numància cantonada diagonal

Ara fa un any, per encàrrec del districte de les Corts i coincidint amb la Setmana de la Poesia de Barcelona, tres pintors de grafits barcelonins, Nados, Kram i Inocuo, van decorar un parell de parets d'un solar buit situat en la cantonada del carrer Numància amb l'avinguda Diagonal.

BTV notícies. cat.

Clic.

any espriu (◊◊◊)

Tot va començar quan el carter va portar a La Magrana un sobre farcit de poemes que arrenquen la rialla i escalfen el motor de qui els llegeix. Però qui era que gosava de vèncer qualsevol perjudici i recrear en clau jocosa, picant i eròtica els poemes dels grans autors de la literatura catalana? No ho sabem. L'autor s'amaga rere un nom que no és els seu, Llorenç Sureda, i signa amb pseudònim de doble lectura: Martí Nabàs i Martina Bas.

Sigui qui sigui, el misteri que l'envolta reforça les pessigolles que proporciona llegir i rellegir esl seus poemes i descobrir-hi els versos de Brossa, Salvat-Papasseit, Riba, Ferrater, Les «Corrandes de l'exili» o l'«Assaig de càntic en el temple» convertits en àcides paròdies pornogràfiques i irreverents. 

Any Espriu a Vic. Programa.

____________
P.S.: Oju!, que diria en Pompeu Fabra.

Al programa trobareu anunciada una activitat que se celebrarà a la biblioteca,

Espriu cap a la pensada llum

16 nov. Biblioteca Joan Triadú. 19:30 h. 

L’escriptora osonenca Pilar Cabot ens oferirà un itinerari personal i literari 

que ens endinsarà en la vida i l’obra de Salvador Espriu. Un itinerari il·lustrat 

per la lectura de poemes d’Espriu, a càrrec del rapsode Albert Freixer.

Entrada gratuïta.

Organitza: Biblioteca Joan Triadú

però ni se us acudeixi de presentar-vos-hi el dissabte 16 de novembre a les 19:30, perquè no hi trobareu ningú. La convocatòria correcta és: dimarts, 26 de novembre a 2/4 de vuit del vespre. Fe de rates, que diu una que conec.

anecdotari

A finales de los años 50, Marsé, que apenas comenzaba su “vida literaria”, visitó al poeta Salvador Espriu en compañía de Paulina Crusat. El poeta de Cementeri a Sinera le recibió muy cordialmente, pero su consejo al joven escritor no dejó de ser desconcertante: “Mire joven, todo esto de escribir está muy bien, pero usted lo que debe hacer es casarse”. Estimulado por la alternativa, Marsé decidió regresar al oráculo una segunda vez y en esta ocasión fue agasajado con una lectura. “Tomó en su mano un paquete de tarjetitas y me dijo: Joven, le voy a leer esto a ver qué le parece.” Hacía mucho calor en aquella casa y Espriu leía sin reposo el manuscrito de La Pell de Brau. “Yo -confiesa Marsé- no entendí nada.”

 *

A su regreso de París, a comienzos de los sesenta, Marsé intentó ganarse la vida haciendo traducciones de francés para Seix Barral. El negocio no era muy boyante pues se pagaba a sesenta pesetas el folio y el traductor era de una lentitud terrible. De todas formas, la primera edición de El pabellón de oro, de Yukio Mishima, se debe a su trabajo.

 

[Extret de la web oficial de Juan Marsé]