges.