tira sostenidor silicona inventor (o del lado de allá)

Sembla prou clar. Si demanes un Pony Mimitos i un Dickens articulat, el que vols és un Pony Mimitos i un Dickens articulat, i no una nova pestanyeta (es veu que ja feia dies que hi era, però pel cas, com si l'haguessin posada ahir) en el panell de gestió del bloc. "Estadístiques", es diu. Ideal voyeurs. De sospitar, sospitaves que hi havia algú a l'altra banda, però coi, ara, amb aquesta joguineta que t'han dut els reis, fins el sents respirar i tot. Talment una òliba. O pitjor, una fantasma, que deia aquell. Tantes pàgines visualitzades (ahir, avui, en total), tant d'allò, tant d'allò altre, i descobreixes -amb un punt de desconcert, i per què no, d'incredulitat (vinga va, que un dia és un dia)- que l'apunt més visualitzat d'entre sempre és el titulat "els calçotets de Jack London", i quedes parat.

En ser de lletres mortes de tota la vida, una desgràcia com qualsevol altra, és lògic que al cap d'una estona ja en tinguis prou de números, i comences a furgar a la recerca de quatre lletres, ni que siguin d'aquelles petites. Uns consells d'ús, una llista d'efectes secundaris. Ho trobes de seguida: "orígens de trànsit, paraules clau de cerca", o el que és el mateix, allò que un ésser humà s'ha pres la molèstia de teclejar (a Google, normalment)  i que l'ha dut de pet cap a casa teva.

el violin de austerlitz, llibre

llegim en veu alta

descarregar el llibre el quadern de fritz kocher

decasa al club

casa club

decasaalclub

"de casa al club"

editorials el manuscrit trobat a saragossa

on son les claus?

dust bowl by john steinbeck

el violí de auschwitz descripcion en que transcorre l'acció

jordi malé comentari bestiari pere quart

ventre blanc

tom joad

els tibau

el gran libro de la costura

això és (i no és) allò

"els dimecres poesia" atlàntida

matilde urbach

ai si caus

celestí barallat

fades especials

jack london

productes de temporada

akhmàtova

anna murià contes de fades

resum del capítol i. naturalista de les histories naturals joan

interiorisme

laika

vigatans ilustres

tira sostenidor silicona inventor

I aquí és on la joguineta del dimoni desplega tota la seva esplendor:

Un estudiant de quart d'Eso, l'únic de la seva colla que encara és verge, surt del videoclub on ha anat a buscar la pel·li basada en la novel·la El violin d'Austerlitz (sic). No existeix, li han dit. Demà té examen. Sempre du a la motxilla una capsa de preservatius i un paquet de Marlboro. Tampoc no fuma.

O bé,
un home, viatjant de cotilleria, està assegut davant del seu ordinador. Només li veus una mà. En té dues, però. És tard. La seva dona dorm a la cambra del costat. Ronca una mica.

O potser,

una dona (la del viatjant no, una altra) vol renovar la decoració del menjador de casa seva. Fa temps va tenir un embolic extraconjugal amb un dependent (Federico G.) del Corte Inglés de Plaça Catalunya (departament de perfumeria). Avui s'ha descuidat de comprar pà o iogurts, tant és.

I així, anar fent...