Jiro Taniguchi, 14 d'agost de 1947, Tottori. Va començar, com la majoria de dibuixants manga, anant a buscar cafès; en el seu cas com a assistent del mangaka Kyota Ishikawa. El 1970 va debutar en el món de la vinyeta treballant sobretot com a dibuixant i perfilant el seu estil pausat, elegant i tradicional. Si voleu més informació, dalt a la dreta teniu el pdf de la guia. (Si us estimeu més la versió en paper, ja la podeu passar a recollir per la biblioteca).Aquest mes ens estrenem en això del còmic. A veure com anirà. -Doooosss voluuuuums?, dieu alguns en recollir Barri llunyà. Tranquils; dos volums, però molt dibuix i poca lletra.
Hem demanat ajut als Japanzone.cat, que de manga en saben més que nosaltres. Japanzone.cat és un portal en català, creat el 2001 per tres joves osonencs, on trobareu informació sobre manga, animació, cinema asiàtic i cultura japonesa. En Quim Benito, un dels artífex de l'invent, ens acompanyarà el dia de la trobada mensual. Pel que fa al bloc, a banda de les intervencions en forma d'apunt d'en Mitchum i d'una servidora, mirarem d'apretar tant a en Quim com a un exparroquià que ara viu tres o quatre comarques enllà (Ei, Jordid'Anglaterra, una salutació cordial), per tal que ens signin algun post. Salut i màn(i)ga ampla. Perdó.
P.S: Quant al títol d'aquest apunt, desitjo profundament que aquests kanji (són els caràcters d'origen xinès, de l'època de la dinastia Han, que s'utilitzen a l'escriptura japonesa)vulguin dir manga. (Jordi, Quim, en aquest cas haig de dir kanji en plural o en singular? Confirmeu-me que no fan referència a cap mare, ni cosa per l'estil, si us plau, que ara pateixo) Cap japonès a la sala?
Jolín, ara llegiu còmics? Al final hauré de venir a cada trobada que feu!
ResponEliminaA aquesta, si més no, gairebé segur que vindré.
Ai, membrillu, aquí toquem tots els generus.
ResponEliminaVoldría fer una puntualització sobre Barri llunyà. Parlo de dos volums, tot i que l'edició en català d'aquest manga, editada per Ponent Mon l'any 2007, es va fer en un de sol. Dissortadament, només hem pogut arreplegar cinc exemplars en català. La majoria de biblioteques de la xarxa només disposen (disposem) de l'edició en castellà, en dos volums. No passa res; som políglotes, oi?
Tant com podem.
ResponEliminaCom escolliu la llista de lectures? Em vas dir que ho feu abans de començar l'any (crec), però tinc curiositat per saber com heu escollit un còmic.
És que jo també toco tots els gèneros (molt bé aquestes cursives"), i el còmic m'agrada molt, però crec que està una mica denostat al món de la cultura (l'exemple més frapant que he trobat darrerament és aquest.
En tot cas, tot i que tinc els meus dubtes de que sigui literatura (en el sentit de que no són les paraules el seu (únic) recurs), a qualsevol que dubti del seu valor com a cultura o com a mitjà d'expressió li recomanaria llegir Maus, de l'Spiegelman, o Paracuello, de Carlos Giménez, o... ups...
...
M'he embalat. Quan he començat a escriure només volia escriure la primera línea, i abans d'adonar-me ja estava buscant links i pensant en exemples :-)
Membrillu, gràcies per enllaçar l'article incendiari d'en Vicente Molina Foix. És una mesura higiènica de primera, això de sentir veus contraposades.
ResponEliminaLes lectures d'aquest any les hem triat en Mitchum i jo -davant d'una til·la i una menta poniol, respectivament- prèvia consulta als sospitosos habituals del club, i posterior consens amb la Biblioteca de Torelló, amb la qual compartim moderador, en Pasqual Bernat. Amb els de Torelló coincidirem en tres o quatre llibres (que són les sessions que ens moderarà en Pasqual); pel que fa a la resta, ens hem donat autonomia. El criteri (jajajaja) que hem seguit es resumeix en NO LLEGIR NOVETATS EDITORIALS, mirar que hi hagi una miqueta de tot (escriptors del pais, algun clàssic, alguna pol·licíaca, o històrica..etc., celebrar alguna efemèride -20 anys de la mort d'en Pedrolo, per exemple-, atendre les peticions dels clubaires (l'Imma ens va demanar Una màquina d'espavilar ocells..)...i les nostres imposicions personals. En Mitchum va dir que o fèiem La carretera i Poe o plegava. En Pasqual va votar Martin Eden d'en Jack London. Jo em vaig fer forta en dues: volia un còmic i 1280 ànimes, d'en Jim Thompson. Personalment (i crec que en Mitchum estarà d'acord amb mi)penso que si som un club de lectura, llegim, i tant és llegir un quadre, com un còmic, com una foto. És un mitjà d'expressió i sóc curiosa. De gran només he llegit tres còmics i fa poc: Maus, Barri llunyà i Fun home. I m'han agradat molt. Conèixer no pot ser dolent de cap manera.
(d'aquí una estona continuo, que no he acabat)
(avui la noia ha dinat llengua)
ResponEliminaAl desig personal de llegir un còmic se li ha d'afegir la voluntat de col·laborar amb entitats, associacions, etc. de la ciutat;crear lligams amb gent que fa coses. Per això hem programat la lectura al novembre, coincidint amb el Saló del manga i La nit manga (que se celebrarà a Vic el proper dia 14, organitzada pels Japanzone, que són de Vic).
A banda, ens hem proposat comptar amb uns quants moderadors "especials" al llarg de l'any. Si la cosa va de manga, portar a un que sàpiga de què va això. Quan toqui parlar de 1280 ànimes, el moderador-conductor serà en Paco Camarasa, de la llibreria Negra i criminal. I convidar un parell d'autors l'any.En Bezsonoff, que ja ha vingut, i en Jordi Larios, que és de Vic.
L'errada més grossa que hen comés (Imma, ens perdonaràs mai?) és no vigilar això de la discriminació positiva. No hem programat ni UNA ESCRIPTORA. Una cagada com un temple.
El calendari de lectures el trobareu clicant a sobre de la il·lustració titulada full de ruta.(barra lateral de la dreta).
Prou.
Moltes gràcies, així dona gust preguntar! El de 1280 ànimes el tinc a casa fa un temps, pendent de llegir, a la colecció de novel·la negra que va sortir a El Pais, però crec que miraré de trobar-lo en anglès.
ResponEliminaEl tema de la discrimació de gènere... es tracta de compensar-ho en properes edicions.
Gràcies de nou per la informació, trobo que ho feu molt bé.
Jo també ho trobo, però no ho puc dir, que és molt lleig...
ResponEliminaAra m'aniria bé que algú em demanés Com és que no llegiu novetats?
ResponEliminaCom és que no llegiu novetats?
ResponEliminaI encara diria més:
Quan una novetat deixa de ser una novetat?
I la meva resposta personal és:
Tot el que encara no he llegit és una novetat per a mi ;-)
M'agrada que em facis aquesta pregunta, amic membrillu. No llegim novetats perquè, encara que sembli que no pugui ser, i afortunadament, no som l'únic club de lectura més o menys estable a la ciutat de Vic. N'hi han més, i acostumen a llegir novetats. Així que no cal trepitjar-se. Per exemple, al club de la llibreria La Tralla, aquest mes llegeixen Quatre germanes de Jetta Carleton. Al de la llibreria El cafè de les lletres, Maldito karma , de David Safier. A banda, resulta molt complicat aconseguir, (de franc,i a la xarxa de biblioteques) vint exemplars d'un llibre amb molta requesta. Les llistes d'espera són interminables.
ResponEliminaA les llibreries, una novetat deixa de ser novetat al cap de quinze dies, com aquell que diu. A les biblioteques, quan desapareix la llista de reserves de l'exemplar. Molts llibres, vint anys després d'arribar a la casa, encara són novetat, perquè han de carretejar amb una història tristíssima que se'n diu el préstec zero.
Ostres, el llibre de Quatre Germanes té molt bona pinta, la veritat. Aquests de Libros del Asteroidetenen una selecció molt xula. Aquest any vaig llegir els del Robertson Davies i vaig al·lucinar bastant. Tinc pendents els altres que ha escrit i els de Wallace Stegner que també publiquen, que me'n parlen molt bé. La llista d'espera de lectura és la meva maledicció.
ResponEliminaAixò del "prèstec zero" que dius m'ha fet pensar en aquesta web que vaig trobar fa poc, The Neglected Books Page, que em va semblar interesants.
...molt bona aquesta pàgina membrillu, estic d'acord amb tu respecte als libros del asteroide...i també amb tot el què diu la Matilde respecte als clubs, què puc afegir que no fereixi la sensibilitat de les empreses?....
ResponEliminapel que fa a la tria dels llibres del club,... fem el què podem,... estem oberts a tota mena de suggeriments i sinó arriben, ja en tenim prou nosaltres..
Feu el que podeu, però tot molt ben fet. M'agrada això de llegir Manga, hem de tractar d'obrir més els ulls. Tindre'ls esbatanats, si cal. Com l'economista aquell...
ResponEliminaEi Veí, que et trobava a faltar...Quin economista?
ResponEliminaEl Fabià Estapé, què Déu em perdoni...
ResponEliminaUs voldria recomanar un post sobre Les closes, Ma. Àngels Anglada al blog Funestament desmemoriat (d´un bibliotecari de Figueres).
ResponEliminaImma
Imma, gràcies per la recomanació. Ara en vinc. D'entrada ja he trobat dues coincidències amb el blocaire: treballa d'auxiliar en una biblioteca (com en Mitchum i servidora), i si jo miro d'homenatjar a Borges amb el meu nick (per cert, hi ha gent que ve a la biblioteca demanant per la Matilde i queden morts quan els hi responen "aquí no ha treballat mai cap Matilde"), ell ho fa amb el títol del seu bloc: Funestament desmemoriat. Un gran conte de Borges,Funes, el memorioso (a Ficciones). A Funes se li podria aplicar un microrelat que va aparéixer no fa gaire al bloc del club de lectura de Les Corts. Deia així:
ResponElimina-Olvida usted algo?
-Ojalá.