dimarts, 7 de setembre del 2010

safata d'entrada

mostra els detalls. 4 de setembre. 20:33 (Fa 16 hores)Respon


ie! m'han dit que ahir bé, no?
Tinc la versió de l'Hugo, que li ha faltat temps esta matí pa dir-me que poques vegades l'havien tractat tan bé, que va tornar enamorat de Vic, de tu i dels teus amics. I al seu Facebook també li ha faltat temps pa posar:

Hugo Mas ahir va fer un dels millors concerts que recorda. Enamorat de Vic, de la seua biblioteca, de la seua bibliotecària i dels seus amics. Poques vegades m'han tractat tan bé. La cançó de l'alba, com sempre, per a À.V.Quilis.

Me'l vull molt a l'Huguet i estava no sé, com si enviara al xiquet a passar un dia en casa d'algú i tinguera procupaciò tant per si ell no ho feia bé amb els amfitrions com per si passava al contrari (bé, fer-ho bé no seria la qüestió perquè coneixent-te a tu i coneixent-lo a ell pos sé que la cosa malament no podia anar, però jo què sé, que no haguera disfrutat tocant allí per lo que fóra, o que a tu no t'haguera agradat, en fi, com si fóra sa mare). Ara vull tu versión de los hechos! I no sé si ho he dit ja, però açò, tan poqueta cosa que és, m'ha fet una il·lusió tremenda. Què dic tremenda, dic enorme, pa cagar-se. Si vau vore un espèritusanto volant per allí era jo, que estava més allà que ací....

Respon Reenvia

mostra els detalls. 9:15 (Fa 3 hores) Respon

No patisques, dona, no patisques, m'acabava dient l'Hugo cada cop que el trucava. I jo vinga a patir per si no es presentava ningú, que no saps com costa fer sortir la gent de casa, i més per anar a una biblioteca, on ni es pot ni fumar ni es pot beure ni re, i clar, això no ajuda. Quin fart de patir, que ja no sabia què més fer (només em faltava anunciar que hi hauria menjar i drogues de franc, posem per cas, a veure si així). Patir, amb el rellotge tocant-te allò que no sona [1] . Vull dir amb poc marge de temps per a fer què sé jo què. I van venir poquets, però entregats, que se'ls veia a la cara que s'ho estaven passant molt bé [2]. Quina mania amb voler més gent. Com si els ramats fossin garantia de ves a saber què. Vaig aconseguir un equipet de so i no et pots imaginar com sonava l'Hugo. Immens, de categoria. Infinitament millor que en el disc, tanta por que té ell d'avorrir l'auditori quan toca sol. A la segona cançó ja es notava que el tio estava la mar de còmode, que no li calia fer cap esforç per a trobar-se bé. Com un recitalet en familia. Traca i mocador. Ens va cantar, fins i tot, el Chelsea Hotel d'en Cohen!! I clar, al final li vaig dir que d'allà no sortia ningú sense haver escoltat la cançó de l'alba, i, ja posats, el m'aclame a tu, que l'endemà era sant vicent andrés estellés. I mos la va dedicar a tu i a mi (la de l'alba). Pa cagar-se, estimada, pa fer-s'ho tot a sobre. No sé quants érem. Quinze, potser. Però pa mi que d'això ens en recordarem sempre més.
Després vam anar a sopar...

_______________________

[1] A l'original diu els collons.
[2] I aquí, de puta mare.


18 comentaris:

  1. No et pots queixar de l'Hugo, noia...! Llàstima que aquesta mena d'iniciatives tan senzilles i eficients tinguin poquet públic, però això és el més habitual. I de fet. potser millor així. Jo recordo una presentació de la Maria Mercè Marçal... amb dues persones de públic.

    ResponElimina
  2. Cap queixa de l'Hugo, que a sobre és un encant. Per prudència i falsa modèstia, em veig en l'obligació de considerar els seus afalacs una exageració. Però com se m'han posat de bé, que a servidora no le amarga un dulce.
    Si la matèria primera és bona, no calen gaires elaboracions, la veritat. El disc no li fa justícia, fins i tot diria, ara que l'he tingut a un pam, que l'espatlla. De veres.
    Referent a això de muntar coses per a quatre gats, penso que, justament, aquests gats han de ser els destinataris de les nostres iniciatives, que per a la resta de gats ja hi ha prou oferta. [ara m'ha agafat un atac de "servei públic", ves]

    I d'això que expliques de la MMM (noi, quin privilegi)...us coneixíeu d'abans, (amb l'altra, vull dir)? (grrrrr, dispensa)

    ResponElimina
  3. Tens tota la raó que per a una enorme majoria de gats ja hi ha una oferta àmplia i massiva. Ara no ens posem elitistes, que jo de tant en tant també sóc un d'aquells gats...

    A la presentació de la MMM, la senyora que hi havia era una d'aquelles jubilades belluguets que van a tot arreu. No la coneixia, i de fet no va badar boca. No sé si anava amb l'esperança de trobar uns canapès.

    ResponElimina
  4. Ui, no, quita, quita, que jo no parlava de "públic selecte", què m'has de dir a mi, que ric amb Chiquito de la Calzada(no és broma).
    No, això meu anava, més aviat, de "públic minoritari", res a veure amb l'excel·lència, sinó amb la quantitat de gent interessada en una determinada història. Pocs vol dir pocs, en aquest cas. I no per pocs, bons. Però tampoc obviables.
    Encara ho he embolicat més, segur.

    ResponElimina
  5. doncs mira, que si us ho heu passat bé a fer la mà no? :P al final parlarem tots com a la terreta, ja ho veuràs ;) Hi ha coses que són així i no cal fer-s'hi mala sang, tot arribarà :)

    ResponElimina
  6. doncs sí, Clidi, a fer la mà, que jo vaig xalar de valent!!

    ResponElimina
  7. Quan una cosa agrae (cony, s'enganxat tot!) el que es té ganes de compartir-la amb els pareguts. Un es pensa que sí una cosa et fa feliç potser a d'altres també els hi farà. No és qüestió de número, és qüestió de ganes de repartir. Ep!, que som catalans! aquí només es comparteix si en sobra i, la veritat, lo concert en va generar tanta que, què voleu, en sobrava de sobres (Catarella!!), ni que haguérem estat milers. Ja em perdonareu, però aquest gat va quedar encantat, meravellat, content i entusiasmat. Aquest xicot és una perla i ens va fer passar una estona memorable, d'aquelles que guardes al cap tota la vida. En fi, d'aquelles coses que passen poc i que et fan ganes de xerrar en alcoià, saber cantar, saber tocar la guitarra i llegir poesia.

    P.S. Algú hauria d'esbrinar el nom de la poeta francesa de sis anys que escriu a la nevera de casa: un descobriment i l'enveja dels nostrats poetes del nyigo-nyigo.

    Un gat

    ResponElimina
  8. Charlote Kalpakis, es diu la xiqueta.

    :)

    ResponElimina
  9. gat Sannnntiiiii? (també podria ser Pol, Ignasi, Jordi o Pep), però t'ha traït en Catarella.
    Tant fa, el cas és que d'això mos en recordarem, oi?

    ResponElimina
  10. Àgueda,

    muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!! :)

    ResponElimina
  11. Tot i que els experts de màrqueting fan les seves nàlisis, mai no sabem perquè una convocatòria té èxit o no. Els factors són múltiples... JoO m'he passat molts anys organitzant actes de tota mena. Un cop -un de sol, per sort- vaig tenir el fantàstic èxit de tenir: 0 (sí, zero) assistents.
    Pot ser que l'Hugo encara sigui poc conegut. Pot ser que les dates no fossin les més adients perquè la gent estigués encara mig de vacances, pot ser que no se n'hagi fet prou difusió.
    El proper cop potser és millor (i potser puc venir ;-))

    ResponElimina
  12. caxis!! anàlisis... Anàlisis

    ResponElimina
  13. Sí a tots els "pot sers", Eulàlia. Sens dubte.

    I saps, a mi em fa que hi haurà proper cop. I et prenc la paraula, t'agafo del mot o com carai s'hagi de dir.

    ResponElimina
  14. Hola.
    Qui és aquet Hugo Mas? D'on l'haveu tret?
    El disc és força bonic i molt contundent.
    Em podeu donar referències? Hi tornarà a Vic?
    No està programat al Mercat de Música Viva?

    Merci

    Lluis

    ResponElimina
  15. Pos és un enginyer forestal, nat a Alcoi fa uns trenta i escaig anys, que se'ns ha aparegut del no res per obra i gràcia de la comtessa d'Angeville (una meva amiga, que no és una meva amiga, però que em sembla que sí, que som amigues. Coses d'aquestes).
    El disc NO li fa justícia, de debò. Tornarà a Vic, no sé si a cantar, però ha de tornar a Vic, ni que sigui per a fer un xeflis.
    No està programat al MMVV, tot i que els hi va fer arribar el disc. Però el van rebutjar.

    De res, Lluís. A disposar.

    ResponElimina
  16. M'encantaria haver anat, una llàstima, no em vaig assabentar. I més llàstima que no vinga al MMVV, tan bona oportunitat com és.

    Gràcies per la informació

    Lluis

    ResponElimina
  17. I de la meva terra, Valencià com jo.

    ResponElimina
  18. Em sap greu, perquè allò de divendres passat va ser un lujazo.
    Bé, un altre cop serà.

    ResponElimina