dimecres, 16 de desembre del 2009

l'undemà




La meva d'avui serà la crònica més curta* que s'hagi escrit mai. Injustament breu, perquè la sessió d'ahir es mereixeria unes quantes subordinades, i, si molt m'apureu, fins i tot alguna metàfora, diria.
De notes, en vaig prendre tantes com volgueu. Però sóc incapaç d'atestar els fets: el teclat no m'acompanya.
Oficiava en Robert, i la cosa tenia més de ouija -sense tauler i sense got, això sí- que de xerrada presumptament literària. Jo dic wao, que sóc rata (i tinc poc vocabulari). En Jaume, molt més generós (i poeta), va dir la fascinació és fascinant, referint-se al desplegament quasi litúrgic que ens va perpetrar ahir en Mitchum. Amén, ratifico jo.

*En les dues accepcions del mot.


13 comentaris:

  1. ...gracies, Matilde, només tinc una cosa a dir....s'acosta la tormenta Dostoievski.....

    (de totes maneres, l'efecte Poe encara no s'ha fos)

    ResponElimina
  2. ...no, de fet, en tinc un altra...
    encara ahir algú pensava que potser la Narrativa d'Arthur Gordon Pym no era una bona tria per iniciar-se en el món de Poe, jo segueixo pensant que si...el primer capítol és molt millor que alguns contes, de fet és una història curta amb valor independent, però en general el text parla de molts dels fantasmes de Poe,...

    ResponElimina
  3. Qui, Mitchum? Qui va gosar pensar això???? No deu ser aquella, sí home, ja m'entens, aquella que no ve mai llegida de casa? Es ben capaç.
    [Em sembla que avui encara pensa el mateix, que una cosa no quita l'altra]

    Vas estar bé, lladre. Homèric!, que diria en Michaleen Oge Flynn d'El hombre tranquilo.

    ResponElimina
  4. Jo m'hi esforço, però no aconsegueixo seguir el fil de les notes.

    ResponElimina
  5. A mi em passa el mateix, Veí!

    ResponElimina
  6. Gràcies, Robert.

    Ara veig que Arthur Gordon Pym és comentat en alguns blogs literaris, i de no fa pas molts dies: coincidències, segur que volta el fantasma Poe. El deixen pels núvols.

    No us perdeu ACROLLAM, contes del balear Biel Mesquida, d´això se´n diu fer bons contes, tal vegada no com els de POE.
    Imma

    ResponElimina
  7. ...gracies a vos, Imma,...

    ResponElimina
  8. Hem rebut un comentari d'en membrillu, dels xelunets. Diu així:

    Hola a tots,
    Només volia dir que a Xelu.net avui s’obre el període per a comentar aquest llibre [Les amnèsies de déu]. Com que això està ple de gent que l’ha llegit, si voleu participar sóu més que benvinguts. També us dic que el llibre, amb excepcions (com ara jo mateix), no ha agradat gaire.
    Podeu accedir al debat clicant aquí
    Una abraçada,

    Membrillu / Miquel


    Queda dit.

    ResponElimina
  9. Vilardekyllhydemolsosa17/12/09 16:38

    Robert, encara que no ho sembli, trobem que estar molt b´e (perdoneu els accents, per`o fa uns dies que no em va b´´e el teclat)...I encara que tampoc ho sembli, Poe el trobem imprescindible.Per cert, l'article de Stevenson que em vas passar demostra una certa admiraci´´o per la seva t`ecnica, i nom´´es li desagraden els temes. Jo segueixo pensant que, malgrat ell mateix, i inconscientment l'influ´i.....

    ResponElimina
  10. Ei, Miquel, tens raó, el que passa és que el vicorià sembla que va una mica de sobrat en aquest article, però estic amb tu que deixa transpuar certa admiració, però no és tant clar com Conan Doyle o Verne....

    Encara he de penjar un parell de posts sobre Poe, però s'acosta la tempesta Dostoievski, el proper llibre és el jugador....

    ResponElimina
  11. Hòstia Vilardekyll..etc. Però quants (antigermans) sou i com us ho feu? Vull dir, moltes ànimes en un sol cos. Miquel Hyde, Doctor Vilardekyll, Vilardekyllydemolsosa. Teniu carnet de familia nombrosa? Algun cop ha passat que s'hagin manifestat tots tres (o 4 o els que siguin) alhora?

    ResponElimina
  12. Miquel Hyde18/12/09 17:29

    Matilde, m´´es que carnet de fam´ilia nombrosa el tenim d'esquizoide. Tots a la vegada no ens manifestem mai, ja que anir´iem a h`osties (QUINA MERDA, EL TECLAT, per``o ´´es que per dur-lo a arreglar me'l tenen dos dies !!)
    Dostoievski es un altre dels meus autors predilectes, Robert. Ara, d'"El jugador" no en tinc tan bon record com d'altres.

    ResponElimina
  13. Hyde,
    A mi el que més m'agrada d'en Dostoievski és l'Anna Caradenina! Quin tros de novel·la, tu!
    Ara sense conya. No recordo El jugador i l'he llegit (fa mil anys, però). En canvi, tinc molt present Crim i càstig, i el vaig llegir molt abans (m'atreviria a dir que era massa petita). I, és curiós, però si dic Crim i càstig se m'apareix la Lola Gaos. Però d'això ja en parlarem al gener.
    Hauràs de portar el teclat al metge. Sembla greu.

    ResponElimina