en el dia de les biblioteques

A la façana lateral de la KAKV, Casa de la Cultura de Villena (Alt Vinalopó).

de cara a la paret

Mural de Gasic Painter, a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus. (2021)

Llegiu també ----> La Biblioteca Xavier Amorós llueix un gran mural a la façana lateral

passatge guillem agulló, 08500 vic

 

Petit passatge que va del carrer de Sant Pere a la plaça Santa Cecília,

al costat del teatre de l'Orfeó.

pastat per terra

Raval de Santa Anna, Reus. Font: Natàlia Tomàs @maitasun.

Fragments d’autors locals decoren el Raval de Santa Anna
Reus.cat
Ajuntament de Reus
14|12|2019

Durant la campanya de Nadal s’ha posat en marxa la prova pilot perquè el Raval de Santa Anna sigui d’ús exclusiu per a vianants i una de les accions que s’estan duent a terme és la decoració del paviment amb sis fragments de llibres d’autors locals de Reus.

Es tracta d’una iniciativa conjunta entre les regidories de Cultura i Promoció de Ciutat que pretén, per una banda, dinamitzar comercialment la nova zona de vianants i, per l’altra, apropar els autors locals entre la ciutadania i els visitants.

Clic!

_________________

P.S.: L'actuació és de Fabio Balanzoni, artista autodidacta italià resident a Reus des de fa dos anys.

Hi trobareu fragments de Jordi Folck, Xavier Amorós i Solà, Coia Valls, Maria Lluïsa Amorós, M. Àngels Ollé i Gabriel Ferrater, és clar.

Deixa’m fugir d’aquí, i tornar al teu temps.
Trobem-nos altre cop al lloc de sempre.
Veig el cel blanc, la negra passarel·la
de ferros prims, i l’herba humil en terra
de carbó, i sento el xiscle de l’exprés.

sant tornem-hi

A Katowice, Polònia. Mural de l'artista valencià Escif, 

realitzat l'any 2012 en el marc del Katowice Street Art Festival.

la woolf a venecia

Sestiere di San Polo, Venezia.

La Wikipedia informa:

Una calle (en plural calli) es la típica calle de la ciudad de Venecia, encajonada entre dos filas continuas de edificios residenciales que pueden tener tiendas en la planta baja; deriva dal latín callis, que significa «sendero».

La anchura de las calli es muy variable: oscila de unos sesenta centímetros en las calli más estrechas, que se denominan a menudo callesèlle o callétte, hasta los cinco o seis metros o incluso más de las más anchas, denominadas calli larghe («calli anchas»).

Con el término salizada (literalmente «pavimentada») se designan algunas calli anchas de especial importancia. Este nombre indica que en épocas pasadas, gracias a su importancia, estas calles fueron las primeras pavimentadas con las clásicas piedras grises (piedra traquítica) usadas actualmente casi por toda la ciudad, mientras que el resto de las calles estaban pavimentadas con ladrillos cocidos dispuestos a espina de pez (como actualmente el campo delante de la iglesia de la Madonna dell'Orto) o estaban sin pavimentar.

Algunas calli ciegas secundarias, cuya única función era permitir el acceso a los edificios que se situaban allí, se denominan ramo.

También la longitud de las calli es muy variable: oscila entre pocos metros hasta las calli lunghe («calli largas»), que se pueden extender hasta por varios cientos de metros, con un recorrido a veces sinuoso.

Algunas calli largas, particularmente importantes por las actividades comerciales afincadas allí desde tiempos remotos, se denominan ruga: en Venecia son célebres la Ruga Giuffa y la Ruga Rialto o Ruga dei Oresi.

En Venecia, la odonimia de las calli es muy variada: muchas reciben su nombre de algún personaje famoso que habitualmente vivió en la zona (por ejemplo, Calle Foscarini), otras recuerdan su cercanía a una iglesia o un convento (por ejemplo, Calle San Doménego o Calle della Chiesa) o se refieren a oficios o actividades que se practicaban o se concentraban allí antiguamente (Calle del Pistór, Calle dei Całeghèri, Calle del Squero) y en algunos casos también a personas comunes que residían o trabajaban allí y que por un motivo u otro consiguieron una cierta fama local (por ejemplo, Calle del Barba Frutariòl, literalmente «Calle del tío frutero»). El nombre de las calli no es siempre unívoco en Venecia: por ejemplo, en la ciudad hay varias Calle San Doménego, Calle della Chiesa, Calle del Squero, ubicadas en sestieri diferentes.

de segona mà

Brattle Book Shop.  9 West Street, Downtown Boston, MA.

Una de les llibreries de vell més antigues dels Estats Units (since 1825, que diuen ells), ocupa un edifici de tres plantes al mismissim rovell de l'ou de Boston. El seu fons (novel·les descatalogades, mapes, postals, llibres rars...) supera els 250.000 exemplars. La seva particularitat: munten parada al solar adjacent, si les condicions meteorològiques ho permeten, és clar.

discussió literària al vàter

pedrolo a tàrrega

Mural de  Xavi Morillas (Snap), realitzat el març del 2015,
a la cruïlla de l'avinguda de Catalunya amb l'avinguda de  Balaguer, Tàrrega.

[Font: Apuntador Núvol ‏@apuntadorNUVOL]

la curiositat alimenta la imaginació

Curiosity feeds Imagination, un mural de Mantra, basat en una fotografia de la Marta Bevacqua i realitzat en el marc del Kufa's Urban Art Esch Festival. Es troba a l'edifici de la Kulturfabrik, al número 116, rue de Luxembourg
, Esch-sur-Alzette, Luxemburg.

[Font: librosfera @librosfera]

el panteó del carrer de la mitja lluna

Aquest mural ocupa la part posterior de l'Opera House de Cork, la que dóna al carrer Half Moon. Un parell de reconeguts grafiters, Dusto i Psychonautes, van ser els encarregats, l'any 2013, d'omplir el mur a base de retrats d'escriptors irlandesos. Els immortalitzats són, d'esquerra a dreta: George Bernard Shaw, CS Lewis, James Joyce, William Butler Yeats, Oscar Wilde, Theo Dorgan, Samuel Beckett, Bram Stoker, Maeve Binchy i Conal Creedon.

 Vegeu també:

Graffiti artists immortalise Irish writers at Cork Opera House. Irish Examiner. 1|5|2013.

The Half Moon Pantheon. Canvassing Cork. 13|6|2013.

levalet

Métaphysique des moeurs, Levalet. Paris. XIII^e arrondissement. 2013.

«Levalet és especialment conegut a París on, a la manera d'un Banksy francès, ha omplert els murs de la ciutat amb uns personatges dibuixats en blanc i negre que s'adapten perfectament a l'espai concret on són, precisament perquè han estat creats a mida.

Nascut l'any 1988 no gaire lluny d'Estrasburg, on es va formar, Levalet va començar a fer-se famós el 2012, coincidint amb les primeres aparicions, a la capital francesa, de les seves obres. Convertit ja en tot un referent imprescindible de l'art urbà parisenc, va començar a fer exposicions i a col·laborar amb grans marques...»

"One step forward, two steps back": la ironia de Levalet, a la Montana Gallery. La meva Barcelona. Barcelona Cultura. 8|1|2016.

the truth is out there

[Font: @librosfera]

a l'asfalt

Text d'Amaia Crespo.

«Barcelona s'ha aixecat amb versos al seus passos de vianants. Els encarregats d'utilitzar els esprais com una eina per transformar el carrer i crear vincles entre les persones, ha estat el col·lectiu BoaMistura, un grup multidisciplinar amb arrels en el grafitti, que va nèixer a finals de 2001 a Madrid. Part del seu treball a l'espai públic s'ha desenvolupat a llocs com Sud-àfrica, Brasil, Mèxic, EE.UU, UK, Geòrgia, Algèria, Noruega, Regne Unit, Sèrbia o Panamà. 

Si passegeu per Barcelona, mireu al terra al creuar els carrers, us sorprendreu». 

Font: Biblioteca Caterina Figueras | Tona. Boa Mistura, artistes i poetes humanitzen Barcelona.

 Aquestes són les pintades que podeu trepitjar al barri de Sant Antoni, per exemple.

numància cantonada diagonal

Ara fa un any, per encàrrec del districte de les Corts i coincidint amb la Setmana de la Poesia de Barcelona, tres pintors de grafits barcelonins, Nados, Kram i Inocuo, van decorar un parell de parets d'un solar buit situat en la cantonada del carrer Numància amb l'avinguda Diagonal.

BTV notícies. cat.

Clic.

alabatre

 Language of the Birds, una instal·lació de Dorka Keehn i Brian Goggin, 2008
(Jackson Square, San Francisco).

Language of the Birds at Columbus and Broadway Streets.  

____________________

P.S.: I a la façana, Jazz Mural, de Bill Weber.

quiénsabeánde

No sé pas quina bonica (és un dir) ciutat hem de visitar per trobar aquesta façana. M'hi he fet tant com he pogut, però l'única cosa que sóc capaç de desxifrar és que Тара́с Шевче́нк = Taras Xevtxenko, poeta i pintor ucraïnès. Si algú em pot il·luminar, doncs re, que li quedaré molt agraïda i tota la pesca.

pastat per terra

Font de la imatge: flicker via Librosfera.

de cara a la paret

Font: Literary Graffiti From All Over the World. Flavorwire.

el tauró del carmel

L'altre dia parlàvem amb en Girbén de com serien de marsianes unes braves al bar Delicias del Carmel, amb vistes al santuari i a la pintada del tauró d'en Blu. Només l'he vist en foto, jo, el tauró, Girb, li dic. I de seguida em fa arribar unes imatges pillades de l'Street view de Google. En faré un apunt, d'això, no voldries pas afegir-hi text...ni que només fossin tres línies. I ell em respon:

Els tres rengles que em sol·licites els veig com la metxa d'un castell de focs...
Em ve al cap l'estona poètica (i ben carmelitana) que li valgué al David Castillo -un confés marsià- la consecució dels honors de gran poeta (sigui per Game Over o per el Pont de Mühlberg).

També podria apel·lar a la detectivesca -i introbable- novel·la EL REGALO DE GLIESE del Victor Nubla (on hi faig el meritori paperet d'expert en bolets al·lucinògens conxorxat amb la Nerea, brava lingüista basca habitant d'un terrat panoràmic del carmelità carrer de Mühlberg)...

Tanmateix, ara se'm demana que em cenyeixi al gran Tauró del Carmel.
Hi ha cap representació del sistema millor que aquesta -em demano?
(Res hi fa que sigui falsejada, que ja sapiguem que els taurons no en tenen d'escates; i menys de 100 €.)
Com a símbol de l'avidesa perversa que a tots ens asfixia no pot ser més entenedor.
Per a mi, ocupa un lloc d'honor com a capítol encara no escrit del fabulós Calila i Dimna.

Salut i € suficients!

I, pel mateix preu, el making off del tauró.