el silenci de beckett

 

Poc després d'haver guanyat el Nobel de literatura, Samuel Beckett, que s'amagava a l'Hotel Riadh, a Nabeul, Tunisia, va concedir una entrevista a la televisió sueca a condició que no li fessin cap pregunta. Mute, 1969.

 

l'arribada d'una frase

A mediados de 1984, Samuel Beckett había dado por terminada su obra. No sabía si le quedaba algo por decir, pero, aunque le quedara algo, no pensaba ya decirlo. Después de todo, nunca había dicho nada. No sé si conocía este aforismo de Canetti: "El sabio olvida su cabeza." El caso es que, aunque nada tenía que decir y había clausurado la obra, Beckett, a mediados de 1984, seguía sin olvidarse de su cabeza. Y ésta le jugó una mala pasada en pleno centro de París. Se vio con su cabeza entre las manos. Y luego vino lo peor: la llegada de una frase. La frase irrumpió sin pedir permiso, mientras cruzaba el bulevar Saint-Germain. "Una noche, sentado a su mesa con la cabeza entre las manos, se vio levantarse y marchar", decía la frase. En los días que siguieron, la frase rondaba todo el tiempo su cabeza. Pedía ser escrita, pero Beckett se resistía a hacerlo. Era una frase solitaria, que exigía continuarla, y eso conducía de nuevo a la escritura. Era una trampa del bulevar Saint-Germain. "Nunca la escribiera", pensó Beckett. Y luego rectificó el tiempo verbal: "Nunca la escribiría". Y después: "Nunca la escribiré." Aquella misma noche la escribió...

Enrique Vila-Matas. La trampa del bulevar. Letras libres. Setembre 2004. 

la sra. esperança parèmies i cia.

Qui ha perdut l'esperança, ha perdut també la por.
Artur Schopenhauer

Bones esperances i males anyades · Esperança, cor de pansa · Esperances i promeses, mal fundades o no ateses · L'esperança és verda, i el verd és menjar dels ases · L'esperança i la paciència són dos remeis de gran potència · Qui viu d'esperança, se mor de fam · Qui espera, delera · Dels qui esperen a demà, algú no hi arribarà · Espera i esguarda · Mentre hi ha vida, hi ha esperança · Més val esperar que tard arribar · Qui viu esperant, mor cagant · Esperar-ho com una ànima un parenostre · Esperar amb candeletas · Esperar, com qui espera el messies · Esperar a collet · Viure d'esperances · Perdre-les · Estat de bona esperança · Esperança de vida · Esperança matemàtica d'una variable aleatòria discreta X · Esperança Aguirre · Esperanceta Trinquis · Esperar assegut · Sala d'espera · Tenir espera · Fer cua · Llista d'espera · Compàs d'ídem · Estar en capella · Fer-s'hi vell, esperant · 

una cita de william blake

«Un vespre, mentre jo llegia al sofà fent cas omís de la Clara, que no parava d'anar amunt i avall de la sala fumant un cigarro darrere l'altre, ella se'm va girar de cop i em va arrencar el llibre de les mans. Era la traducció d'Austryn Wainhouse de Molloy, de Beckett.

—¿Com pots llegir aquestes merdes tan avorrides? —em va demanar.

Això em va permetre fer-la callar amb una cita d'un dels seus poetes preferits.

—Una vegada en William Blake va escriure una carta a un home que li havia encomanat quatre aquarel·les i no n'havia quedat content. «El que és gran és necessàriament obscur per als febles». I les febles, hauria pogut afegir. «El que pot fer-se explícit al ximple no és digne del meu interès». Vull dir que potser no és en Beckett, l'incompetent, sinó tu.»

Mordecai Richler.  El Cas d'en Barney Panofsky. Notes i postfaci de Michael Panofsky. Traducció de Xavier Pàmies. Quaderns Crema, 2013. P. 178.

esperar assegut

RAFAEL ARGULLOL
Entre l'inesperat i l'innominable
Ara
16|12|2018

Sovint m’he trobat preguntant-me què veuria Samuel Beckett en aquesta situació o aquella altra. Això no m’ha passat amb cap altre escriptor antic o modern, potser amb l’excepció de Kafka. Però hi ha importants diferències. Amb l’adjectiu kafkià hi ha un cert consens: utilitzem aquest terme per descriure moments o paisatges que ens semblen particularment absurds. El que és kafkiàve del món exterior cap a nosaltres. És beckettià, en canvi, tal com apareix en la meva pregunta, allò que emergeix des d’un espai interior indefinible. Beckettià al·ludeix al que no sé, al que mai sabré i, cosa encara més radical, al que no estic en condicions de saber.

És possible que Samuel Beckett dediqués tota la seva obra a aquestes negacions, irònic apòstol de la impossibilitat de saber. En un dels seus últims relats, Companyia, Beckett arriba a negar la possibilitat del llenguatge perquè el jo des del qual parlem és purament espectral. En aquest sentit, tot és una il·lusió, una continuació universal de l’estat en què es troba Segismundo, el protagonista de La vida es sueño de Calderón de la Barca. Molt probablement em pregunto per la visió que tindria Beckett d’alguna cosa com més gran és la percepció que el que m’envolta no és més que una fantasmagoria.

A l’obra de Samuel Beckett, sobretot des de L’innominable, la consciència naufraga fins a gairebé desaparèixer en un mar d’ombres. Què és el que podem esperar en aquest mar d’ombres? Molt i res. Aquesta és la gran paradoxa que impulsa el gran tema de l’espera al qual Beckett va consagrar la seva obra teatral més coneguda, Tot esperant Godot. Esperem Godot. Godot no ve i probablement no vindrà mai, però no perquè tinguem aquesta sospita podem deixar d’esperar-lo. El cercle es tanca. El teló es tanca, però només per deixar una pausa, i després es torna a aixecar. Per a Beckett la nostra mirada sobre el món és un constant parpelleig. Mai arribem a saber. Ens queda la ironia de saber-ho.

esperar assegut

Un dels bancs del Samuel Beckett Green, a Foxrock, 

el suburbi de Dublin on va néixer l'escriptor.

tot esperant godot

ensenyar les dents (o quasi)

Y se rió. Y de no ser porque ya había muerto, se habría muerto allí mismo de risa. 

Enrique Vila-Matas. Suicidios ejemplares. 

Carson McCullers

Mark Twain

George Bernard Shaw

G.K. Chesterton

Jorge Luis Borges

Franz Kafka

Ernest Hemingway

Montserrat Roig

Mercè Rodoreda

H.P. Lovecraft

Roberto Bolaño

George Orwell

Samuel Beckett

de la creació

Client:

De manera que Déu va crear el món en 6 dies i a vostè li han calgut 8 mesos per fer aquests pantalons.

Sastre:

Sí, però miri el món i miri els pantalons.

Samuel Beckett. "El mundo y el pantalón". A: Manchas en el silencio. Tusquets, 1990. P. 25-52.

Apunt gentilesa d'en Toni C., amic de la casa.

bestiari d'estiu

La mouche

entre la scène et moi
la vitre
vide sauf elle

ventre à terresanglée dans ses boyaux noirs
antennes affolées ailes liéespattes crochues bouche suçant à vide

sabrant l'azur s'écrassant contre l'invisible

sous mon pouce impuissant elle fait chavirer
le mer et le ciel serein.

Samuel Beckett. Poemes i mirlitonades. Ed. 62. Traducció de Maria del Mar Díaz i Amat.
La mosca

entre l'escena i jo | el vidre | buit llevat d'ella | boca avall | cenyida en els seus budells negres | antenes embogides ales lligades | potes ganxudes boca xuclant en el buit | sabrejant l'atzur esclafant-se contra l'invisible | sota el meu polze impotent fa sotsobrar | la mar i el cel serè.