dimecres, 19 de febrer de 2014

uno, nessuno e centomila


[Aquest és el fragment final de l'entrevista que l'Àngel Ferran, que no sabia l'italià, va fer a Pirandello, aprofitant la seva estada a Barcelona. Els acompanyava, en qualitat d'intèrpret, Josep M. de Sagarra].

Anem a acomiadar-nos. Anem a acomiadar-nos sense preguntar-li el més interessant! Tot d'una hi pensem. Tornem a seure i
Però, el desdoblament de la personalitat?
—No, el desdoblament, la descomposició: perquè no és que la personalitat sigui doble; és infinita.
Jo, vós, ell, tothom, encara que ens creiem ésser un cada un, som molts, cada un.
Nosaltres som d'una manera per nosaltres mateixos; vistos, però, pels altres som, per a cada un que ens veu, d'una manera diferent: una personalitat distinta. Això explica que una persona sigui simpàtica per a un, antipàtica per a l'altre, estimada o odiada, bona o dolenta simultàniament, i que totes aquestes personalitats convisquin en una sola mateixa persona.
Nosaltres tenim un concepte de la nostra personalitat, que va canviant en el transcurs del temps, però que és essencialment nostre. Jo m'he trobat de reveure un amic de la infància al qual no havia vist des del temps de l'escola, i m'ha trobat tan canviat, que no m'ha reconegut, i era perquè el record del jo d'aquells temps, que havia crescut amb mi, havia també crescut reposadament en el meu amic, distanciant-se cada cop més l'un de l'altre, fins al punt d'aparèixer als nostres ulls com dos individus absolutament diferents, vers ambdós, i aquesta doble personalitat simultània ens fa sofrir terriblement.
Per això és que no ens agrada de reunir amb nosaltres certs amics, molt amics, però que tenen de nosaltres formada una personalitat contrària la una de l'altra.
Quan ens trobem en un cas semblant el sofriment és terrible de veure'ns així dividits, i cal rompre l'heterogènia reunió per recobrar la tranquil·litat.
Com veu, doncs, el fenomen no és imaginari: és real, és absolutament real, viu, i que pot ésser un element dramàtic formidable.

Àngel Ferran. «La descomposició de la personalitat...dels altres. Una interviu amb Pirandello». La Publicitat, 17|12|1924. (P. 7-8).




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada