Jordi Lara. Una boa paint un elefant: 75 anys de la cobla la Principal del Llobregat. El mèdol, 2005. 85 p.
Una boa paint un elefant. 75 anys de la cobla La Principal del Llobregat és la història
–minúscula però persistent- de vuitanta-vuit músics que han fet ballar al ritme del país: com a cobla de peu pla contribuí a les ballades bucòliques dels anys trenta en un país il·luminat amb si mateix. Promocionà autèntics divos de l’instrument, models de superació i creativitat en un temps en què el país necessitava exactament el mateix per sobreviure en una postguerra erma. Més endavant, exportà el so de la cobla a l’estranger acompanyant esbarts dansaires quan, restaurat un cert autogovern, un país ressagat maldava per pujar novament al tren d’Europa (...).
Amb amenitat i sentit històric, Jordi Lara narra les peripècies d’una de les cobles més prestigioses del país per demostrar que més enllà dels prejudicis de la modernitat, els valors associats o els símbols caducs, la cobla és una realitat artística original. Un luxe sovint desaprofitat i mal entès: una boa paint un elefant que diria el Petit Príncep.
Extret de la contraportada
Una boa paint un elefant. 75 anys de la cobla La Principal del Llobregat és la història
–minúscula però persistent- de vuitanta-vuit músics que han fet ballar al ritme del país: com a cobla de peu pla contribuí a les ballades bucòliques dels anys trenta en un país il·luminat amb si mateix. Promocionà autèntics divos de l’instrument, models de superació i creativitat en un temps en què el país necessitava exactament el mateix per sobreviure en una postguerra erma. Més endavant, exportà el so de la cobla a l’estranger acompanyant esbarts dansaires quan, restaurat un cert autogovern, un país ressagat maldava per pujar novament al tren d’Europa (...).
Amb amenitat i sentit històric, Jordi Lara narra les peripècies d’una de les cobles més prestigioses del país per demostrar que més enllà dels prejudicis de la modernitat, els valors associats o els símbols caducs, la cobla és una realitat artística original. Un luxe sovint desaprofitat i mal entès: una boa paint un elefant que diria el Petit Príncep.
Extret de la contraportada
No el coneixia, gràcies per la informació.
ResponEliminaEstà bé el joc entre l´elefant i la boa.
Els Roper em van portar bones estones.
Imma
Què ara ja no te'n porten de bones estones els Roper, Imma? Ooohhhhh :(
ResponElimina..em vaig descuidar de dir que gràcies a l'Alexandrina que em va escanejar les imatges...gracies A.
ResponEliminaDe res, Robert!
ResponEliminaJa saps, a disposar!! :D
Per cert... molt bona aquesta dels Roper!
Jo també havia rigut molt amb aquesta parella! (i ara també, eh?)
Je je je je!!) :D
Rob, gràcies noi per la eficiència i rapidesa... a no sé que la teva visita sigui deguda a interessos comercials, o d'intercanvi.
ResponEliminaEn disfrutaré unes semanetes, eh?