...per a la Matilde allà on sigui que covi...
Un dia em vaig adonar que la majoria d' escriptors que m’agrada llegir havien escrit poesia. Crec que la poesia ( a part del seu valor intrínsec) és un exercici idoni pels que pretenen arribar al gènere dels gèneres: la novel·la, ja que, practicant-la, s’exercita l’abstracció, els recursos literaris i altres aspectes que atorguen aquell plus que distingeix les bones novel·les de les encara millors. En Jordi Lara també n’ha escrit i aquest post pretén ser un crit desesperat per aconseguir llegir-la. Segons la Wikipedia l’any 1998 l’editorial Emboscall li va publicar un llibre de poemes titulat Pux Orelluda que he buscat en va a les biblioteques de la xarxa. No hi és, hi ha la resta d’obres impreses de Lara però no aquest poemari. Si algú el té, (Imma?), ens faria un favor si ens el deixés llegir i així podríem posar-ne un tastet al blog pels nostres lectors.
Al penúltim relat de la màquina.... hi ha, en paraules del compositor Puigferrer, una gran definició de poesia. L’anomenat Puigferrer li confessa al narrador que el que li hagués agradat ser realment és poeta: “De debò t’ho dic: poeta, no pas per fer versos, sinó per ser essencial i inevitable.” Genial.
El dia de la trobada ja parlarem del llibre però, de moment, li vull agrair al senyor Lara (amb les seves pròpies paraules) que m’hagi ensenyat els beneficis (...) d’intentar comprendre per què no m’agrada allò que no m’agrada en lloc de bandejar-lo d’entrada.
Aprofitem l’avinentesa per lamentar la desaparició de l’editorial Emboscall. L’altre divendres vaig llegir una entrevista a Jesús Aumatell que, desanimat, deia que tirava la tovallola, que no podia continuar i es veia en l’obligació de tancar la paradeta. Sap greu que una iniciativa tant potent i útil com l’editorial d’en Jesús hagi de tancar. Gràcies per tot aquest temps i per mi sempre serà Jesús Nostre Editor.
Un dia em vaig adonar que la majoria d' escriptors que m’agrada llegir havien escrit poesia. Crec que la poesia ( a part del seu valor intrínsec) és un exercici idoni pels que pretenen arribar al gènere dels gèneres: la novel·la, ja que, practicant-la, s’exercita l’abstracció, els recursos literaris i altres aspectes que atorguen aquell plus que distingeix les bones novel·les de les encara millors. En Jordi Lara també n’ha escrit i aquest post pretén ser un crit desesperat per aconseguir llegir-la. Segons la Wikipedia l’any 1998 l’editorial Emboscall li va publicar un llibre de poemes titulat Pux Orelluda que he buscat en va a les biblioteques de la xarxa. No hi és, hi ha la resta d’obres impreses de Lara però no aquest poemari. Si algú el té, (Imma?), ens faria un favor si ens el deixés llegir i així podríem posar-ne un tastet al blog pels nostres lectors.
Al penúltim relat de la màquina.... hi ha, en paraules del compositor Puigferrer, una gran definició de poesia. L’anomenat Puigferrer li confessa al narrador que el que li hagués agradat ser realment és poeta: “De debò t’ho dic: poeta, no pas per fer versos, sinó per ser essencial i inevitable.” Genial.
El dia de la trobada ja parlarem del llibre però, de moment, li vull agrair al senyor Lara (amb les seves pròpies paraules) que m’hagi ensenyat els beneficis (...) d’intentar comprendre per què no m’agrada allò que no m’agrada en lloc de bandejar-lo d’entrada.
Aprofitem l’avinentesa per lamentar la desaparició de l’editorial Emboscall. L’altre divendres vaig llegir una entrevista a Jesús Aumatell que, desanimat, deia que tirava la tovallola, que no podia continuar i es veia en l’obligació de tancar la paradeta. Sap greu que una iniciativa tant potent i útil com l’editorial d’en Jesús hagi de tancar. Gràcies per tot aquest temps i per mi sempre serà Jesús Nostre Editor.
.jpg)
