donatius

 

una biblioteca a (les) piles

 

    

 

biblioteques particulars: josep fontana

Josep Fontana i Lázaro 

(20 de novembre 1931 – 28 d’agost 2018) 

Recorda el seu primer llibre, o els seus primers llibres?

Sí, puc recordar-los perfectament, els títols potser no, jo devia tenir...no devia arribar als set anys. El meu pare era llibreter, i em va regalar cinc o sis llibres dient-me que em servissin per començar a fer biblioteca. Eren llibres en català i eren llibres, per dir-ho així, de non-fiction, un dels quals el d'estampes històriques de Catalunya de Ferran Soldevila. I amb el temps va ser un llibre que efectivament recordaria molt.

I llavors?

Bé, després, és clar, la biblioteca ha anat creixent. Primer, el fet d'estar vinculat a un negoci de llibreria em va ajudar en el món del llibre vell per aconseguir coses que d'altra manera potser no hauria aconseguit. Jo no he disposat mai de grans sumes per jugar a les subhastes, però he tingut força sort amb oportunitats; sort i coneixements, per dir-ho així, per aconseguir coses que són valuoses. Això a banda, la biblioteca ha anat com jo d'un domicili a un altre, creixent...De fet vaig haver d'agafar un altre pis on encara queden alguns llibres perquè em servís de biblioteca; jo treballava allà (els llibres per a mi fonamentalment han estat sempre eines de treball), fins que vaig trobar aquest altre lloc on som ara, que són dos pisos units, per posar-hi els llibres i viure i treballar al mateix lloc. Mentrestant encara en conservo alguns a l'altre pis, i a partir d'un cert moment es va començar a produir el transvasament en massa de llibres cap a la biblioteca de l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives de la UPF, on em penso que en aquests moments hi ha, meus, uns trenta-cinc mil volums.

Però aquí jo he seguit conservant el que necessito per treballar, hi tinc molt llibre de feina, bona part de llibre antic, i coses que a mi em fan gràcia (primeres edicions, els llibres dels temes que tinc entre mans). Cada dimecres, quan vaig a la Pompeu Fabra, porto una pila de llibres. Entre els que vull portar demà, per exemple, hi ha aquestes Memorias históricas de los monarcas othomanos...i quan he mirat a l'índex de les biblioteques he vist que només n'hi ha dos exemplars: la Biblioteca de Catalunya en té un, que diu 'No disponible', i l'altre el té la Universitat Rovira i Virgili, amb una nota que diu que és de la Biblioteca de Poblet, i també hi diu 'Ús local'. Aquest ara no em serveix, per això el duré. Tot el que porto allà ho dono, queda en propietat de la universitat.

[...]

Quin és el criteri perquè un llibre vagi a l'Institut d'Història, a l'altre pis o bé perquè es quedi aquí?

La biblioteca de l'Institut havia de ser no tant una biblioteca per a mi, per guardar-hi coses, com una biblioteca organitzada que servís als estudiants, i per tant vaig portar-hi molta cosa que de vegades després trobo a faltar, que em dol: de llibres del segle XIX que són fonamentals per a mi em vaig ocupar de tenir-ne dos exemplars.

He tingut la tendència a conservar en el possible els llibres que necessito pel meu treball. I no hi he portat gaire literatura, perquè suposava que això no era la meva feina. A més com a comprador de llibres, suposo que per la meva habituació professional, he tingut gairebé sempre la tendència o l'instint per comprar certes coses abans que fossin buscades i cares. Per exemple, hi va haver una etapa que em va agafar per comprar teatre català del segle XIX, i he aconseguit fer una col·lecció de Serafí Pitarra que és pràcticament completa, excepte dues o tres coses petites que no vaig trobar mai. I em vaig donar el gust de fer un Àngel Guimerà no només complet sinó en primeres edicions, que després vaig descobrir que és important perquè d'una edició a una altra hi havia canvis. Això em va agafar en moments en què aquestes coses eren relativament assequibles, i després van deixar de ser-ho...Quan ha estat necessari gastar diners per aconseguir una cosa que m'importés doncs ho he fet. Vull dir que l'ofici aquest d'haver estat amb llibres des que tenia quatre anys fa que acabis aprenent a distingir el gra de munts de palla, de les coses que t'ofereixen. Això és el que dóna una certa vàlua al que tinc, que se m'acudís comprar les primeres edicions de Guimerà o de Pitarra quan ningú no s'hi interessava, com tinc les rares edicions dels llibres de Joan Maragall en tirades de cinc-cents exemplars.

Puc deduir que vostè ha gastat tot el que ha guanyat en llibres?

Sí, sí, tots els meus estalvis han anat a parar als llibres. No he fet mai càlculs sobre això. Tampoc quan els vaig regalar a la universitat sense cap contrapartida (bé, a canvi de tenir un despatx allí, i també em van regalar un bolígraf).

Biblioteques particulars de Barcelona. Jaume Subirana (ed.); fotografies de Víctor P. Óbanos. Ajuntament de Barcelona, 2014. P.86-89.

misteri a guadalajara

Una biblioteca de Guadalajara recibe donaciones "misteriosas" de libros

La biblioteca de Cabanillas del Campo (Guadalajara) recibe desde hace semanas una colección de libros sin estrenar por parte de un donante anónimo. 

Con estas ediciones el centro ha creado una nueva sección juvenil.

EFE. 27.10.2017
20minutos.

Los trabajadores de la biblioteca municipal de Cabanillas del Campo (Guadalajara) están encontrando desde hace varias semanas bolsas con libros que una persona anónima deja a las puertas y con lo que han podido crear una sección nueva en la sala juvenil.

Se desconoce quién o quiénes están detrás de estas donaciones de libros nuevos, sin estrenar, que suelen ser de ediciones muy actuales, ha informado el Ayuntamiento de Cabanillas en una nota de prensa.

"Nos recuerda a los antiguos hospicios, cuando dejaban a los hijos a las puertas del edificio", ha afirmado la directora de la biblioteca, Pilar de Isidro.

Y ha añadido que es "tan amplio" el número de ejemplares que están recibiendo que les ha permitido crear una sección especial en la sala juvenil, a la que han denominado Jóvenes-Adultos porque va dirigida a partir de los 16 años.

Tanto la directora de la biblioteca como el alcalde de Cabanillas del Campo, José García Salinas, han agradecido públicamente las misteriosas donaciones.

"Es toda una gentileza con la biblioteca, y nos resulta muy curiosa y divertida la forma tan peculiar que tienen de proceder nuestros amigos secretos", ha señalado De Isidro.

la biblioteca de gabo

Martín Murillo, l'home de la carreta.

La biblioteca personal del escritor García Márquez recorrerá calles de Cartagena

La viuda del Nobel donó varios libros al proyecto La Carreta Literaria

EL UNIVERSAL
JOHN MONTAÑO
18|8|2015

Con una etiqueta de color verde estampada sobre el lomo, marcada con las iniciales BPGGM (Biblioteca Personal de Gabriel García Márquez), los lectores podrán reconocer cada uno de los 300 libros del Nobel que su esposa, Mercedes Barcha, le donó al proyecto cultural La Carreta Literaria y que podrán ser consultados gratis en parques y plazas del centro histórico de Cartagena...

Aquí, la notícia completa.

la tieta lotte d'amèrica

Una lectora dona 4,3 millones de euros a la Biblioteca Pública de Nueva York

Lotte Fields, amante de los libros, pasaba los fines de semana leyendo junto a su marido en la sede de la institución, ubicada en la Quinta Avenida.

Una devota lectora que adoraba la Biblioteca Pública de Nueva York ha donado a la institución un «inesperado y extraordinario» regalo de seis millones de dólares (más de 4,3 millones de euros).

Según ha informado la institución en un comunicado, «en una trama propia de una novela clásica de misterio, una generosa neoyorquina ha donado seis millones a la Biblioteca Pública de Nueva York en honor a su amor por la lectura».

Al parecer, Lotte Fields, de 89 años, quiso que tan generosa donación se hiciera efectiva después de su muerte. Aunque Fields donaba dinero de forma habitual a la institución, «el extraordinario regalo era inesperado».

La Biblioteca asegura que Lotte Fields llevaba una «vida modesta en Nueva York, pero uno de sus mayores placeres consistía en pasar el fin de semana leyendo junto a su marido». «Su donación demuestra lo mucho que Lotte amaba los libros y la importancia que concedía al apoyo a los lectores», señaló Irwin Cantor, albacea del testamento de Fields.

«Para ser sincero, la Biblioteca se quedó asombrada al recibir el regalo de la señora Fields, pero nos sentimos profundamente honrados de recoger su propuesta y fomentar el amor por la lectura. Es una responsabilidad que esperamos honrar, junto con su vida y su legado», dijo Tony Marx, presidente de la Biblioteca Pública de Nueva York.

Conforme a la petición hecha por Fields, la Biblioteca separará el montante donado entre la sede de la Quinta Avenida y el edificio Stephen A. Schwarzman, que la institución posee en la calle 42, de manera que cada uno recibirá la mitad del dinero.

Lotte Fields, de ascendencia judía, heredó su fortuna de la familia de su marido, que comerciaba con lana.

Abc. Cultura. 14|3|2014.