«Si haig de passar una temporada al purgatori abans no m'enviïn cap aquí o cap allà, suposo que sobreviuré si hi ha una biblioteca (si n'hi ha, és probable que estigui plena de novel·les de la Danielle Steel i llibres de cuina, res més: ha-ha, la broma perfecta per a tu, Steve.)»
Stephen King. Escriure. Memòries d'un ofici. Traducció de Martí Sales. L'altra, 2018. P. 122.
«Vaig escriure dos llibres que vaig signar amb un altre nom, Jane Somers, i els vaig enviar a editors com si fossin d'una autora desconeguda. Ho vaig fer per curiositat, i per subratllar certs aspectes de la maquinària editorial i dels mecanismes que regulen les ressenyes. El primer, The diary of a good neighbour, va ser rebutjat per les meves dues editorials principals. Una tercera me'l va acceptar, i també tres d'europees. El vaig enviar expressament a totes aquelles persones que es consideren expertes en la meva obra, i no m'hi van reconèixer. Al final van sortir algunes ressenyes, que, com passa amb la majoria de les novel·les noves, van ser breus i sovint condescendents; i el llibre s'hauria pogut esvair per sempre, deixant algunes cartes de fans al darrere. Com que la Jane Somers va rebre cartes de fans del Regne Unit i dels Estats Units, les poques persones que estaven al corrent del secret no es podien creure que ningú no hagués endevinat la veritat. Llavors vaig escriure un altre llibre, titulat If the old could... i tampoc no ho va descobrir ningú. Ara la gent em preguntava: «Com és possible que no ho hagi endevinat ningú? Jo ho hauria vist de seguida». Bé, potser sí. O potser tots depenem més de les marques i els embolcalls del que voldríem pensar. Just abans de revelar la veritat, un entrevistador dels Estats Units em va preguntar què pensava que passaria. Vaig dir que la societat literària britànica s'enfadaria, però que la resta de la gent estaria encantada. I va passar exactament això. Vaig rebre un munt de cartes de felicitació d'escriptors i de lectors a qui la broma havia agradat; i ressenyes molt ressentides i malicioses. D'altra banda, a França i a Escandinàvia els llibres van sortir com Els diaris de Jane Somers, de Doris Lessing. No he tingut gairebé mai ressenyes tan bones com les que vaig tenir a França i a Escandinàvia amb els llibres de la Jane Somers. És clar que es podria arribar a la conclusió que els crítics francesos i escandinaus tenen mal gust, al contrari dels britànics!
Tot plegat ha estat molt entretingut, però també m'ha deixat trista i avergonyida respecte a la meva professió. És que sempre ha de ser tot tan previsible? Ha de ser tan amoltonada, la gent?....»
Doris Lessing. «Ments de grup». A: Les presons on triem viure. Traducció d'Alba Dedeu. Edicions 62. P. 77-78.
És una broma que fa referència a una pel·lícula espanyola escrita i dirigida per José Luis Cuerda, estrenada al gener de 1989. Doncs això, títol de la peli.
Un cliente fue expulsado el otro día de la FNAC de Callao, en Madrid, cuando fue sorprendido por los empleados introduciendo notitas con spoilers en algunos libros de los expuestos a la venta. El individuo levantó las sospechas del personal por lo rápido que hojeaba los libros, ya que apenas los abría para meter la tarjetita con el final de la novela entre sus páginas.
Al parecer, no es la primera vez que realizaba este sabotaje, ya que han sido varios los clientes que se quejaron de que dentro de sus libros venía un papelito manuscrito explicando la trama de la historia, e incluso el desenlace de ésta. En un principio no se tomaron muy en serio estas quejas, aunque al ir en aumento revisaron algunos libros y encontraron las notas, por lo que empezaron a observar el comportamiento de los clientes, para detectar al 'chivato'.
"Me compré la saga completa de Juego de Tronos, que la quería leer antes de ver la serie, y en el primer tomo encontré un papel explicando quiénes morían, cuándo y las batallas que se libraban a lo largo de toda la historia", comenta enfadada una de las víctimas de este molesto personaje. "Incluso a mi hijo le fastidió la lectura de los libros de Geronimo Stilton", añade.
Hay notícia.es. 2|3|2018.
_______________
P.S.: Aviso legal. El site “Hay Noticia” (http://haynoticia.es) (en adelante denominado con sus siglas HN) es un site de humor cuyo fin es el entretenimiento. El contenido de HN es ficción y no se corresponde con la realidad. Todos los referentes, nombres, marcas o instituciones que aparecen en el site se usan como elementos contextuales, como en cualquier novela o relato de ficción...
Joe Orton, dramaturg anglès de curt però intens recorregut (va morir als 34 anys de resultes d'un atac de gelosia d'en Kenneth Halliwell, el seu amant, que el va pelar a cops de martell), ocupa un lloc destacat en el rànquing de lladres de biblioteca, no tant pel total de volums sostrets com per la naturalesa intrínseca dels robatoris, tot i que, a dreta llei, robar, el que es diu robar, no robava, ja que els va tornar pràcticament tots, però adaptats al seu gust, això sí. Una mena d'acció artística de protesta. Una broma, vaja. Provo d'explicar-me.
Joe i Kenneth, que vivien en el número 25 de Noel Road, dictricte d'Islington, Londres, freqüentaven la biblioteca pública del seu barri, la situada a Essex Road. Segons es pot llegir en els seus diaris, Orton estava absolutament indignat amb la mena de llibres que formaven la col·lecció de la biblioteca («Libraries might as well not exist; they’ve got endless shelves for rubbish and hardly any space for good books», o «rubbishy novels and rubbishy books», diu) així que va començar a endur-se'n uns quants cap a casa, d'amagat i sempre amb la complicitat d'en Halliwell, i es van dedicar (ara ja en plural*) a personalitzar les sobrecobertes dels exemplars escollits a base de collages provocadors, i, fins i tot, a alterar-ne l'interior, incloent-hi notes com ara «and have a good shit while you are reading!». Amb les restes del material sostret empaperaven les parets de casa seva.
Al final els van enxampar i la cosa va acabar en presó i multa. No cal dir que, ara com ara, la joia de la corona del Islington Local History Centre són, justament, els 40 exemplars tunejats per Orton & Halliwell que conserven. Tot tan relatiu com sempre, gràcies.
_________________P.S.: *El mèrit és de tots dos, però he volgut que fos en Joe qui ocupés un lloc destacat en la llista de lladres de llibres perquè en Kenneth, per desgràcia, ja està molt ben posicionat en la de crims passionals.
Vegeu també:
Joe Orton Online.
Malicious Damage: The life and crimes of Joe Orton and Kenneth Halliwell, exposició organitzada per l'Islington Local History Centre l'any 2011.
Obre't d'orelles, (Prick Up Your Ears), pel·lícula sobre la parella, dirigida per Stephen Frears, amb guió d'Alan Bennett.
Les repercussions de l'afer Pénélope Fillon, la dona del candidat de la dreta a les eleccions presidencials franceses, no s'aturen. Per si no esteu al cas, representa que va cobrar 930.000 € per feines fictícies (com a assistent parlamentària i com a col·laboradora de la publicació mensual Revue des Deux Mondes, on va percebre uns cinc mil euros per un parell de notes de lectura).
El cas és que mentre continuen les investigacions sobre l'escàndol, la gent de Improbables Libraries, Improbables Bibliothèques ha muntat una mena de concurs a la xarxa que consisteix en redactar notes de lectura de menys de tres línies, a la manera Fillon, i ja n'han rebut més de mil. La paròdia està servida.
Llegiu també:
· Des amateurs de littérature inondent Facebook de fiches de lecture «comme Penelope Fillon». 20minutes. 31|1|2017.
· Férus de littérature, ils rédigent des notes de lecture comme Penelope Fillon. L'express. 1|2|2017.
· Quand Facebook se moque des fiches de lecture de Penelope Fillon. Le point. 2|2|2017.
¿Qué pasa si lees en el metro un libro de Hitler pensado para niños?
Un divertido viral muestra las reacciones de los pasajeros ante la lectura de libros extravagantes.
EL PAÍS
8 ABR 2016
"Cien lugares para visitar antes de ser ejecutado por el ISIS", muestra la portada de un libro que va leyendo un pasajero en el metro. ¿Cómo reaccionaría el resto de viajeros ante esta situación? Un vídeo producido por el humorista Scott Rogowsky muestra las caras de los pasajeros ante las temáticas surrealistas de varios libros ficticios que lee el cómico. "101 consejos sobre alargamiento de pene que puedes hacer en casa, la oficina o de viaje", "Mi lucha, de Adolf Hitler, explicado para niños" o "ESTO NO ES PORNO, así que, ¿qué haces mirando?" son algunos de los títulos de las portadas que no han pasado desapercibidas por el resto de los viajeros. El vídeo ha conseguido más de 600.000 visitas en pocos días.
Aquí, el video.
Flash Mob Baratz
Varios actores infiltrados, dos salas diferentes… ¿cómo reaccionará la gente? Flashmob realizado por Baratz en la Biblioteca Pública de Salamanca Casa de las Conchas :)
Posted by BARATZ on dimecres, 28 / octubre / 2015
Varios actores infiltrados, dos salas diferentes… ¿cómo reaccionará la gente? Flashmob realizado por Baratz en la Biblioteca Pública de Salamanca Casa de las Conchas.
Gentilesa d'en Lluís Anglada.
Jeff Wysaski, àlies Obvious Plant, un bromista de la xarxa, ha ampliat el seu camp d'acció i també fa de trol en carn i ossos. Les seves víctimes: botigues de disfresses, de mascotes, llibreries...I ara, després de la seva cèlebre intervenció en una botiga d'IKEA —va empastifar de cartells mofetes mobles i estris—, se les ha agafades amb les bústies de devolució d'algunes biblioteques de Los Angeles.
Man Confuses Readers By Leaving Hilarious Fake Signs At Library Book Drops. Louise Jane Cher. TAXI. 22|10|2015.
Juan Marsé ha impartido este lunes por la mañana, sin pretenderlo, una lección de periodismo. Y de la velocidad a la que circulan los bulos en la era de internet. En la presentación del libro Juan Marsé. Periodismo perdido (Blanquerna-Edhasa), que, con edición y prólogo de Joaquim Roglan, recoge una selección de sus textos publicados en prensa entre los años 1957 y 1978, se ha permitido una broma, al decir que proyecta hacer una novela en catalán y que la titularía Sentiments i centimets.
Aunque la gran mayoría de los periodistas presentes en el auditorio de la facultad de Comunicación de la Universitat Ramon Llull ha entendido que se trataba de un comentario irónico (el pasado domingo, en las páginas de La Vanguardia utilizaba esta misma expresión para hablar de la realidad política), la supuesta noticia sobre su paso al catalán ha corrido como una bola de nieve creciente -a estas horas, ya hemos leído incluso el titular “Juan Marsé escribe en catalán una novela sobre la independencia”-.
La Vanguardia ha podido hablar por teléfono con el autor, para comentarle el revuelo que ha causado su nuevo "proyecto", y sus risas todavía resuenan. "Pero esto ¿lo ha escrito uno de los estudiantes que había en la sala?", pregunta, asombrado. "Es increíble, no sé si desmentirlo o hacerme el despistado…".
Xavi Ayén. La Vanguardia.com. Libros | 22/10/2012 - 17:38h
Bob Staake és un il·lustrador, dissenyador gràfic i autor de llibres infantils que dibuixa directament en digital sobre Mac OS mitjançant el programa Adobe Photoshop 3.0. Ha treballat per a nombroses revistes i diaris (destaquen les seves portades per a la revista literària The New Yorker) i ha il·lustrat i creat més de 50 àlbums infantils. Però també s'ha dedicat a inventar cobertes, al més pur estil dels anys 50, per a llibres infantils que no han existit mai. Aquestes paròdies, carregades d'humor negre, toquen temes com la mort, les drogues o l'abús sexual. Quan moriràs de càncer? (un llibre per aprendre a llegir el rellotge), Correm! O ens perdrem el linxament públic, Les flors són molt boniques, però es guanya més diners conreant marihuana, Billy, el favorit de monsenyor, Déu és grandiós, llavors per què ens va fer guerxos a Bobby i a mi?, són alguns dels títols que trobareu a Bad Children's Books.
[+]
· Revista digital Crean: Entrevista a Bob Staake.
· Un altre que fa broma amb títols i cobertes: Dan Wilbur. Better Book Titles.
