bibliotecaris en guerra

SÍLVIA MARIMON MOLAS

Els bibliotecaris ens hem implicat en la guerra, lluitem contra la propaganda russa

Ara
26|3|2022

Ningú s'escapa d'una guerra, ni tan sols els llibres i les biblioteques. A Ucraïna, que abans de la invasió russa comptava amb una extensa xarxa de 35.000 biblioteques públiques, els regnes dels llibres s'han convertit en un aixopluc on es pot dormir i menjar, però també en un espai on es pot rebre ajuda psicològica o fer teràpia escoltant contes. Tanmateix, no són espais neutrals. "L'Associació Ucraïnesa de Bibliotecaris sempre ha defensat la llibertat de pensament. Naturalment, les biblioteques són un lloc de pluralitat, on es pot debatre i argumentar, i trobar acords. Tot això està molt bé en temps de pau, però quan s'imposa la llei marcial totes les institucions han de protegir els interessos nacionals. Per tant, ara no tenim temps per debatre, perquè el que és important és fer arribar la informació oficial a totes les comunitats, col·laborar amb les ONG i amb la ciutadania i servir de plataforma per a diferents accions i iniciatives", explica Iaroslava Soxinska, la directora executiva de l'Associació de Bibliotecaris d'Ucraïna, que respon per correu electrònic a aquesta entrevista. "Al final he pogut trobar un moment entre els avisos de bombardejos", explica des de Kiiv.

La lluita no només es fa amb armes, afirmen els bibliotecaris, sinó també amb informació. Des de la invasió russa, el ministeri de la Transformació Digital ha creat "Les Forces d'Internet d'Ucraïna". "Tothom defensa Ucraïna com pot, també lluitant a les xarxes socials. Els bibliotecaris ens hi hem implicat activament i coordinem la lluita contra la propaganda russa explicant la veritat als líders mundials i a les audiències a les xarxes", detalla Soxinska. No és la primera experiència. El 2014, quan Rússia va ocupar Crimea, les biblioteques van llançar una campanya, Filtre, que tenia com a objectiu educar per fer front a la manipulació informativa.

Llibres, jocs i grups de lectura

En certs aspectes les biblioteques continuen sent illes de pau: "Han de continuar sent llocs que ofereixin un refugi segur, un espai de llibertat on tothom pugui accedir lliurement a la informació, a internet, on poder rebre assistència psicològica i ajuda per resoldre els problemes diaris", explica la portaveu dels bibliotecaris. Ara molta gent hi va a dormir, a menjar... Alguns llegeixen i d'altres, amb fil i agulla, preparen roba per als soldats. També estan servint de magatzem per a les forces militars. Mentre a fora cauen les bombes, intenten no abandonar el que eren abans de l'esclat del conflicte: "Com en temps de pau, continuem oferint llibres, jocs, grups de lectura, exhibicions virtuals, jocs en línia i moltes converses i contes que volen fer passar la por als infants i als adults", detalla Soxinska.

Els bibliotecaris temen que el seu patrimoni sigui destruït. "Els invasors russos volen destruir Ucraïna, la seva història, el seu patrimoni...I per això demanem a la comunitat internacional que ens ajudin a protegir-lo", explica Soxinska, que és crítica amb institucions internacionals com la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries. "Lamentem la seva falta de respostes. Estem convençuts que aquesta política de no-interferència no correspon a l'ètica dels bibliotecaris, que han de fer l'impossible perquè la informació objectiva arribi a tothom".

la finestra de shevchenko

 

CHAPU APAOLAZA

La ventana de Shevchenko

La Razón

5|3|2022

 

El escritor Lev Shevchenko cubrió su ventana de libros para protegerse de la guerra en Kiev. La imagen ha dado la vuelta al mundo y a su ventana se la conoce ya como La ventana de Shevchenko a secas. A la gente de por allá las conocemos por su apellido con una familiaridad compadrita y a la vez solemne en la que un nombre basta: Tolstoi, Dostoievski, Limonov tienen en sí mismos un sentido casi geográfico, como el Ebro. Lo más cerca que estaré nunca de la posteridad es el capítulo del libro póstumo de Limonov en el que cuenta cuando fuimos juntos a los toros, la eternidad raseaba el albero de Las Ventas y nos bebimos unos botellines en el Bar El Ruedo. Limonov decía cosas sobre el orgullo de ser mortales.

Mortales sí, pero no tanto, me digo ante la televisión cuando se alumbra la noche de Ucrania en resplandores naranjas como la Bahía de la Concha con los fuegos artificiales de la Semana Grande solo que sin helado de Los Italianos ni jersey sobre los hombros. La muerte, tan cierta que está hecha de esquirlas, viene a coger el sueño a la ventana de Shevchenko que levantó un muro de palabras y de papel contra la onda expansiva del matonismo feroz de Putin, bardo siniestro.

Va el Occidente entero a pararse ante su ventana, una alegoría tan perfecta de cómo los libros nos salvan. Detrás de la trinchera imaginamos a Shevchenko, solo y apostado tras los sacos terreros de metáforas, hipérboles y aliteraciones a esperar las balas o lo que venga. Ahí vive un poeta, se dicen las gentes. Yo lo pienso ahora, soñando en su trinchera de papel y el edificio de Kiev asediada parece casi un patio de Juan Ramón Jiménez en la hora calurosa de la siesta, con buganvilla trepándole por la pared encalada, los tiestos cuajados de geranios y el olor de los jazmines de los poemas de Manolo Alcántara.

Hay que atender al detalle de lector de Shevchenko que ha dispuesto su barricada de libros con los lomos hacia dentro de la vivienda por si se le antoja alguno en la hora última. Cuando el escuadrón Wagner entre por el barrio con su barba y su chechena guadaña, regresará quizás al guion de «El acorazado Potemkin» de Einsenstein: Puerto de Odesa, año 1905, un barco de guerra se ha sublevado. El ejército carga contra el pueblo. Miles de personas bajan en desorden una escalera interminable. Una madre con su hijo muerto entre los brazos queda sola frente a los soldados que disparan sus cargas. De pronto, ella cae también y el ejército baja las escaleras que también desciende un solitario carrito de bebé.

O quizás acuda al otro Shevchenko (Taras) el escritor y poeta ucraniano que antes de irse pidió esto: «Cuando muera, enterradme / en una tumba alta, / en medio de la estepa / de mi adorada Ucrania. / Así yo podré ver los campos anchurosos, / el Dnipró, sus represas agitadas / Y podré oír también / cómo braman sus aguas. / Y cuando el río arrastre atravesando Ucrania / hasta la mar azul / tanta sangre adversaria, / dejaré los campos y los montes / y volaré hacia Dios / a alzarle mi plegaria».

a la biblioteca de lviv

 

 

04/03/2022 A la biblioteca regional de Lviv per a joves Roman Ivanchuk, preparen xarxes de protecció i recullen medicaments que poden ser necessaris al front. Les xarxes les fabriquen amb la roba i els materials els porta la gent de manera voluntària.