LÍO EN LA MESILLA
Llevo siempre en mis viajes, como los toreros sus estampitas, un libro de Montaigne y otro de Ferlosio.
Hoy he leído en uno: «Prefiero conocerme a mí mismo que conocer a Cicerón». Y en el otro: «¿Conócete a ti mismo? Como si no tuviera otra cosa mejor que hacer».
Iñaki Uriarte. Diarios: 1999 - 2003. Pepitas de calabaza, 2010. P. 137.
Me contaron de Cortázar una historia fantástica; la de esa biblioteca deshojada, volandera, en Italia. Viajaba con su mujer, Aurora, a mediados de los años cincuenta, en tren, y para no cargar con equipaje innecesario acostumbraban a comprar libros en las librerías de las estaciones, para los trayectos. Compraban un título que leían juntos, en general primero Julio, que cuando terminaba una página la arrancaba y se la pasaba a Aurora, sentada a su lado, que cuando acababa de leerla la arrojaba por la ventanilla.
Jesús Marchamalo. Tocar los libros. Fórcola, 2010. P. 71.
Siempre viajo con libros, incluso si se trata de viajes cortos. Al hacer el equipaje los elijo de forma más bien impulsiva, pero probablemente haya alguna lógica en esas decisiones. Suelo llevar, por ejemplo, dos o tres novelas cuya compañía me resulta necesaria. Es absurdo, es romántico, pero no puedo evitarlo: simplemente me siento más seguro rodeado de esas dos o tres novelas que he leído muchas veces y que siempre tengo cerca. Puedo olvidar mi medicamento favorito o el paño para limpiar los anteojos, pero nunca olvido esas novelas. Pienso que viajar sin ellas sería peligroso.
También llevo algún libro que no he leído nunca, algún mamotreto del que en verdad desconfío, pero igual pienso que una vez lanzado a la página ciento y tanto no podré abandonarlo; que faltaré a las citas y a las fiestas; que conoceré apenas algunas plazas y un par de monumentos de tan absorto como estaré en ese libro en el que no creía y que me ha cautivado totalmente. De más está decir que eso nunca sucede, que vuelvo a casa sin haber pasado del primer párrafo, y sin embargo no me arrepiento de haber cargado el mamotreto, porque no leerlo se ha vuelto, también, una sagrada costumbre.
[...] No cometeré la grosería de confesar la cantidad de libros que he juntado en este viaje. Basta decir que son muchos y sinceramente me pregunto cómo haré para llevármelos a casa.
[...] Para quienes viajamos con libros por supuesto que lo peor es el regreso. Ya no hay espacio para los pantalones ni para las camisas: el bolso se ha transformado en una pequeña biblioteca sellada al vacío.
Hace unos días un amigo me contó que solía desprenderse de algunos kilos de ropa para asegurarse de no pasar apuros en el aeropuerto y esta confesión me sorprendió mucho porque yo hago exactamente lo mismo. Me gusta esta solución, pues la presencia de libros para mí siempre ha estado asociada a la ausencia de ropa. Desde la adolescencia me acostumbré a comprar libros con el dinero que una vez al año me daban para renovar el clóset; conseguía algunas prendas de segunda mano como coartada y luego me lanzaba feliz a hurguetear en las librerías, de manera que siempre andaba pésimamente vestido pero felizmente arropado con la mejor literatura.
Diciembre, 2010
Alejandro Zambra. No leer. Crónicas y ensayos sobre literatura. Anagrama, 2018. P. 79-84.
«Tots els turistes nodreixen una il·lusió, de la qual cap dosi d'experiència no els pot guarir mai del tot; s'imaginen que, en el curs dels seus viatges, trobaran temps per fer una pila de lectures. Es veuen, al capdavall d'un dia de visites o de viatge amb automòbil, o mentre són asseguts al tren, girant diligentment les pàgines de totes les obres vastes i serioses que, en les temporades ordinàries, no troben mai temps de llegir. Enceten una excursió de quinze dies per França i s'enduen la Crítica de la raó pura, Aparença i realitat, les obres completes del Dant i La branca daurada. Arriben a casa a temps per descobrir que han llegit una mica menys de mig capítol de La branca daurada i les primeres cinquanta dues ratlles de l'Inferno. Però això no els priva d'endur-se'n altra vegada el mateix nombre de llibres així que tornen a emprendre un viatge.
Una llarga experiència m'ha ensenyat a reduir una mica les dimensions de la meva biblioteca de viatge. Però encara ara sóc massa optimista quant als meus poders de lectura en un viatge. Juntament amb els llibres que sé que es possible llegir, continuo agafant uns quants volums impossibles amb la pietosa esperança que algun dia, qui sap com, seran llegits. He recorregut milers de quilòmetres a través de la superfície d'Europa amb volums gruixuts que han tornat amb els seus secrets inviolats. Però així com en el passat només m'enduia volums gruixuts, i una bona quantitat, de fet, ara només n'agafo un parell, i m'enduc únicament la mena de llibres que sé per experiència que es poden llegir en una cambra d'hotel després d'un dia de veure coses.
Les qualitats essencials d'un bon llibre de viatge són aquestes. Ha de ser una obra de tal mena que hom la pugui obrir sigui on sigui i estar segur de trobar-hi alguna cosa interessant, completa per ella mateixa i susceptible de ser llegida en poca estona. Un llibre que requereixi una atenció contínua i un esforç mental prolongat és inútil en un viatge; perquè el lleure, quan hom viatja, és molt breu i està tenyit per la fatiga física, la distracció del pensament i la incapacitat de fer esforços gaire extensos.
Pocs llibres de viatge són millors que una bona antologia de poesia en la qual cada pàgina conté alguna cosa completa i perfecta per ella mateixa.
[...] Tan adaptables com la poesia a les necessitats del viatger són les col·leccions d'aforismes o màximes. Si són bones —i han de ser-ho de debò, perquè no hi ha res de més trist que un «pensament sublim» enunciat per un autor que no té a dins seu els elements de sublimitat—, les màximes són la millor de les lectures. Només cal un minut per llegir-les i us proporcionen matèria sobre la qual podeu rumiar hores i hores.
[...] El paper bíblia i la fotografia han fet possible la inclusió en una biblioteca portàtil d'allò que segons la meva opinió és el millor de tots els llibres per als viatgers: un volum (qualsevol dels trenta-dos serveix) de la dotzena edició, de format mitjà, de l'Encyclopaedia Britannica. Ocupa molt poc espai (vint-i-un centímetres i mig per setze i mig no és un pes excessiu) i conté vora un miler de pàgines i un nombre gairebé incomptable de fets curiosos i improbables. Pot obrir-se per qualsevol punt, perquè els capítols que la componen són complets per ells mateixos i no massa llargs. Per al viatger, que només disposa de mitges hores breus, és el llibre perfecte, el més perfecte, ja que dono per fet que, essent un viatger nat, és molt probable que sigui també un d'aquests lectors indulgents i errívols als quals l'Encyclopaedia, quan no es consulta amb un objectiu pràctic, ha d'atreure especialment. Jo no passo un dia fora de casa sense portar-ne un volum a sobre. És el llibre dels llibres. Girant-ne els fulls, tafanejant entre el dipòsit de fets d'una varietat fantàstica que l'atzar de l'ordre alfabètic ajunta, m'endinso en el meu vici mental. Un volum desaparellat de l'Encyclopaedia és com la ment d'un foll instruït: ple d'idees correctes, entre les quals no hi ha cap altra relació que el fet que hi hagi una B a totes elles; d'orach, o espinac de les muntanyes, es passa directament a oracles. Que hom no es torni boig, o que, en el procés de llegir l'Encyclopaedia, no esdevingui una mina de coneixements inútils i inconnexos, es deu al fet que oblida. La ment té una immensa capacitat d'oblit. Providencialment; si no fos així, en el caos de records fútils, seria impossible recordar-se de res d'útil o de coherent. En la pràctica, treballem amb generalitzacions extretes del remolí de les realitats. Si ho recordéssim tot perfectament, mai no seríem capaços de generalitzar; perquè només ens vindrien al cap imatges individuals, precises i diferents. Sense ignorància no podríem generalitzar. Donem gràcies a Déu per la nostra capacitat d'oblit.
Quant a l'Encyclopaedia, és enorme. El pensament només recorda allò de què té alguna necessitat. Cinc minuts després d'haver llegit el que diu sobre l'espinac de les muntanyes, l'home ordinari que no és ni botànic ni cuiner ho ha oblidat del tot. Llegida per divertiment, l'Encyclopaedia serveix només per distreure'ns en el mateix moment; no instrueix, no diposita res a la superfície del pensament que pugui romandre-hi. És un simple passatemps i una ocupació momentània de l'esperit. Jo només la utilitzo per divertir-me en els meus viatges; m'avergonyiria incórrer tan capriciosament en una simple curiositat quan sóc a casa, durant les temporades d'afers seriosos.»
Aldous Huxley. «Llibres per al viatge». A: Carretera enllà. Traducció de Rafael Tasis. Adesiara, 2014.
«L’organització Bibliothèques sans frontières distribueix en zones en conflicte una biblioteca formada per diverses caixes, resistents a l’aigua, duradores, dissenyada per ser embalada en palets i enviada a camps de refugiats.
[...] La biblioteca s’anomena Ideas-box i conté tablets i ordinadors portàtils amb connexions a Internet; 50 lectors electrònics i 5.000 llibres electrònics; 250 llibres impresos; un projector de pel·lícules, pantalla i 100 pel·lícules; cadires, taules i jocs de taula.
El projecte es va posar en marxa l’any 2014 amb un fons inicial de 400.000 dòlars de la Fundació Alexander Soros. Ara, amb seu a París, Biblioteques sense Fronteres està buscant patrocinadors corporatius que contribueixen amb tablets, ordinadors portàtils i generadors elèctrics.»
Jaume Centelles. Ideas-box, una biblioteca portàtil per als refugiats. Al Blog: La invitació a la lectura. 16|5|2016.
.jpg)
