divendres, 31 de desembre de 2021

els crítics


A vegades es diu que [els crítics] no llegeixen de cap a cap les obres que se’ls exigeix que critiquin. És cert. O si més no ho hauria de ser. Si les llegissin de cap a cap, esdevindrien perfectes misantrops […]. Ni és necessari. Per conèixer la collita i qualitat d’un vi no cal beure’n tota la bóta. Amb una mitja hora n’hi ha d’haver prou per determinar si un llibre té algun o cap valor. En realitat n’hi ha prou amb deu minuts, si es té el sentit de la forma. ¿Qui té ganes de passar a gual un volum avorrit? Es tasta i ja s’ha complert: més que complert, diria.

Oscar Wilde. El crític com a artista. Traducció de Pau Cañigueral Batllosera. Edicions de l'Ela Geminada, 2020. 

3 comentaris:

  1. JORDI CASALS3/1/22 11:29

    No estic massa d'acord amb el que diu en Wilde, comparar una obra literària mb una bota de vi no em srveix, m'agrada el vi i m'agraden els llibres. Hi h hagut vi que se'm ha fet agre, en canvi, hi ha llibres ue amb el temps han milorat (o pot-ser he estat jo?). Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vi és cosa viva, el llibres són lletra morta, se m'ha acudit ara. Dispenseu les molèsties.

      Elimina
  2. JORDI CASALS3/1/22 12:57

    cap molestia, tot ben al contrari, i més encara venint de tú. tampoc tinc massa clar que la lletra sigui morta; només està esperant .

    ResponElimina