skip to main |
skip to sidebar
A vegades es diu que [els crítics] no llegeixen de cap a cap les obres que se’ls exigeix que critiquin. És cert. O si més no ho hauria de ser. Si les llegissin de cap a cap, esdevindrien perfectes misantrops […]. Ni és necessari. Per conèixer la collita i qualitat d’un vi no cal beure’n tota la bóta. Amb una mitja hora n’hi ha d’haver prou per determinar si un llibre té algun o cap valor. En realitat n’hi ha prou amb deu minuts, si es té el sentit de la forma. ¿Qui té ganes de passar a gual un volum avorrit? Es tasta i ja s’ha complert: més que complert, diria.
Oscar Wilde. El crític com a artista. Traducció de Pau Cañigueral Batllosera. Edicions de l'Ela Geminada, 2020.
No estic massa d'acord amb el que diu en Wilde, comparar una obra literària mb una bota de vi no em srveix, m'agrada el vi i m'agraden els llibres. Hi h hagut vi que se'm ha fet agre, en canvi, hi ha llibres ue amb el temps han milorat (o pot-ser he estat jo?). Salut
ResponEliminaEl vi és cosa viva, el llibres són lletra morta, se m'ha acudit ara. Dispenseu les molèsties.
Eliminacap molestia, tot ben al contrari, i més encara venint de tú. tampoc tinc massa clar que la lletra sigui morta; només està esperant .
ResponElimina