...per a la Matilde allà on sigui que covi...
Un dia em vaig adonar que la majoria d' escriptors que m’agrada llegir havien escrit poesia. Crec que la poesia ( a part del seu valor intrínsec) és un exercici idoni pels que pretenen arribar al gènere dels gèneres: la novel·la, ja que, practicant-la, s’exercita l’abstracció, els recursos literaris i altres aspectes que atorguen aquell plus que distingeix les bones novel·les de les encara millors. En Jordi Lara també n’ha escrit i aquest post pretén ser un crit desesperat per aconseguir llegir-la. Segons la Wikipedia l’any 1998 l’editorial Emboscall li va publicar un llibre de poemes titulat Pux Orelluda que he buscat en va a les biblioteques de la xarxa. No hi és, hi ha la resta d’obres impreses de Lara però no aquest poemari. Si algú el té, (Imma?), ens faria un favor si ens el deixés llegir i així podríem posar-ne un tastet al blog pels nostres lectors.
Al penúltim relat de la màquina.... hi ha, en paraules del compositor Puigferrer, una gran definició de poesia. L’anomenat Puigferrer li confessa al narrador que el que li hagués agradat ser realment és poeta: “De debò t’ho dic: poeta, no pas per fer versos, sinó per ser essencial i inevitable.” Genial.
El dia de la trobada ja parlarem del llibre però, de moment, li vull agrair al senyor Lara (amb les seves pròpies paraules) que m’hagi ensenyat els beneficis (...) d’intentar comprendre per què no m’agrada allò que no m’agrada en lloc de bandejar-lo d’entrada.
Aprofitem l’avinentesa per lamentar la desaparició de l’editorial Emboscall. L’altre divendres vaig llegir una entrevista a Jesús Aumatell que, desanimat, deia que tirava la tovallola, que no podia continuar i es veia en l’obligació de tancar la paradeta. Sap greu que una iniciativa tant potent i útil com l’editorial d’en Jesús hagi de tancar. Gràcies per tot aquest temps i per mi sempre serà Jesús Nostre Editor.
Un dia em vaig adonar que la majoria d' escriptors que m’agrada llegir havien escrit poesia. Crec que la poesia ( a part del seu valor intrínsec) és un exercici idoni pels que pretenen arribar al gènere dels gèneres: la novel·la, ja que, practicant-la, s’exercita l’abstracció, els recursos literaris i altres aspectes que atorguen aquell plus que distingeix les bones novel·les de les encara millors. En Jordi Lara també n’ha escrit i aquest post pretén ser un crit desesperat per aconseguir llegir-la. Segons la Wikipedia l’any 1998 l’editorial Emboscall li va publicar un llibre de poemes titulat Pux Orelluda que he buscat en va a les biblioteques de la xarxa. No hi és, hi ha la resta d’obres impreses de Lara però no aquest poemari. Si algú el té, (Imma?), ens faria un favor si ens el deixés llegir i així podríem posar-ne un tastet al blog pels nostres lectors.
Al penúltim relat de la màquina.... hi ha, en paraules del compositor Puigferrer, una gran definició de poesia. L’anomenat Puigferrer li confessa al narrador que el que li hagués agradat ser realment és poeta: “De debò t’ho dic: poeta, no pas per fer versos, sinó per ser essencial i inevitable.” Genial.
El dia de la trobada ja parlarem del llibre però, de moment, li vull agrair al senyor Lara (amb les seves pròpies paraules) que m’hagi ensenyat els beneficis (...) d’intentar comprendre per què no m’agrada allò que no m’agrada en lloc de bandejar-lo d’entrada.
Aprofitem l’avinentesa per lamentar la desaparició de l’editorial Emboscall. L’altre divendres vaig llegir una entrevista a Jesús Aumatell que, desanimat, deia que tirava la tovallola, que no podia continuar i es veia en l’obligació de tancar la paradeta. Sap greu que una iniciativa tant potent i útil com l’editorial d’en Jesús hagi de tancar. Gràcies per tot aquest temps i per mi sempre serà Jesús Nostre Editor.
Ai, Mitchum, covar, covar, cova qui tu i jo sabem: la meva estricta governanta. Jo rai. I quin festival tan aparatós d'atxums atxims i atxams. Quin tip de plorar sense pena, que ja em diràs tu si són maneres. I on emmagatzemava, la molt esquifida, eixa quantitat de mocs? On?
ResponEliminaAh, i jo crec que en Puigferrer no vol ser poeta: vol ser poema.
I gràcies, Mitch.
Uns bons brous vegetals li aniran bé Matilde.
ResponEliminaMitchum, no tinc la poesia d´en Jordi Lara, se li pot demanar a en Jesús, o al mateix autor.
Imma
MISSATGE PER LA DOLORS P.M.:
ResponEliminaM'acabo d'adonar que avui és dijous llarder. Ai. Faltaré a la nostra cita anual, ja saps, pujar a Plaça cap a las sis, passar del tot d'aquells porcs en creu que rosteixen durant no sé quantes hores i que sempre em fan pensar en aquest quadre d'en Francis Bacon, procurar-nos un entrepà d'un pam de botifarra i una coca-cola (per tal de facilitar el rotet). I mira que n'arriba a ser de bona, la botifarra dels trons. Per mi que els cau 50 cops de la graella i agafa una mica de gust de la sorra de plaça. En fi, Dolors, moquejo que fa feredat i no hi seré. Ves-hi, tu, si us plau, i dedica'm una queixalada.
Nomès desitjar-li a la Matilde que es millori, que ja em començo a preocupar. És el que passa, us agafo carinyu i després només faig que patir, quan veig el temps i la plaça i aquest fred...
ResponEliminaGràcies, Veí. Però no pateixis, no és greu, és desagradable (no em vull imaginar al taulell, de cara al públic).
ResponEliminaJo crec que demà es tancarà l'aixeta. Clar que com diria la Dolors, sàviament, el demà ningú l'ha vist.
¡Hola Matilde!
ResponEliminaTienes a tu completa disposición las fotografías de mis blogs. Para mí es un honor que las utilices. Incluso, en el caso de escritores/as, libros, roqueros y otras especies parecidas, dispongo de mucho material gráfico, así que pide cuando quieras.
Un fuerte abrazo
Grácias, Sam! Tomo nota.
ResponEliminaM'afegeixo al dol per la desaparició d'Emboscall. Gràcies a aquesta editorial hem pogut llegir un bon grapat de poemaris excel·lents que, d'altra banda, potser encara estarien guardats en un calaix. Estic parlant, per exemple, d'alguns llibres de Josep Riera o de l'últim poemari de Jacint Sala, Manicomi, entre molts d'altres.
ResponEliminaSalutacions,
S.
..efectivament Sadurní, d'aquests que dius, per exemple el d'en j.Sala el trobo excel·lent, va ser una tornada als "ruedus" de primera, salut i encantat de tenir-te per aquí...
ResponElimina