aloma

Exposició itinerant que commemora els cinquanta anys
 de la segona edició revisada de la novel·la.
Ara es pot veure a l'Institut d'Estudis Catalans fins al 19 de desembre.

___________________

P.S.:  Certament les cobertes d'Aloma són com per arrencar-se el ulls, però, un cop dins, hom hi troba un dels principis més contundents de la narrativa catalana contempo-rània: «L’amor em fa fàstic». 

menys és més

¿Cúanto tiempo empleamos en ver un buen cuadro? ¿Diez segundos, treinta? ¿Dos minutos enteros? Entonces, ¿cuánto tiempo empleamos en cada buen cuadro en las exposiciones de alrededor de trescientas obras que se han convertido en la norma de las retrospectivas de grandes artistas? Detenernos dos minutos ante cada obra significa que toda la exposición nos llevaría diez horas (sin parar para comer, merendar ni ir al servicio). Levantad la mano aquellos que habéis pasado diez horas en la retrospectiva de Matisse, de Magritte, de Degas. Sé que yo no. Por supuesto que vamos eligiendo parar aquí o allá y que el ojo preselecciona aquello que le resulta más atractivo (o que ya conocía de antemano); pero hasta el más ducho visitante de museos y galerías de arte, conocedor de la correlación entre los niveles personales de azúcar en la sangre y el gozo estético, que puede recorrer espacios abiertos y no teme, si es necesario, desandar la cronología del artista en dirección contraria, que se niega a perder el tiempo hojeando catálogos y a estirar el cuello para leer los títulos, que es lo bastante alto para lograr una visión sin obstáculos y lo bastante robusto para soportar los empujones de los aficionados al arte enganchados a sus auriculares, incluso un espectador así puede llegar al final de una gran exposición con la desazonadora sensación de lo que debería de haber sido.

Sin duda, lo vagamente ideal sería que la mayor cantidad de gente viese la mayor cantidad de cuadros posible. Pero cuanto mayor es la exposición, mayor es el gentío que se necesita para financiarla, lo que significa que hay que atraer grandes masas con la promesa de que no será solo un acontecimiento estético sino también social (y, al ser social, muestra la estructura de clases: los privilegiados la recorren en una visita privada mientras las masas resoplan fuera del edificio). Si en los últimos años ha disminuido un poco la elefantiasis de las exposiciones (en la retrospectiva de Manet de 2011 en París se expusieron apenas ciento ochenta y seis obras) es debido más al deterioro económico que a las políticas de los comisarios. Y eso que existen infinidad de pruebas de que las muestras más pequeñas, con menor cantidad de visitantes, proporcionan un disfrute mayor; suele entenderse mejor a un artista viendo menos obra suya en lugar de más...

Julian Barnes. «Manet: En blanco y negro» A: Con los ojos bien abiertos: ensayos sobre arte.  Traducció de Cecilia Ceriani. Anagrama, 2018. P. 97-99.

cobertures

Biblioteca Nacional de España
Exposició: La seducción del libro. Cubiertas de vanguardia en España 1915-1936.
Del 26 de febrer fins al 5 de maig de 2019

El libro siempre ha sido un vehículo esencial de información y difusión de la cultura.

En las primeras décadas del pasado siglo XX, y gracias a los progresos técnicos en el campo de la impresión, el precio del libro se abarata y llega de esta forma a un mayor número de potenciales lectores.

Las ediciones se enriquecen con cubiertas de atractivo diseño que logran así llamar la atención y convertirse en un reclamo seductor en las librerías.

Gracias al esfuerzo editorial realizado en España a comienzos del siglo XX, disponemos en la actualidad de un patrimonio bibliográfico de excepcional valor para entender la historia y la cultura de la España de aquellos años.

Es un tiempo convulso en toda Europa en que se producen importantes acontecimientos históricos, políticos, científicos y sociales que cambiarán el orden hasta entonces establecido.

Esa etapa coincide con un momento de efervescencia artística a nivel internacional por el surgimiento de los diferentes movimientos de vanguardia. Estos movimientos revolucionan la concepción del arte en una apuesta decidida por nuevos lenguajes que rompen con los moldes del pasado.

A ellos se adhieren los artistas que trabajan en España y esta renovación del lenguaje plástico queda reflejada en las cubiertas de los libros que se encargan de ilustrar.

De esta forma, las cubiertas se convierten en un recurso más de extraordinaria importancia para la difusión de las nuevas concepciones artísticas.

El libro es igualmente un ejemplo perfecto del compromiso de intelectuales y artistas con la modernidad y de su valentía a la hora de defender posiciones de vanguardia en la sociedad de su tiempo.

Con esta exposición que se presenta en la Sala de las Musas del Museo de la Biblioteca Nacional de España, se pretende reivindicar y poner en valor, por un lado, el trabajo de tantos y tan excelentes artistas españoles volcados en abanderar la renovación cultural en España y por otro, el esfuerzo realizado por los editores que comparten con ellos el mismo propósito.

La exposición muestra una amplia representación de las cubiertas de vanguardia del siglo XX.  No están todos los artistas que deberían estar pero sí una muestra representativa de ellos.

Este renacimiento cultural denominado por el historiador José Carlos Mainer como “La Edad de Plata”, queda tristemente truncado por el estallido en 1936 de la Guerra Civil.

Artistas y editores constituyen  los dos grandes ejes sobre los que pilota el conjunto de la exposición y sobre los que se articulan los diferentes apartados que la componen.

Están presentes los acontecimientos históricos más notables que jalonan esta época, desde la lucha obrera al surgimiento del nazismo pasando por la situación política en España.

Quedan reflejados los fuertes vínculos que se establecen entre España y el continente americano, el triunfo de la aviación, el nacimiento de las nuevas urbes y el desarrollo de la arquitectura racionalista que lleva aparejado, así como el cambio del papel de la mujer en la sociedad y su lucha por conquistar derechos y libertades.

Se destacan también, junto a la renovación tipográfica que utiliza sencillas formas geométricas y modelos inspirados en los principios de la Bauhaus, la técnica del fotomontaje en su vertiente crítica más ácida y el cine como nuevo arte experimental.

Todo ello es interpretado por los artistas según sus lenguajes propios vinculados a los diferentes movimientos de vanguardia.

nobels exposats

JOSEP MASSOT
Escriptors per a una exposició
La Vanguardia
17|4|2018

Els escriptors es passen la vida creant personatges, de vegades fets d’esquinçalls de si mateixos, dissimulant el que van viure o el que van somiar, i els més tímids, la majoria, també esculpeixen, per defensar-se de la mirada exterior, el seu propi personatge. Aquesta distància entre el rostre i la màscara és la que dissolen Xavi Ayén i Kim Manresa, que, el 2005, es van proposar d’entrevistar tots els premis Nobel de Literatura per al Magazine de La Vanguardia. Fa uns quants mesos van exposar al Museu Nobel d’Estocolm una selecció de les fotos que ara amplien al CaixaForum: 23 premiats, en una sèrie irrepetible.

[...]

L’efecte estètic comença en el preàmbul de l’exposició. Abans de veure els rostres dels autors, a la vidriera del hall del CaixaForum es mostren fotografies de les seves mans, imatges translúcides quan els toca el sol. Mans creuades, envellides, gesticuladores o en repòs, sense ploma, llapis o bolígraf, ja que la majoria –diu Kim Manresa– “escriuen a mà”.

A la mateixa sala d’entrada, Ayén i Manresa han disposat sobre taules negres les primeres fotos dels Nobels. “Hem volgut fer baixar els premis Nobel del seu pedestal”, diu Xavi Ayén. “L’espectador abaixa la mirada per veure les fotografies, com en aquelles taules en què a les antigues redaccions es col·locaven les fotos per seleccionar les que es publicarien”. “En canvi –prossegueix– l’espectador alça la vista per llegir els fragments de frases dels escriptors que hem entrevistat; és a dir, alça la vista per a la literatura”.

Manresa explica que tot va començar el 2005, quan preparava una exposició sobre un projecte educatiu, i va voler demanar textos de suport a Dario Fo i a Kenzaburo Oe. “Ja que els demanàvem un text, per què no aprofitàvem l’oportunitat i els entrevistàvem?”. “La idea –diu Xavi Ayén– era fer una cosa diferent de la típica entrevista de mitja hora en un hotel en què l’autor parla del llibre novetat”. “La proposta –parla ara Manresa– consistia a fugir de la fotografia de l’autor posant amb il·luminació d’estudi i fer-los baixar, en canvi, al carrer, fotografiar-los a les seves cuines, en els moments de la seva vida quotidiana”.

Cada entrevista té una infinitat d’anècdotes. Ayén i Manresa es van presentar al domicili de Doris Lessing sense cita prèvia. L’escriptora els va obrir la porta en bata i els va atendre després de preparar un te i acabar de veure un programa de curses de cavalls. Més arriscat va ser el viatge a Mèxic per entrevistar García Márquez. Es van presentar al domicili del Nobel colombià, que feia 15 anys que no concedia entrevistes, amb una maleta plena de regals de Nadal enviats per l’agent literària Carmen Balcells. Una vegada traspassat el bastió de la porta d’entrada, i gràcies a la complicitat de Mercedes Barcha, l’autor va accedir a l’entrevista.

Dario Fo va acceptar rebre’ls l’únic dia lliure que tenia a l’agenda: precisament el dia que celebrava el seu 80è aniversari. Herta Müller es va espantar davant els flaixos de la càmera de fotos, perquè li recordava la seva detenció per la policia de Ceaucescu: “L’única vegada que la vam veure somriure va ser quan va passar per davant la sastreria on anava quan era jove”. “A Nigèria, Soyinka –diu Manresa– ens va posar dos guardaespatlles armats que no se separaven de nosaltres ni de dia ni de nit. Quan li vam demanar que baixés al carrer, va acceptar, però ens va advertir que, si algú rebia un tret, qui estava més exposat, esclar, seria jo. Ho va dir rient, però a mi no em va fer cap gràcia”.

Kenzaburo Oe els va rebre deu anys després de l’atemptat amb gas sarín al metro de Tòquio. “Li vam demanar –diu el fotògraf– de fer-li fotos al metro, que no agafava des dels anys en què estudiava”. Gordimer va optar per fotografiar-se a la presó on havia estat pres Nelson Mandela... Perquè si Ayén i Manresa van aconseguir unir text i imatge va ser per la complicitat amb què tots dos van actuar sempre, Ayén contagiat per la vivacitat i l’ull lliure de Manresa i Manresa amarat per les dades literàries d’Ayén.

Així van poder fotografiar Vargas Llosa fent fúting en xandall o accedir als desitjos de Toni Morrison. “Va demanar temps per anar a la perruqueria i vaig haver de tornar al cap de dos dies per fotografiar-la”.

Kenzaburo Oe

arxiu 113

Anónimos, d'Alicia Martín.

"Reinterpretada IV" en el Museo Lázaro Galdiano
Exposición de Alicia Martín "Archivo 113"

La cuarta edición de Reinterpretada lleva por título Archivo 113, en referencia al expediente asignado por la Comisaría General del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN), abierto en 1939, a los bienes que formaban la Colección artística de José Lázaro Galdiano, y constituye el contexto elegido por Alicia Martín para esta nueva edición que recorre varias salas del museo. La muestra cuenta con la colaboración de la Subdirección General de Promoción de las Bellas Artes del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Alicia Martín (Madrid, 1964) presentará cerca de una treintena de obras que reinterpretan algunas de las obras relacionadas en aquel expediente, como la enigmática obra El Salvador adolescente (1490[ca.]-1495[ca.]) atribuido a Giovanni Antonio Boltraffio. Además el público y diversas instituciones públicas han participado en el proceso de creación donando sus libros para la construcción de dos esculturas, que ocuparán el Salón de baile y el jardín del museo...

Museo Lázaro Galdiano. 

Alicia Martín amb dues de les seves obres. Foto: Andrea Comas.

Vegeu també:

·  Alicia Martín: “El libro es un artefacto perfecto para construir”. El País. 9|2|2018.

·  Alicia Martín. De casa al club. 10|1|2014.

què és per tu una biblioteca?

La Biblioteca Nacional de España, en colaboración con el Instituto Quevedo del Humor, la Universidad de Alcalá de Henares y la Fundación ACS, en el marco de las actividades que realizan con motivo de la semana del libro, presentan la exposición ¿Qué es una biblioteca para ti?.

20 humoristas gráficos de diferentes diarios de ámbito nacional han dado su visión particular de qué es para ellos una biblioteca, una mirada profunda, reflexiva y, sobre todo, llena de humor. Una visión que ha dado lugar a 20 viñetas que se expondrán en la Biblioteca Nacional de España entre el 18 de abril y el 28 de mayo en la Sala Polivalente del Museo de la BNE.

Aquí, la resta de vinyetes.

desplegables

Le grand cirque internacional de Lothar Meggendorfer (París, 1887).

Los libros desplegables del siglo XV
La Biblioteca Nacional expone su archivo de libros móviles antiguos

ESTEBAN RAMÓN
rtve
10.06.2016

Antes de prácticamente restringirse al género infantil, los libros móviles (desplegabes o Pop up, elíjase el término al gusto) ilustraron lecciones de anatomías, mapas, calendarios, juegos o listas de pecados. Todo empezó en el siglo XV y ahora la Biblioteca Nacional expone en Madrid sus ejemplares más curiosos en una exhibición llamada Antes de Pop up: libros móviles antiguos en la BNE.

[...] Entre las curiosidades se muestra un libro de ‘confesiones recortadas’. “Para no pasar el mal trago al confesarse, se seleccionaba en el libro el pecado entre los más de 900 descritos, con agravantes y todo. Al confesor le daban en libro con la pestaña levantada del pecado metido”

Otra rareza: Un clásico como Los diez libros de la arquitectura, de Vitruvio, con el añadido de planos de teatros giratorios y solapas que muestran el interior de los edificios.

Así, la exposición avanza hasta el punto en el que a mediados del XIX el arte de los libros móviles viró hacia a los libros infantiles. Con espectaculares ejemplares, como un circo desplegable de Lothar Meggendorfer, uno de los grandes del género que da nombre a uno de los galardones de Pop up más importantes.

estimat lector, no llegeixi

21 març 2016
EXPOSICIONS MADRID

RETROSPECTIVA D’ULISES CARRIÓN AL MUSEU REINA SOFIA

bonart

El Museu Reina Sofia presenta la retrospectiva Estimat lector. No llegeixi, dedicada al creador mexicà Ulises Carrión (1941, Sant Andrés Tuxtla, Veracruz, Mèxic – 1989, Amsterdam, Països Baixos), que es podrà visitar fins al 10 d’octubre. Carrión va ser artista, editor, escriptor, comissari d’exposicions i teòric de l’avantguarda internacional posterior a la dècada dels seixanta, a més de figura clau de l’art conceptual mexicà.

La mostra reuneix al voltant de 350 peces, entre les quals s’inclouen llibres, revistes, vídeos, obres sonores, art correu, projectes públics i performances, així com les seves iniciatives com a comissari, publicació, distribució conferenciant, arxiver, teòric de l’art i escriptor. A més, s’exhibeixen per primera vegada tots els treballs audiovisuals d’Ulises Carrión, entre els quals destaquen The Death of the Art Dealer (Kanaal zero); Bookworks revisited; Gossip, Scandal, and Good Manners, acompanyats amb documentació i imatges d’època d’altres projectes globals.

Ulises Carrión. Querido lector. No lea. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

la biblioteca, la nit

La Gran Biblioteca de Montreal presentará a partir de la semana próxima una exposición virtual de 10 de las más fascinantes bibliotecas en el mundo, creada por el quebequense Robert Lepage.

Ex Machina y su director Robert Lepage diseñaron la exposición La biblioteca, la noche inspirándose de un libro del escritor canadiense de origen argentino Alberto Manguel, quien también participó en la exposición.

A través de lentes de realidad virtual, los visitantes viajarán al corazón de cada una de las 10 bibliotecas, comenzando por la de Alberto Manguel. Luego podrán pasear virtualmente en la biblioteca del Parlamento de Canadá en Ottawa, en la del Congreso en Washington y en la biblioteca del Nautilus, un  lugar imaginario basado en el libro de Julio Verne Veinte mil leguas de viaje submarino.

10 bibliotecas del mundo bajo la lupa virtual del canadiense Robert Lepage y el argentino Alberto Manguel.  Leonora Chapman. Radio Canada International. 28|octubre|2015.

a l'exterior dels nostres estudis

La setmana passada es va celebrar a Vic la segona edició de la Mostra descalça de fotografia documental, una exposició de caràcter urbà dirigida per Sergi Cámara amb l'objectiu (mai més ben dit) de donar a conèixer treballs contemporanis de fotoperiodisme d'arreu del món. 

i tu on llegeixes?

#entrecassoles, d'Esther Suriñac,

guanyadora de la primera edició del concurs 'I tu...on llegeixes'.

El dijous 4 de juny, a les 18:30, s'inaugurarà l'exposició "I tu... on llegeixes" a la Llibreria Al·lots de Barcelona (carrer Consell de Cent 266). La mostra serà de les 12 imatges finalistes i la fotografia guanyadora que van ser seleccionades pel jurat del concurs.

Amb aquesta campanya s'ha visibilitzat la diversitat del fet lector. Hi han participat més d'un centenar de persones que han compartit les seves imatges llegint amb el hashtag #lecxit a Twitter, Instagram i Facebook.

Font: Lecxit.

oració de les bibliotecàries de catalunya en encendre la llàntia del vespre

Del 17 de febrer al 10 de maig de 2015, a la Sala 4 de les Cotxeres del Palau Robert

La Generalitat de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona presenten, al Palau Robert, l’exposició “BiblioTec” amb motiu del centenari de la creació de l’Escola de Bibliotecàries l’any 1915. Una mostra que dóna a conèixer l’evolució d’aquesta institució d’ensenyament i la transformació d’una professió que s’ha adaptat als temps i a les necessitats del mercat.

L’exposició “BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària 1915-2015”, que coincideix amb l’Any de les Biblioteques i té com a comissàries Teresa Mañà i Mònica Baró. Clic.

Eugeni d'Ors, 1918.

les variacions sebald

Ulleres de W.G. Sebald (Deutsches Literaturarchiv Marbach).

«Les variacions Sebald» és una mostra que busca presentar una reflexió crítica, un recompte de les diferents maneres en què la seva obra ha influït les arts visuals i la literatura, i hi ha dialogat, des del traspàs de l’escriptor el 2001. L’exposició examina la forma en què diverses estratègies conceptuals d’ús d’imatge amb text, de reflexió històrica, de juxtaposició inesperada d’escenes i de narrativitat en general, no només apareixen en l’obra de Sebald, sinó que en múltiples ocasions l’obra de diversos artistes hi ha fet al·lusió directa o indirecta i fins i tot les ha incorporat. La mostra té en compte les diferents exposicions, publicacions i obres artístiques vinculades amb Sebald o en diàleg amb els seus llibres produïdes després del 2001, amb la finalitat de presentar una nova perspectiva sobre el seu impacte continu en el quefer artístic d’avui. 

Comissaris:
Jorge Carrión, Pablo Helguera

Dins el marc del festival KOSMOPOLIS 2015.

De l'11 març 2015 al 26 juliol 2015

Inauguració 10 mar 2015 19.30h

I, preu per preu,

el blog que acompanya l'exposició «Les variacions Sebald». Clic.

escrit al cos

La Fundació Telefónica de Madrid presenta al seu espai, del 6 de juny a l’1 de setembre [nota de la copista: sí, un pèl tard: ja ha caducat], l’exposició Shirin Neshat. Escrito sobre el cuerpo que repassa, en el marc de PHotoEspaña 2013, la trajectòria de l’artista iraniana Shirin Neshat a través de dues vídeo-projeccions i una vintena de fotografies.

L’obra de la iraniana Shirin Neshat planteja una reflexió sobre la condició de la dona musulmana, entre la recerca de la identitat cultural i les distorsions i prejudicis que ha d’afrontar a Occident. A través de les seves fotografies, i de les seves videoprojeccions, Neshat ha explorat la manera en què els homes i les dones es troben segregats en les societats musulmanes. La mostra planteja un recorregut per una mirada íntima i contestatària, lliure i alhora lligada a l’herència islàmica, que transcendeix els dramàtics esdeveniments del món actual.

[Font: bonart] 

llegir com viure

queremos tanto a roberto

Homenatge a Roberto Bolaño

Coincidint amb el desè aniversari de la seva mort, Kosmopolis recorda Roberto Bolaño.

Roberto Bolaño va participar a la primera edició de Kosmopolis, el 2002. L’excepcional escriptor xilè començava a ser reconegut, després d’una vida intensament dedicada a la literatura. El 2013 se celebra el desè aniversari de la seva mort i el CCCB li ret homenatge amb l’exposició Arxiu Bolaño. 1977-2003. K13 se suma a aquest reconeixement amb un programa d’activitats en el qual escriptors, artistes, editors i amics ens apropen a l’obra d’una de les personalitats literàries més importants de les darreres dècades.

Programació

• Arxiu Bolaño. 1977- 2003 05/03/2013 a 30/06/2013

• Àlex Rigola, Pablo Ley, Joan Carreras, Andreu Benito 14/03/2013 - 20:30

Bolaño a escena - lectura dramatitzada i debat

• Il futuro [ESTRENA] 14/03/2013 - 22:30

Alicia Scherson. Xile, Itàlia, Espanya i Alemanya. 2012. 94’. VOSE

• A.G. Porta, Pere Gimferrer, Jorge Herralde, Jaume Vallcorba, José Antonio Masoliver Ródenas 15/03/2013 - 19:00

Roberto Bolaño: la gestació d'un mite - debat

• Olvido García Valdés, Chefa Alonso 15/03/2013 - 20:00

Hojas escritas en la escalera de Jacob - recital poètic

a la pissarra

«La Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda acollirà de l’1 al 31 de març l’exposició fotogràfica La Ciudad y el Verso.

Aquesta exposició és el resultat del projecte de l’acció poètica urbana  Versos de Pizarra   captada per la càmera de la fotògrafa Ana Lagos i  que mostra alguns dels versos del poeta Cysko Muñoz, recreant així tot un joc entre text i context.

Les imatges de La Ciudad y el Verso s’emplacen a la ciutat de Barcelona i neixen amb la voluntat de portar la poesia a un context diferent, a un espai on habitualment el vers no s’allotja, i on el seu sentit pot créixer gràcies a la força de la imatge i de la interacció amb l’entorn urbà».

Font: Llegeix@Barcelona.