dijous, 20 de gener del 2011

tira sostenidor silicona inventor (o del lado de allá)

Sembla prou clar. Si demanes un Pony Mimitos i un Dickens articulat, el que vols és un Pony Mimitos i un Dickens articulat, i no una nova pestanyeta (es veu que ja feia dies que hi era, però pel cas, com si l'haguessin posada ahir) en el panell de gestió del bloc. "Estadístiques", es diu. Ideal voyeurs. De sospitar, sospitaves que hi havia algú a l'altra banda, però coi, ara, amb aquesta joguineta que t'han dut els reis, fins el sents respirar i tot. Talment una òliba. O pitjor, una fantasma, que deia aquell. Tantes pàgines visualitzades (ahir, avui, en total), tant d'allò, tant d'allò altre, i descobreixes -amb un punt de desconcert, i per què no, d'incredulitat (vinga va, que un dia és un dia)- que l'apunt més visualitzat d'entre sempre és el titulat "els calçotets de Jack London", i quedes parat.
En ser de lletres mortes de tota la vida, una desgràcia com qualsevol altra, és lògic que al cap d'una estona ja en tinguis prou de números, i comences a furgar a la recerca de quatre lletres, ni que siguin d'aquelles petites. Uns consells d'ús, una llista d'efectes secundaris. Ho trobes de seguida: "orígens de trànsit, paraules clau de cerca", o el que és el mateix, allò que un ésser humà s'ha pres la molèstia de teclejar (a Google, normalment)  i que l'ha dut de pet cap a casa teva.

el violin de austerlitz, llibre
llegim en veu alta
descarregar el llibre el quadern de fritz kocher
decasa al club
casa club
decasaalclub
"de casa al club"
editorials el manuscrit trobat a saragossa
on son les claus?
dust bowl by john steinbeck
el violí de auschwitz descripcion en que transcorre l'acció
jordi malé comentari bestiari pere quart
ventre blanc
tom joad
els tibau
el gran libro de la costura
això és (i no és) allò
"els dimecres poesia" atlàntida
matilde urbach
ai si caus
celestí barallat
fades especials
jack london
productes de temporada
akhmàtova
anna murià contes de fades
resum del capítol i. naturalista de les histories naturals joan
interiorisme
laika
vigatans ilustres
tira sostenidor silicona inventor


I aquí és on la joguineta del dimoni desplega tota la seva esplendor:

Un estudiant de quart d'Eso, l'únic de la seva colla que encara és verge, surt del videoclub on ha anat a buscar la pel·li basada en la novel·la El violin d'Austerlitz (sic). No existeix, li han dit. Demà té examen. Sempre du a la motxilla una capsa de preservatius i un paquet de Marlboro. Tampoc no fuma.

O bé,
un home, viatjant de cotilleria, està assegut davant del seu ordinador. Només li veus una mà. En té dues, però. És tard. La seva dona dorm a la cambra del costat. Ronca una mica.

O potser,
una dona (la del viatjant no, una altra) vol renovar la decoració del menjador de casa seva. Fa temps va tenir un embolic extraconjugal amb un dependent (Federico G.) del Corte Inglés de Plaça Catalunya (departament de perfumeria). Avui s'ha descuidat de comprar pà o iogurts, tant és.

I així, anar fent...




10 comentaris:

  1. La meva joguina em diu coses molt sorprenents. Visites que venen de blogs realment curiosos, molt de Pau Riba... i una mica de Perucho.
    Per la part que em toca, m'ha agradat molt que un gandul arribés al teu blog buscant un resum del apítol 1 de "Les històries naturals". Ara estic pensant en no decebre'l, i fer un resum fals perquè li suspenguin el treball.

    ResponElimina
  2. un viatjant de cotilleria20/1/11 8:46

    Molt bo, l'has clavat!

    ResponElimina
  3. Federico G.20/1/11 8:52

    Ara sóc a la segona planta. Sabateria.

    ResponElimina
  4. Busco senyor per amistat i el que sorgeixi.

    ResponElimina
  5. la mare de l'estudiant20/1/11 10:10

    El nen m'ha suspès! A l'Ampa que hi aneu!

    ResponElimina
  6. Encarnació Font20/1/11 10:20

    gossa perduda. pèl llarg, negre morro i potes marrons, tamany mitjà. jove. es diu Laika. recompensa. telf. 6092638 i dos números més.

    ResponElimina
  7. Ja ho saps, allarga'ls una mica i a la impremta ^^

    ResponElimina
  8. Tant com aquestes paraules clau, a mi em meravella l'exòtica cartografia que dibuixen els visitants. Fa dos dies va entrar a casa algú d'Erevan, la capital d'Armènia!!!
    Aquí el joc rau en endevinar una possible raó. Al meu "Beat de Letraset" havia esmentat a Noè, el longeu bevedor, i des d'Erevan es veuen les neus del Mont Ararat; allà on Noè va aparcar l'arca...
    Ja t'he caçat, armeni curiós!

    ResponElimina
  9. Avui en Pere també tocava el tema (un clàssic!):

    http://provisionals.blogspot.com/2011/01/bucle.html

    M'agrada la idea d'en Lluís de fer resums falsos per despistar els mals estudiants. A veure si així aprenen!

    ResponElimina
  10. En Pere també li havia demanat als reis un Pony Mimitos i un Dickens articulat? Com hi ha món!

    ResponElimina