Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assaig sobre la ceguesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assaig sobre la ceguesa. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de maig del 2009

l'undemà (passat)

Dimarts al vespre 16 sospitosos armats amb llibres (catorze habi- tuals+dues noves incorporacions; onze noies + cinc nois) es van reunir a la biblioteca per parlar d’una estranya epidèmia de ceguesa blanca que afecta a la humanitat. Val a dir que cap dels assistents semblava tocat per la síndrome, ans al contrari, feia l’efecte que la lectura de l’Assaig sobre la ceguesa els havia afuat la mirada, la qual cosa sembla indicar que aquest reducte humà del darrer dimarts de cada mes ha trobat la vacuna contra la insòlita malaltia. Ja cal que s’afanyin a patentar-la abans la notícia no arribi a orelles de la indústria farmacèutica. Sembla ser, pel que vaig poder entendre, que aquest antídot no és altre que fer anar el cap, intentar actuar amb sentit crític, és a dir, jutjar el valor de les coses un cop examinades.

L’atzar –substantiu imprevisible- va voler que mentre els setze sospitosos llegien la novel·la, el món real, entestat en superar la ficció, patís un brot de grip amb tot l’aire d’acabar en pandèmia, i que de dir-se porcina (lleig) ha passat a dir-se A. Podeu imaginar la sorpresa dels setze sospitosos i com la coincidència va aplanar el camí de tal manera que els paral·lelismes campaven sense obstacles.
Feta la introducció, convindria anar per la crònica de la trobada, que per això m’han cridat.

El motor narratiu de la novel·la és una epidèmia de ceguesa blanca d’orígen desconegut que l’autor utilitza per mostrar-nos un escenari desolat i extrem, quasi de ciència ficció, on els personatges (sense nom, se’ls identifica amb algun tret distintiu) dibuixen l’ésser humà, la condició humana. Hi surt tot. L’instint de supervivència, la guerra, el poder basat en la força, la injustícia, la religió, la por, la solidaritat, la tendresa...Així doncs, la podríem definir com una novel·la al·legòrica.
Algú va pensar, però no ho va dir, que aquesta epidèmia d’origen desconegut recorda aquell pobre Gregor Samsa que un dia –noranta-quatre anys després encara no se sap per què- es va allitar home i es va llevar escarabat. Segur que un dels escriptors preferits d’en Saramago és Kafka.
Pel que fa a l’estil, les frases són llarguíssimes, no puntua de manera convencional, les comes són punts, no indica els diàlegs amb un guionet, els paràgrafs són capítols...Alguns crítics han dit que el seu estil recorda l’oratòria religiosa. Té la seva conya, tractant-se d’un ateu.
Tothom va coincidir que malgrat l’aspror -“prosa que sembla de paper de vidre, va dir en Jaume”-, al final t’acostumes, li agafes l’aire i ja està.
Cal afegir el to irònic, la mirada incisiva de l’autor, que d’això també se'n va parlar. En Jaume i en Pere, que han llegit d’altres Saramago, (per a la majoria l’Assaig... ha set el primer) van apuntar que el sentit de l’humor és fonamental en la seva obra (a El viatge de l’elefant, per exemple)...
Una hora va passar en dos minuts. I els setze sospitosos armats amb llibres van abandonar la biblioteca amb la mirada lluent, com acabada de sortir de ca l'oculista.

P.S.: el quadre que il·lustra aquest apunt és del pintor flamenc Pieter Bruegel (1525-1569) i es titula La paràbola dels cecs.

divendres, 15 de maig del 2009

la pel·li



Com ja hem comentat abastament, aquest any s’ha estrenat Blindness, “A ciegas”, l’adaptació de la novel·la que llegim dirigida per Fernando Meirelles, el reconegut director brasiler de pel·lícules com El Jardinero Fiel y Ciudad de Dios. La dona del metge està interpretada per Julianne Moore y el paper del doctor el fa Mark Ruffalo.
Aquestes són algunes opinions de la crítica convenientment afusellades del web filmaffinity.com.

Una idea brillante que parece carecer de la visión para ser grande. (...) comienza con una poderosa y desconcertante sensación de aprehensión. (...) Puntuación: ** (sobre 4)" (Claudia Puig: USA Today)

"Una de las películas más desagradables y difíciles de soportar que jamás he visto. (...) Mis ojos, oídos y paciencia fueron asaltados. (...) Puntuación: ** (sobre 4)" (Roger Ebert: Chicago Sun-Times)

Es, a ratos, casi insoportablemente fea, pero cuando sales del cine sabes que has visto algo notable." (Mick LaSalle: San Francisco Chronicle)

"No es una gran película, principalmente porque no puede trascender la endeblez intelectual de su fuente. Está, sin embargo, llena de ejemplos de lo que es una buena dirección." (A.O. Scott: The New York Times)

Perturbadora (…) Es una película extraña, enfermiza, con atmósfera, con algo atractivo." (Carlos Boyero: Diario El País)

"Una película excelente (…) la historia produce enorme angustia y turbación" (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)

Meirelles parece haberse quedado en la epidermis del inquietante tema político que subyace en la novela de Saramago, aunque la película tenga momentos de notoria brillantez visual y unos actores convincentes" (Lluís Bonet Mojica: Diario La Vanguardia)

"El 'Ensayo sobre la ceguera', a tientas. (...) fallida película (...) Una voz en 'off' se empeña en susurrar y subrayar cada imagen, cada metáfora." (Luis Martínez: Diario El Mundo)

"Meirelles se entrega en un nuevo ejercicio de estilo (...) El resultado puede resultar excesivo, puede gustar o no, pero es cine puro y no traiciona sus fuentes." (Jordi Costa: Diario El País)


De totes maneres des de aquest blog us recomanem que no feu gaire cas de la crítica i aneu al cinema i sobre tot no feu anar la mula, per l’amor de Deu, la SGAE us ho agrairà.

Altres espais on trobareu informació de la pel·lícula:

http://www.notrofilms.com/aciegas/
http://www.labutaca.net/films/62/blindness1.php
http://spanish.imdb.com/title/tt0861689/combined