És un cop de puny, però jo en tindria ben prou. Miraria de fer-hi una mica de sortida, allà, a la rebotiga; un pati amb quatre flors i unes butaquetes de vímet. I a dins, una barra amb una cafetera i unes quantes ampolles de destil·lats, alguna butaqueta més, ara ja entapissades de color vermell fosc, i un sofà de dues places per a ús personal (i exclusiu) d'una servidora, que seria la mestressa. I allà les veuria passar, ubicada en alta mar, com la Dickinson, còmodament aclofada al sofà, que seria el meu vaixell.
I cendrers, perquè a La divina providència, la meva llibreria, es pot fumar. Sí, com ho llegiu, en present, que reforça el desig. Però, en no sentir cap dring de la caixa registradora, corro, covarda, cap el condicional, per recuperar la tranquil·litat que em proporciona el futur hipotètic, i faig callar el somni amb una sentència incontestable i demolidora: em foteria de gana.
L'expressoemoció ve a tomb perquè aquest mes llegim una novel·la negra (western crepuscular, segons en Jordi de l'Alf), i no puc estar-me de fer referència (sense ni emblemàtic ni entranyable que valguin) a un establiment barceloní dedicat a aquest gènere: la llibreria negra i criminal.
La trobareu al número cinc del carrer de la sal, al barri de la Barceloneta, a tocar del mercat municipal. És allà des del 4 de desembre del 2002. Comanden la nau la Montse Clavé i en Paco Camarasa. Ella, la negra, una entesa en còmics, estretament lligada a Bandera Roja (facció crítica del PSUC), de qui dissenyà la capçalera i el símbol de la revista; ell, el criminal, un home que ha fet de tot en el món editorial. A banda de vendre llibres, són un autèntic motor de difusió del gènere: trobades amb autors, impulsors de la BCNnegra, organitzadors de clubs de lectura (a la llibreria i a biblioteques), xerrades, cursos, una web, un blog...Un no parar.
Només obren a la tarda. Bé, i el matí de dissabte, que és el dia que us recomano per a fer-hi cap. Aneu-hi al migdia, a l'hora del vi i els musclos, una tradició que van instaurar, en solidaritat amb els mariscadors gallecs, quan va passar tot allò del Prestige.
Cada cop que els visito, surto amb un atac de La divina providència. No és (tan sols) una llibreria, no: és una forma de vida.
I cendrers, perquè a La divina providència, la meva llibreria, es pot fumar. Sí, com ho llegiu, en present, que reforça el desig. Però, en no sentir cap dring de la caixa registradora, corro, covarda, cap el condicional, per recuperar la tranquil·litat que em proporciona el futur hipotètic, i faig callar el somni amb una sentència incontestable i demolidora: em foteria de gana.
L'expressoemoció ve a tomb perquè aquest mes llegim una novel·la negra (western crepuscular, segons en Jordi de l'Alf), i no puc estar-me de fer referència (sense ni emblemàtic ni entranyable que valguin) a un establiment barceloní dedicat a aquest gènere: la llibreria negra i criminal.
La trobareu al número cinc del carrer de la sal, al barri de la Barceloneta, a tocar del mercat municipal. És allà des del 4 de desembre del 2002. Comanden la nau la Montse Clavé i en Paco Camarasa. Ella, la negra, una entesa en còmics, estretament lligada a Bandera Roja (facció crítica del PSUC), de qui dissenyà la capçalera i el símbol de la revista; ell, el criminal, un home que ha fet de tot en el món editorial. A banda de vendre llibres, són un autèntic motor de difusió del gènere: trobades amb autors, impulsors de la BCNnegra, organitzadors de clubs de lectura (a la llibreria i a biblioteques), xerrades, cursos, una web, un blog...Un no parar.
Només obren a la tarda. Bé, i el matí de dissabte, que és el dia que us recomano per a fer-hi cap. Aneu-hi al migdia, a l'hora del vi i els musclos, una tradició que van instaurar, en solidaritat amb els mariscadors gallecs, quan va passar tot allò del Prestige.
Cada cop que els visito, surto amb un atac de La divina providència. No és (tan sols) una llibreria, no: és una forma de vida.
P.S.: Mentre escrivia l'apunt, una veuassa em retrunyia dins del cap: Ai, Matildiñaaa, però què és una biblioteca, sinó una llibreria amb tot el "generu" venut?
Que no fos déu qui així em parlà, de tan solemne com era el to. Per sort, cap colom a la vista.
Que no fos déu qui així em parlà, de tan solemne com era el to. Per sort, cap colom a la vista.
No fa massa que hi he estat, i observo que sorprenen les mateixes coses: que es pugui fumar en una llibreria al segle XXI és un autèntic miracle. Després venen aquests musclos amb gust de Barceloneta. I finalment, recordo que en marxar pensava: i si fos possible viure (dignament) d'una llibreria així? I si ho provo?
ResponEliminaCom vas d'ambició comercial (amb visió comercial), Lluís? Jo, fatal, gràcies.
ResponEliminaMobile, qual piuma al vento,i per culpa d'en Girbén, ara passo la fase de voler ser ajudant de topògraf. Pa mi que tampoc la ballaria grassa.
La meva ambició comercial crec que me l'he demostrada prou. Però hi ha una mena de "negocis" com aquest que persegueixen una tercera via, i ja n'he vist algun altre. Viure tranquil, austerament i alhora dignament: pura alquímia.
ResponEliminaJo, gràcies al conseller Maragall, estic estudiant ofertes que també acabarn per incloure el peó de topografia.
Negoci és de les paraules lletges, lletges d'aquest món; la negació del temps lliure d'ocupacions regulars, d'obligacions quotidianes. Ergo, la negació del temps. Del que passa quan no passa res.
ResponEliminaUna merda de paraula, si se'm permet dir-ho.
Perdona... jo ja havia procurat maquillar-la una mica entre unes pudoroses cometes...
ResponEliminaSí, sí, les hi he arrencat d'una revolada, per a reivindicar la badoqueria, el perquè sí, el perquè m'agrada, i vull i, em dóna la gana, nets de desig d'obtenir profit o benefici.
ResponEliminala negra és un de les meves visites pendents a bcn, i és que en sóc de illetrada que m'hauria de caure la cara de vergonya!
ResponEliminaMatildiñaaaa porte dos dies apuntant-me a la meua llibreta tots els llocs que he de vistiar a Barcelona i Negra i Criminal ja estava a la llista. Amunt La Divina Providència!!! No es moriria de gana, dona, que ja faria jo per enviar-li un tupper amb paella, fideuà, pasta com fóra, peix fresc, verduretes o lo que més li agradara cada dia!
ResponEliminaAnda, la Vergeee!!, comtessa. No li dic jo que no, que ja m'ha passat d'altres vegades, que de tant voler una cosa, se m'ha concedit. S'ha d'anar molt amb compte amb els desitjos.
ResponEliminaAh, i accepto el menú, que tot això que dieu m'agrada molt. Faltarien uns llegums, i el seu corresponent Aerored, per allò d'alleujar les flatulències. Mira que si acabo fent de llibretera amb sofà dues places...
Matilde que jo venc un parell de bancals d'oliveres i apanyat, comprem el sofà!
ResponEliminaPel tresillo estil Chéster que segur que tenia Borges, us juro, comtessa, que si comprem el sofà, a mi ja no em fa por res...
ResponEliminaA navegar, que és tan i tan precís!!
...pinta bé la llibreria negra i criminal.
ResponEliminaEncara no hi he anat mai.
Jo tampoc. Però pinta bé.
ResponEliminaMitchum i Veí, m'agrada trobar-vos així, tan d'acord...
ResponEliminaVal a dir que jo, al Robert, l'emulo tan com puc. Es constata cada dia que passa. Sóc una mala còpia, però constant, això sí, ningú m'ho treu.
ResponElimina