[Font: Salvador Macip. Semblances. BloGuejat. 6|4|2012]
______________________
P.S.: La coberta de The Sense of an Ending és de la Suzanne Dean, any 2011.
La coberta de La dona veloç la signa Antònia Arrom (de l'estudi de disseny gràfic Dandèlia), l'any 2012. Dandelion és, curiosament, la paraula anglesa per dir dent de lleó (la forma més estesa per referir-nos a la xicoia en catalanesca llengua), segons acabo de saber.
Taraxacum officinale
Cat.: Xicoia (o dent de lleó, camaroja, lletsó d'ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, lletissó, llicsó, xicoira de burro).
Esp.: Achicoria amarga (o diente de león, meacamas).
Eng.: Dandelion.
Fr.: Dent-de-lion.
La bibliotecària informa.
ResponEliminaDent de lleó
Comestible, Quan és tendra es consumeix crua, en amanida. Una menja excel·lent, diuen. Va molt bé pel fetge i l'estómac. De les arrels (assecades, torrades i mòltes) s'obté un (horrorós*) succedani del cafè. En madurar la flor, forma un apèndix consistent en un conjunt de pèls plomosos anomenat papus (o vil·là).
De l'entranyable acció humana de dispersar les llavors del papus a cop de buf se'n diu fer volar angelets o bufar angelets, també. S'acostuma a demanar un desig, com quan passa una estrella fugaç, o es bufen les espelmes del pastís d'aniversari o els pèls de les pestanyes que han caigut motu proprio.
*En paraules de la meva àvia, que jo no l'he tastat mai.
Jo l'havia tastat com a succedani de cafè i, com que sóc molt cafetera, li trobava color i gust acceptables. Amb sucre, notable el sabor.
ResponEliminaCom sempre, molt bé, Matilde urbach.
Exageres, Glòria, però gràcies de tota manera.
EliminaEl que hauria de fer és preguntar a l'Antònia Arrom com va anar la cosa. El disseny de la coberta, vull dir. I si sap que ja n'hi havia una molt semblant a la seva.