1959 va ser un gran any per moltes coses, entre altres esdeveniments destacats hem d’esmentar l’estrena d’aquesta pel·lícula que si bé no capta l’esperit tràgic de Faulkner si que explica la decadència d’una familia del Sur de forma acurada i sensible tot i que a vegades els fets més morbosos de la novel·la són narrats d’una forma sensacionalista típica del cinema de Hollywood d’aquesta època, sobretot d'aquest sub-gènere en que cal incloure aquesta, que podriem anomenar melodrama sudista en que la suor i l'escalfor gairebé es palpen a través de la pantalla. Aquesta és una de tantes adaptacions literaries d’obres prestigioses que normalment es queden en foc d’encenalls. La muvi està narrada per Quentin, la filla de Caddie i la única interpretació que val la pena (pel que això escriu) és la d’Ethel Waters que com no podia ser d’una altra manera interpreta el paper de Dilsey. Està dirigida per Martin Ritt i si es recorda per alguna cosa és perquè hi apareix un Yul Brynner amb pels al cap, una Joanne Woodward correcta com sempre i un Stuart Whitman en tot el seu esplendor masculí.
Si algú la vol veure que m’ho digui el dia de la trobada i farem tot el possible, girarem cel i infern si és precís, per proporcionar-l’hi una còpia.
informació aquí
Escena capada per la censura hispana
65' 36""
(Charlie li fa un petó a la boca a Quentin )
Q: ¿No te ha gustado?
C: ¿Quién te ha enseñado a besar?
Q: Nadie. ¿Por qué? ¿Qué pasa?
C: Nada
Q: ¿No te ha gustado?
C: No tienes mucha experiencia
Q: ¿Cómo lo sabes?
C: Porque no lo haces bien
Q: ¿Hay un modo correcto?
C: Oye, cuando beso me tienen que sujetar. Olvida que eres guapa.
Q: No. Y tú tampoco lo olvides. No pienso hacer el amor a lo tonto.
C: Anda, vamos
Q: Soy muy extricta con el amor.
C: No te sigo, nena.
Q: Mira, Charlie. Para mí el amor viene después. Cuando conoces a alguien, te gusta, lo respetas. Son mis principios. Puedes reirte, pero no me haces gracia. Así que mejor que lo dejes.
C: No puedo contenerme cuando me excito.
(Se lanza sobre ella y la besa y magrea dentro de un orden, en esa zona lumbar intemedia entre las grandes colinas y el valle de Venus)
FIN DEL CORTE
65' 36""
(Charlie li fa un petó a la boca a Quentin )
Q: ¿No te ha gustado?
C: ¿Quién te ha enseñado a besar?
Q: Nadie. ¿Por qué? ¿Qué pasa?
C: Nada
Q: ¿No te ha gustado?
C: No tienes mucha experiencia
Q: ¿Cómo lo sabes?
C: Porque no lo haces bien
Q: ¿Hay un modo correcto?
C: Oye, cuando beso me tienen que sujetar. Olvida que eres guapa.
Q: No. Y tú tampoco lo olvides. No pienso hacer el amor a lo tonto.
C: Anda, vamos
Q: Soy muy extricta con el amor.
C: No te sigo, nena.
Q: Mira, Charlie. Para mí el amor viene después. Cuando conoces a alguien, te gusta, lo respetas. Son mis principios. Puedes reirte, pero no me haces gracia. Así que mejor que lo dejes.
C: No puedo contenerme cuando me excito.
(Se lanza sobre ella y la besa y magrea dentro de un orden, en esa zona lumbar intemedia entre las grandes colinas y el valle de Venus)
FIN DEL CORTE
Ahir justament vaig trobar-la al Youtube, en anglès, sencera, i dividida en diferents fragments, però només em vaig mirar les escenes inicials. Als títols de crèdit, com havia llegit en una biografia de Faulkner, senyalen que el guió només és "suggested" per la novel.la original. Yul Brynner no sé si és gaire convincent fent de Jason. Jo hi veig més un Kirk Douglas o, amb tots els respectes Robert, un Mitchum, no creus ?
ResponEliminaJo sóc en Benjy
ResponEliminaFgt
..ei doc. jo el mitchum no li veig, ja ho crec que el guió només és suggested...també hi ha, crec, una versió mes reiixida de intruder in the pols, l'ets vist? aquesta és curiosa
ResponEliminahas vist el arbol de la vida?
ei Benjy
ResponEliminaSi no m'equivoco, en aquesta versió no hi surt Benjy (!!)
ResponEliminaLa única adaptació que he vist d'una novel.la de Faulkner és "Ángeles sin brillo", basada en "Pylon", dirigida pel gran Douglas Sirk - i, insòlitament, en blanc i negre -, amb el mateix tàndem d'actors de "Written on the wind" (Rock Hudson, Dorothy Malone i Robert Stack), i que vag trobar-la molt bona. Però com que no m'he llegit l'original, no puc comparar-la.
"Intruder in the dust" vaig començar a veure-la fa anys, per la 2, però no tenia cap cinta a mà i no vaig gravar-la. Pintava bé.
Robert, i tu l'has vista "El árbol de la vida" ? Jo encara no m'he atrevit a anar-hi. A l'informatiu cinema del 33,les opinions del públic estaven extremadament dividides, des d'obra mestra fins a solemne porqueria. Més que res tinc por d'agafar una indigestió de bradpittitis, però també pot ser que Sean Penn sigui un bon antídot. Per altra banda, la Jessica Chastain em va agradar molt a "La deuda", i em sembla que aquí té un bon paper. I Terrence Malick és un gran director però també em sembla que les seves pelis tenen un cert de confusió entre l'epic i poètic amb el oretensiós. En fi, que estic una mica reticent, però a veure si algú més hi diu la seva.
ResponEliminaVaig veure aquesta pel·li fa molst anys, i reconec que en Yul amb cabells resulta quasi irreconeixible. Sembla que es va afeitar el cap per combatre/dissimular la calvície, però així va obtenir una nova personalitat que li va obrir la porta de papers fantàstics. La vida és ben rara.
ResponEliminaYul Brynner segurament que no era un actor amb gaires recursos, però la seva cara - o el seu crani, s'hauria de dir - tenia una gran força visual. De nen em va impressionar molt a "La leyenda de un valiente", on interpretava a un rajá indi que combatia als britànics.
ResponEliminaHe consultat la filmografia de Faulkner, i he recordat que havia vist una altra peli que adaptava obres seves, "El largo y cálido verano". És d'un any abans de l'adaptació de "The sound and the fury" i del mateix director, Martin Ritt. Es veu que adapta "El villorrio" i un parell de contes, però només recordo la interpretació d'Orson Welles, magnífic en el seu paper del vell Snopes, i l'atractiu de Joanne Woodward (el protagonista, per cert, és Paul Newman, que després seria el seu marit).
ResponEliminaAquesta sí que l'he vista, però només recordo l'atractiu de Paul Newman!! I una xafogor terrible, també.
ResponEliminaDues coses m'han cridat l'atenció d'aquesta filmografia (segons l'IMDb): una, que hi ha una versió de "Santuari" dirigida per Tony Richardson, amb Lee Remick fent de Temple Drake, que, al mateix temps, adapta fragments de "Rèquiem per una monja" (!), i que a Espanya es titulà "Réquiem por una mujer" (ni això ni allò !) ; i dues, que en la seva època de guionista, participà com a "consultant", sense acreditar, en films molt diversos,entre ells un western (o pre western, que en dirien ara) de John Ford, "Drums along the Mohawk" (1939), amb Henry Fonda i Claudette Colbert.
ResponEliminaI ara que hi penso...la mateixa xafogor de "La gata sobre la teulada..." (que no hagi anat a parar per culpa de l'atractiu d'en Paul Newman), la mateixa que a Frankie Addams. Definitivament, el sud és un lloc insalubre.
ResponEliminaEn fi, dispenseu.
Ara que ho dius, Matilde, estava ben plasmada la sensualitat i la xafogor del sud. Newman, pel que recordo, fa el paper d'un incendiari. L'actor i el director es devien entendre molt bé perquè van fer unes quantes pelis junts.
ResponEliminaUna vegada que vaig estar a New Orleans i pels voltants del delta del Mississipi, en ple mes d'agost, vaig poder comprovar in situ aquest clima quasi tropical que reflecteixen tants escriptors del sud, i entens que sigui un element important de les seves obres.
ResponEliminaHosti, si tu dius Nova Orleans, jo veig la Lisa Bonet, de Niro i Rourke a El cor de l'àngel, que també em va fer suar de valent. Càsumnelsmonstresqueetvisitensensehaver-losconvidatnires!
ResponEliminaNo m'agrada gaire "El cor de l'àngel". En la meva memòria cinèfila, de Nova Orleans hi tinc guardada "Pánico en las calles", "Un tranvía llamado Deseo" i "Down by law". I també em venen
ResponEliminaal cap unes escenes d'un thriller passable, "El informe Pelícano", en que volen matar a la Julia Roberts a prop del moll.
Per cert, que quan vaig ser-hi, vaig buscar justament la casa on va viure Faulkner, a prop de la del seu mentor Sherwood Anderson, en un barri de l'altra banda del riu, però ningú me'n va saber dir el què, ni de l'un ni de l'altre. Potser jo anava errat o era el meu anglès deficient, però recordo com un home panxut i caravermell (i blanc, ja que era l'únic lloc de la ciutat on pràcticament no hi havien negres), em mirà com si li demanés per un marcià i s'arronsà d'espatlles.
ResponEliminaDoc,...si que hi surt en Benji, i respecte al arbol de la vida, encara estic bocabadat, no estic molt segur de que sigui una obra mestra o no, però a mi em va deixar amb la boca oberta, i respecte a en Brad Pitt i en Sean Penn son dos actors que m'agraden molt sobretot el segón...
ResponEliminaQuin actor fa de Benjy, Robert ? En el repartiment hi apareix Jack Warden com a "Ben Compson"...és aquest ?
ResponEliminaEm sembla que m'hi faràs anar, a veure "El árbol...". Sean Penn m'agrada molt, però de Pitt, fins ara, només l'he trobat encertat, i molt graciós, a "Quemar después de leer" dels Coen.
ostia manel, ara mateix no ho sé, sé que hi surt perquè hi ha una escena que es paseja pel poble amb un cartell de la fira anunciant freaks fins que en jason ho veu i el fa tornar a casa, bé el paseja el fill de la Disley per aconseguir una entrada a la fira,...però si és en Jack Warden està irreconeixible....m'ho tornaré a mirar....a mi també em va agradar (en Pitt) a la història d'en Benjamin Button, a Babel i a alguna altra que ara no recordo, ...però no em facis cas. A mi, em va costar 1/2 hora ben bona d'entrar en l'asunto de la peli, però un cop i entres t'atrapa i et costa fugir,...a veure,a mi, les dues primeres (Bad lands i Days of heaven m'agraden molt i encara ara me les miro de tant en tant), la delgada linea roja molt bona i el Nuevo Mundo (per a mi, regular) però aquesta darrera si,...
ResponElimina...ara que parles de Jack Warden, aquest matí he vist The Veredict, marededeusenyor quina peli més bona, potser la millor d'en Newman, no?
ResponEliminaSí, molt bona. Em sembla més bon actor de gran que de jove (per exemple, a "Camino a la Perdición" està molt bé en el seu paper de vell gàngster melancòlic) però com a pel.lícula, potser la més important de la seva carrera és "El buscavidas", em sembla a mi.
ResponElimina...no, no...si que és en Jack Warden, i l'hi diuen Benjy no pas Ben...
ResponEliminaIntentaré de veure'l pel youtube, doncs ! Jack Warden és un excel.lent actor de repartiment, i ja que parlaves de "The veredict" surt en gairebé tots els films de Sidney Lumet des de "Dotze homes sense pietat"...devien ser bons amics.
ResponEliminaEns veiem aquest vepre !