la bòbila, negra i criminal

LLUÍS LLORT
La Bòbila és elogiada per estudiosos francesos del gènere
El PuntAvui
28|12|2023

Que la biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona hagi estat declarada la millor del món no ha d’eclipsar altres fites poc habituals com la de La Bòbila, a l’Hospitalet de Llobregat, actualment dirigida per Ilumi Ramos. A mitjan novembre passat, Emilie Guyard, Natacha Levet i Jacques Migozzi, investigadors d’universitats franceses, van fer una estada de cinc dies per remenar l’extens arxiu de la Biblioteca la Bòbila dins el projecte POLARisation, que estudia la producció editorial de novel·la negra i policíaca francesa entre 1945 i 1989, especialment en col·leccions.

Per a l’estudi de la producció, a Catalunya i a Espanya, van prendre com a centre de referència la biblioteca la Bòbila, i no és freqüent el treball transnacional de les biblioteques catalanes i de barri, però l’especialització d’aquesta biblioteca en gènere negre i policíac és espectacular.

El resultat ha estat publicat, en francès, al web del projecte en tres interessants articles, dos signats per Emilie Guyard (La Bòbila: una biblioteca especialitzada única a Espanya i Escriure i publicar novel·les policials a Espanya entre 1945 i 1989) i un signat amb el genèric Polarisation (Crim, Misteri i Novel·la Negra del 1945 al 1990: sota el signe de Hammett i Bogart?).

Creada l’any 1999, per iniciativa de Jordi Canal, La Bòbila és l’única biblioteca que té una col·lecció especialitzada en literatura policial a l’Estat espanyol. El fons, fet a còpia de donacions i adquisicions, actualment inclou 30.000 referències.

l'assassí és el majordorm i avall

La novela negra no me vuelve loco, odio el thriller. Lo digo tranquilamente y sin ningún tipo de orgullo. Simplemente no es para mí. Me produce malestar físico el hecho, muy apreciado por tantos otros, de tener que devorar un libro para saber cómo termina. Ya el hecho de que un libro «termine» lo encuentro poco elegante, imagínate si me puede gustar estar ahí sufriendo la tortura de uno que necesita quinientas páginas para decirme quién mató al cura. Tengo además que decir que no veo la proeza por ningún lado; que un lector llegue al final de un thriller es como alguien que tiene hambre y llega al final del tubo de las Pringles. Vaya cosa. Que se termine un plato de brócoli en la merienda y luego hablamos.

Yo más bien pienso que la razón por la que uno sigue leyendo, cuando tiene un libro entre manos, no debería ser que quiere llegar a ningún lugar, sino que quiere permanecer donde se está...

 

Alessandro Baricco. Una cierta idea de mundo. Traducció de Carmen García-Beamud. Anagrama, 2020. P. 77.

el cas de la bibliotecària helena jubany

DILLUNS, DESPRÉS DEL "TN VESPRE"

"Crims" se centra en el cas de la bibliotecària Helena Jubany

Capítol doble del cas de la bibliotecària Helena Jubany, que va ser trobada morta a Sabadell el desembre del 2001. Encara ara no s'ha pogut resoldre el seu assassinat.

20|3|2020

La bibliotecària Helena Jubany (Capítol 1)

El primer capítol del cas comença la matinada de l'1 al 2 de desembre del 2001, a Sabadell, amb una noia de 27 anys morta. És Helena Jubany i el seu cos apareix en un pati interior, nu i ple de cremades.

L'Helena era de Mataró, havia estudiat periodisme, però després d'una sèrie de pràctiques en diversos diaris i televisions, va trobar feina a la biblioteca de Sentmenat com a responsable de la secció de literatura infantil. Arran d'aquesta feina va anar a viure tota sola a Sabadell on, per ampliar el seu cercle social, es va fer sòcia de la Unió Excursionista de Sabadell.

A l'Helena la van trobar morta al pati interior d'un edifici del carrer Calvet d'Estrella de Sabadell, despullada i amb unes estranyes cremades repartides per diferents parts del cos. En un primer moment, la hipòtesi principal de la policia va ser el suïcidi, però ben aviat els investigadors van descobrir que l'havien drogada amb somnífers i que algú l'havia llençada des del terrat de l'edifici.

Descartat el suïcidi, una de les seves millors amigues explica a la policia havia rebut dos anònims misteriosos abans de morir. En un hi havia una referència a la Unió Excursionista de Sabadell. Els escrits van fer que la policia centrés les investigacions en els amics que l'Helena va fer a l'associació i sospités, sobretot, d'una de les seves amigues, Muntsa Careta, i de la seva parella, Santi Laiglesia. Però, tot i que Careta i Laiglesia eren personatges amb personalitats complicades, mai es va saber per què ho van fer ni si realment ho van fer ells.

La bibliotecària Helena Jubany (Capítol 2)

En el segon capítol del cas d'Helena Jubany, el jutge que instruïa el cas ordena la detenció de Muntsa Careta. La policia està convençuda que també hi ha prou motius per detenir la seva parella, Santi Laiglesia. És més, afirmen que probablement qui va matar la bibliotecària va ser ell i no pas ella.

Després de la detenció de la Muntsa, apareixen proves noves que acaben amb la detenció d'una altra sospitosa. Com la Muntsa, també és sòcia de la Unió Excursionista de Sabadell.

Tot i així, Muntsa Careta ingressa a la presó de Wad-Ras i comença a escriure un diari. Les seves cartes són el reflex d'un estat d'ànim molt fràgil. Careta es va suïcidar a la seva cel·la abans de ser jutjada. La família de la Muntsa, sobretot la seva germana Imma, fa tot el possible per treure-la i acaba enfrontant-se amb Santi Laiglesia. Passen els dies i encara ningú sap del cert qui va matar l'Helena Jubany ni per què. L'enfrontament entre la policia i el jutge instructor acaba en guerra.

obituari

© Antonio Moreno

GANA EL MERCADO, PIERDEN LOS LECTORES

Ahora que la novela negra esta más de moda que nunca, Negra y Criminal cierra.

Cuando las librerías generalistas  tenían recluida o ausente la novela negra, en diciembre 2002,  apostamos por ella.  Así comenzó la única librería que ha habido totalmente especializada en el género, Negra y Criminal.

Ahora, la novela negra está de moda, ahora la novela negra ocupa colecciones editoriales y grandes superficies, librerías y gasolineras, pero muy pocos de los lectores que apostaban por llegar hasta la Barceloneta a dejarse recomendar alguna que otra rareza y llevarse el último Camilleri, nos visitan.

Ya no somos necesarios.

Estos tres últimos años la colaboración de los Cómplices de NyC nos ha sido fundamental para resistir. Les hemos dado las gracias personalmente pero también desde aquí, queremos hacerlo.

Nos vamos contentos. Nos alegramos de haber contribuido a poner el género que queremos, el negrocriminal,  donde se merece: en el mejor lugar de cualquier librería. En estos 13 años se han creado festivales en muchas ciudades y pueblos. Nosotros nos alegramos especialmente de nuestra colaboración en el de BCNegra que se ha convertido en uno de los grandes acontecimientos literarios de nuestra ciudad.

Negra y Criminal se creó  con dos libreros ilusionados y se cierra con dos libreros que seguirán teniendo proyectos que les ilusionen.

Cerraremos el próximo 3 de octubre. Tienen tiempo de venirse a despedir, incluso los que viven lejos o aquellos que quieran  venir a verla, por primera, y última vez.  Les esperamos.

Gracias por todo

Montse y Paco, libreras.

Homenatge a peu del taulell. © Robert Jové Raubert

les bibliotecàries també maten

Com cada Sant Jordi, rebo un correu de la Montse Clavé —dit així semblem íntimes, però la veritat és que només formo part de la llista de distribució de la llibreria Negra y criminal—, on la llibretera recomana, de cara a la diada, llibres de la seva especialitat, és a dir, de lladres i serenos. I, d'entre totes les propostes, trio —de seguida entendreu el perquè— aquesta:

Ingrid Noll es una gamberra. En sus novelas practica  la ironía y el sarcasmo. Eso sí negros, muy negros. A mí me gusta mucho esta autora. La considero una rara avis dentro del panorama adocenado que nos suele invadir.

A Ingrid Noll le gusta destacar las vivencias negativas de sus personajes que les marcan la vida en el presente  y que tendrán una influencia clave en su futuro y en las decisiones que tomaran. Sus personajes femeninos suelen ser amorales, conviven con la muerte y el crimen de una manera natural y,  generalmente, es gracias a sus acciones criminales que suelen mejorar su situación económica y cambiar de vida. Los personajes masculinos en cambio no suelen salir muy bien parados, las más de las veces observan sorprendidos lo que sucede a su alrededor y son incapaces de controlar el curso de los acontecimientos.

En Bienes y codicia, vemos que, al igual que yo, Ingrid Noll, no adora a las bibliotecarias y menos a las bibliotecarias jubiladas.  Carla es una de ellas,  ha soñado a menudo en su futura existencia como pensionista. Al cumplir los sesenta años, abandona su puesto en la biblioteca municipal y se jubila. Con alguno de sus compañeros de trabajo sigue manteniendo un contacto esporádico, pero todo cambiará después de recibir una invitación que tendrá para ella importantes consecuencias.

Espero que os hayan interesado mis sugerencias para comprar, regalar, leer, en este día del libro, 23 de abril del 2015.

Montse Clavé/ librera 

- --  - -- - -- - -- - -- - --

Durante sus años de bibliotecaria, Carla ha soñado a menudo en su futura existencia como pensionista: pasará por fin a ejercer como lectora, dedicando –como siempre ha deseado– largas horas a esa actividad, cómodamente apoltronada en su butaca y sin que nadie la moleste. Finalmente ve llegado ese momento cuando, al cumplir los sesenta años, abandona su puesto en la biblioteca municipal y se jubila. Con alguno de sus compañeros de trabajo sigue manteniendo un contacto esporádico, pero todo cambiará después de recibir una invitación que tendrá para ella importantes consecuencias. En el transcurso de un «desayuno de tenedor», Wolfram, un antiguo colega de la biblioteca, viudo sin descendencia y enfermo terminal de cáncer, le plantea una insólita oferta que no deja de resultar bastante tentadora: si Carla accede a ocuparse del entierro y de que en su lápida figure una inscripción, heredará una cuarta parte de su patrimonio. Si además se compromete a cuidar de él hasta el momento de su muerte, le corresponderán la mitad de sus bienes. Sin embargo, no acaba ahí su atrevida propuesta: si ella le “liquida” de acuerdo con sus deseos cuando Wolfram lo solicite heredará toda su fortuna, incluida una mansión de tres plantas en Weinheim...Eso acabará definitivamente con la tranquilidad que tanto anhelaba la bibliotecaria. [De l'editorial Circe].

si tu em dius negra jo et dic criminal

Se'm feia estrany acabar el mes dedicat als lladres i als serenos sense treure el cap, ni que només fos un momentet de res, per la llibreria Negra y Criminal. Són tan amables, que m'han fet arribar l'excusa a domicili:

próximo sábado 26 de noviembre

a las 13 horas

en

Negra y Criminal

 

Toni Hill,

vendrá a presentarnos a un nuevo inspector

que transita por la Barcelona actual y globalizada,

en la que conviven viejas familias
con nuevos delitos y viejos secretos.

El inspector Héctor Salgado deberá enfrentarse a todo ello

en

EL VERANO DE LOS JUGUETES MUERTOS

Negra y Criminal

Sal,5

932955922

08003 Barcelona (Barceloneta)

www.negraycriminal.com

http://negraycriminal.blogcindario.com/

jim thompson, negre i criminal

"Me estremezco al pensar en la gran bondad del Señor, que ha creado tantas abominaciones
en este mundo con el fin de que una cosa como el asesinato parezca, a su lado, tan benigna." 

JIM THOMPSON. 1280 almas.

Si no s'hagués mort l'any 1977, Jim Thompson faria 105 anys el proper dia 27. Per a commemorar-ho, els de la llibreria Negra y Criminal li munten una festa d'aniversari demà diumenge de deu del matí a dues del migdia:

"El domingo próximo, dia 18 de Septiembre,  estaremos abiertos, de diez a dos, para conversar con ustedes sobre uno de los grandes, enormes, narradores del siglo XX: Jim Thompson, que escribiendo en revistas para camioneros, consigue que hoy, al leerlo, nos quedemos boquiabiertos, e inquietos. Les contaremos cómo son los franceses a la hora de traducir títulos, por ejemplo, 1280 almas. Rastrearemos algunos relatos desperdigados en revistas. Mientras, tomaremos vermut y patata fritas. A partir de la una, lo del vermut."

 Queda dit.

negra i criminal

És un cop de puny, però jo en tindria ben prou. Miraria de fer-hi una mica de sortida, allà, a la rebotiga; un pati amb quatre flors i unes butaquetes de vímet. I a dins, una barra amb una cafetera i unes quantes ampolles de destil·lats, alguna butaqueta més, ara ja entapissades de color vermell fosc, i un sofà de dues places per a ús personal (i exclusiu) d'una servidora, que seria la mestressa. I allà les veuria passar, ubicada en alta mar, com la Dickinson, còmodament aclofada al sofà, que seria el meu vaixell.
I cendrers, perquè a La divina providència, la meva llibreria, es pot fumar. Sí, com ho llegiu, en present, que reforça el desig. Però, en no sentir cap dring de la caixa registradora, corro, covarda, cap el condicional, per recuperar la tranquil·litat que em proporciona el futur hipotètic, i faig callar el somni amb una sentència incontestable i demolidora: em foteria de gana.
L'expressoemoció ve a tomb perquè aquest mes llegim una novel·la negra (western crepuscular, segons en Jordi de l'Alf), i no puc estar-me de fer referència (sense ni emblemàtic ni entranyable que valguin) a un establiment barceloní dedicat a aquest gènere: la llibreria negra i criminal.
La trobareu al número cinc del carrer de la sal, al barri de la Barceloneta, a tocar del mercat municipal. És allà des del 4 de desembre del 2002. Comanden la nau la Montse Clavé i en Paco Camarasa. Ella, la negra, una entesa en còmics, estretament lligada a Bandera Roja (facció crítica del PSUC), de qui dissenyà la capçalera i el símbol de la revista; ell, el criminal, un home que ha fet de tot en el món editorial. A banda de vendre llibres, són un autèntic motor de difusió del gènere: trobades amb autors, impulsors de la BCNnegra, organitzadors de clubs de lectura (a la llibreria i a biblioteques), xerrades, cursos, una web, un blog...Un no parar.
Només obren a la tarda. Bé, i el matí de dissabte, que és el dia que us recomano per a fer-hi cap. Aneu-hi al migdia, a l'hora del vi i els musclos, una tradició que van instaurar, en solidaritat amb els mariscadors gallecs, quan va passar tot allò del Prestige.
Cada cop que els visito, surto amb un atac de La divina providència. No és (tan sols) una llibreria, no: és una forma de vida.

P.S.: Mentre escrivia l'apunt, una veuassa em retrunyia dins del cap: Ai, Matildiñaaa, però què és una biblioteca, sinó una llibreria amb tot el "generu" venut?
Que no fos déu qui així em parlà, de tan solemne com era el to. Per sort, cap colom a la vista.