llibres retornats

MÀRIUS SERRA
Llibres retornats
La Vanguardia
11|10|2021

Un dels primers aprenentatges pràctics de l'escriptor novell és enfrontar-se al segon informe de liquidació de drets del seu llibre. Dic el segon perquè en el primer no passa mai, atès que la xifra d'exemplars venuts podrà estar per damunt o per sota de les seves expectatives, però sempre serà un número natural positiu. En canvi, en la segona, és molt probable que la casella dels exemplars venuts l'ocupi un número negatiu. L'atribolat autor novell, llavors, imaginarà un grup de lectors enfurismats que, després d'haver llegit la seva obra, han decidit que era tan defectuosa que calia tornar-la a la llibreria. Un grup tan nombrós com la xifra que consta a la liquidació rere el signe menys. L'única teràpia possible per enfrontar-se a aital desassossec és una sessió informativa sobre el sistema comercial que regeix el món editorial, basat en el dipòsit renovable de mercaderies que arriben i marxen de les prestatgeries llibreres a una velocitat variable. Esclar que la ment d'un creador de mons ficticis no sempre està preparada per entendre unes regles reals més complexes que les del joc del críquet. Encara ara, trenta-sis anys després d'haver publicat el meu primer llibre, em costa d'imaginar la correspondència d'aquell deu per cent del cost d'un exemplar que m'ha estat liquidat sense que cap lector l'hagi comprat i, un any més tard, m'és descomptat perquè un llibreter l'ha posat a la roda de retorns que li permet rebre les novetats del moment.

Però, tard o d'hora, l'escriptor novell haurà d'enfrontar-se a una situació encara més descoratjadora que una liquidació negativa del llibre que tan amorosament va escriure. Un bon dia se'n trobarà un exemplar dedicat en una parada que ven llibres de vell com les del metro de Barcelona (d'una oenagé solidària) o les dels llibreters (antiquaris) que fins a la setmana passada podrien la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern del passeig de Gràcia. S'hi acostarà amb timidesa, agafarà l'exemplar de la seva criatura i, només obrir-lo, s'adonarà que és el que va enviar dedicat a un autor a qui admira molt. Després d'enyorar la il·lusió forassenyada que sentia quan era un autor inèdit, l'autor desenganyat té diverses possibilitats. L'única que no m'havia passat pel magí, però, és la que explica Agalina Catarrate en una columna al diari de Buenos Aires Crónica del 5 d'octubre. L'autor, decebut que es va trobar un llibre seu en una parada de vell era Juan Filloy (el rei dels palíndroms, busquin-ne informació perquè és un 10 amb diacrític), el llibre en qüestió ¡Estafen! (1931) i la dedicatòria, al seu admirat Jorge Luis Borges. En comptes d'enviar-li una nota airada o divulgar la descortesia de Borges, Filloy va comprar l'exemplar del llibre i hi va afegir una nova dedicatòria a sota de la primera. Hi va escriure: "Con renovado afecto, Juan Filloy", i l'hi va tornar a enviar a Borges.

avís legal

Aquest avís legal apareix en el llibre Junkopia,

de Jonnathan Opazo Hernández i Rodrigo Figueroa,

 editorial Bifurcaciones, 2016.

autors de domini públic

La obra de Federico García Lorca pasará a ser considerada de dominio público en 2017, tras haber transcurrido 80 años desde la trágica muerte del poeta español. Si bien la legislación española otorga 70 años de propiedad tras la muerte de un autor, sólo afecta a aquellos autores muertos después de 1987; el resto se rige por la ley de 1879 que daba 80 años de gestión patrimonial. De este modo, en 2016 se liberan los derechos de los autores fallecidos en 1935, ya que se empieza a contar desde el 1 de enero del año siguiente a la defunción. Otras consideraciones son si la obra ya está liberada en su país de origen y por lo tanto nadie puede reclamar derechos en España, un asunto que ya depende de contratos editoriales.

Sin duda, el autor más conocido cuya obra pasa al dominio público en 2016 es el poeta portugués Fernando Pessoa. Hay que recordar, claro, que las traducciones tienen la misma protección, es decir, lo que queda libre es el original portugués para que pueda ser nuevamente traducido en España.

Para 2017 llega una serie de nombres de primer nivel en la historia de la literatura. Quizá el más llamativo es el caso del poeta Federico García Lorca, cuya obra es fundamental dentro de la literatura contemporánea española y que sin duda va a ser uno de los más leídos al poder encontrar sus obras sin problemas por tener que hacer nuevas traducciones, como es el caso, por ejemplo de G. K. Chesterton, otro de los grandes cuya obra será libre en 2017.

Otros autores de renombre para 2017 son Gorki, Robert E. Howard, Miguel de Unamuno, Ramón del Valle Inclán o Rudyard Kipling. También es interesante la obra de algunos autores menos conocidos como Henri Barbusse, Lu Xun o M. R. James, sin olvidarnos del Premio Nobel italiano Luigi Pirandello.

También hay que tener en cuenta que se puede dar el caso en que los herederos de los derechos de autor hayan protegido personajes de las obras como marcas comerciales, como es el caso de El principito, libre este mismo año, por lo que se puede publicar la obra, pero con la obligación de cumplir ciertos requisitos -como por ejemplo, titular El pequeño príncipe y no usar las ilustraciones originales-.

Alfredo Álamo.  Autores que pasarán al dominio público próximamente. Lecturalia.

Vegeu també----> Out of Copyright, hi trobareu una mena de calculadora que us ajudarà a determinar si una obra ha entrat o no en domini públic. Ideal editors.

tarifa plana

SECTOR EDITORIAL

Les biblioteques començaran a pagar drets d’autor pel préstec

Les entitats municipalistes i CEDRO, l’encarregat de gestionar el cànon, signen un acord per complir la llei

LAURA SERRA Barcelona ACTUALITZADA EL 06/01/2016 00:00

Haurà trigat pràcticament una dècada a fer-se efectiu, però el cànon bibliotecari -és a dir, el pagament de drets d’autor per llibres prestats en equipaments com biblioteques, hemeroteques i museus- es començarà a aplicar aquest 2016. Així ho fa pensar l’acord a què ha arribat l’entitat encarregada de la recaptació i gestió dels drets dels autors i traductors (CEDRO) amb les entitats municipalistes catalanes (la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis) com a representants dels ajuntaments, que, majoritàriament, són els titulars de les biblioteques públiques del país. L’acord, signat el 15 de desembre, és important per dos aspectes: en primer lloc, perquè simplifica la reglamentació de la llei creant una mena de tarifa plana per franges de població i, per tant, la fa més fàcil d’aplicar; en segon lloc, perquè és un acord pioner que vol servir de marc per a la resta de l’Estat.

A efectes pràctics, el conveni ha establert que, de cara al 2016, la mitjana de llibres que prestin les biblioteques catalanes (de localitats a partir de 5.000 habitants i calculada per trams de 1.000 habitants) serà la que s’haurà de multiplicar per 0,004 euros, que és l’import que marca la llei. La mitjana la determinarà la Generalitat -que també signa l’acord-, a partir de la informació facilitada per cada centre. També s’ha pactat que del nombre total de préstecs es descomptarà un 5% que equival a les obres que ja estan lliures de drets d’autor i un 7,5% més per l’exempció que té per llei el préstec a persones amb alguna discapacitat, dues xifres que era impossible que cada biblioteca determinés unilateralment...

Aquí, la resta de l'article.