el lector és sobirà

 

als llegidors catalans

 Anunci de la Llibreria Catalonia publicat al setmanari Mirador (1929)

[Font: GUIC‏ @guic_cat]

el fenomen rooney

 

Julio César Pérez, Amarillo indio.

Intermezzo, la quarta novel·la de la irlandesa Sally Rooney (Castlebar, 1991), arriba en català, traduïda per Ferran Ràfols i publicada per Periscopi, coincidint amb el llançament mundial de l'edició anglesa. En sentirem a parlar, em temo.

l'art del porno literari

«Una ressenya de solapa elogiosa és pura faramalla. És una mena de porno literari. La majoria de lectors ho saben.

La veritat és que les frases publicitàries no són per als lectors. Són un argument intern per als editors. [...] Són un xiuxiueig no gaire subtil a l'orella del primer ressenyador.

Tot plegat és una mica com el joc d'un triler. Però quan arriba una bona frase publicitària, una d'autènticament generosa, aquella que capta l'essència del llibre, deixa de ser una frase publicitària i es converteix en un crit de reconeixement, en una nota de violí, en un toc de timbal, en un bram bàrbar que recorre les teulades de la literatura i transmet que has escrit una cosa que ha arribat fins al moll dels ossos d'una altra persona. Assaboreix-ho. Viu aquest sentiment.

Aviat n'escriuràs tu.»

Colum McCann. Cartes a un jove escriptor. Uns quants consells pràctics i filosòfics. Traducció de Marta Pera Cucurell. L'Altra, 2023. P. 112.

 

mundial lector

 

Mireu també -----> Punts de llibre de la cadena mexicana de llibreries Gandhi.

anunciants

Emily Temple. 12 Vintage Advertisements Starring Famous Authors. Flavorwire.

pessoa i la coca-cola

La paronomàsia (joc de paraules basat en la juxtaposició de mots parònims, és a dir, paraules que només es diferencien en un fonema —terrassa i terrissa, per exemple—) ha exercit una gran fascinació en escriptors de tots els temps. Però potser el cas més curiós és l'eslògan que va crear el poeta Fernando Pessoa arran de l'arribada de la també paronomàsica Coca-cola a Portugal. Segons explica Ángel Crespo, Pessoa va rebre l'encàrrec d'inventar un lema per fer publicitat de la beguda nord-americana. L'eslògan que es va empescar jugava amb la proximitat dels verbs "estranhar/entranhar". Feia: "Primeiro s'estranha e depois s'entranha". La posada en circulació d'aquesta campanya publicitària va provocar una reacció fulminant del ministre de Sanitat portuguès de l'època —doctor Ricardo Jorge—, el qual va confiscar tots els refrigeradors que havien arribat a Portugal procedents dels Estats Units i va prohibir el consum de Coca-cola per culpa d'aquell joc de paraules. El ministre entenia que si primer feia un gust estrany i després igualment es consumia, el mateix eslògan reconeixia la toxicitat del producte i el seu caràcter d'estupefaent.

Màrius Serra. Verbàlia 2.0: jocs de paraules i esforços de l'enginy literari. Empúries, 2010. P. 483.

en capítols anteriors

Capítol 18.

Capítol 49.

Capítol 59.

___________________

P.S.: L'Eva, el personatge de Com si fos ahir, el culebró diari de sobretaula de tv3, que s'està empassant el catàleg sencer del Club Editor.

troba les set coincidències

Es diu Eva i és un dels personatges de Com si fos ahir, el culebró diari de sobretaula de TV3. 

Capítol 18.

Capítol 49.

llegir els senyals

Evan es un estudiante de un instituto estadounidense que se encuentra iniciando una inesperada historia de amor. Tras escribir un comentario banal en uno los pupitres de la biblioteca, recibe respuesta de una desconocida con la que comienza una curiosa relación epistolar. Cuando finalmente descubre a la chica detrás de los mensajes anónimos, un suceso inesperado interrumpe su encuentro.

El vídeo creado para la ONG Sandy Hook Promise se publicó en YouTube el pasado viernes y ha alcanzado 1.200.000 visitas en sus primeras 48 horas. En los segundos finales de este anuncio se nos muestra que un hecho mucho más preocupante ha ocurrido ante nuestros ojos sin que hayamos prestado atención a ello. Cuando Evan conoce finalmente en el gimnasio del instituto a la chica con la que se ha estado escribiendo, otro alumno irrumpe en el lugar con un arma, en lo que parece el inicio de una matanza escolar.

"Mientras observabas a Evan, otro estudiante estaba mostrando indicios de estar planeando un tiroteo. Pero nadie se percató de ello", dice el vídeo. Se recuperan entonces algunas de las imágenes mostradas en el relato romántico inicial.

En ellas se puede ver al agresor en segundo plano, consultando libros y páginas web sobre armas, sufriendo abusos por parte de sus compañeros, publicando una fotografía en redes sociales con una pistola en la mano y haciendo gestos violentos.

"La violencia con armas se puede prevenir... si conoces sus indicios", dice la organización al final del vídeo. Sandy Hook Promise se fundó en 2012, después de la matanza en una escuela primaria de Connecticut de mismo nombre en el que murieron 27 personas.

Una de las agencias de publicidad más importantes del mundo, BBDO, se ha encargado de crear este anuncio. El protagonista de esta película de apenas dos minutos y medio de duración observa todas las estancias del instituto en busca de la persona misteriosa con la que se escribe. En ningún momento se percata en cambio del alumno solitario ni de lo que está pasando a su lado, como le ocurre a buena parte de los espectadores.

Héctor Llanos Martínez. ¿Por qué la historia de amor adolescente de este anuncio acaba mal? El País. Verne. 4|12|2016.

aprendre de lletra

Bells "The Reader" directed by Greg Gray from Velocity on Vimeo.

Espot publicitari de la marca de whisky Bell's.
[Font: Catorze.cat. Voler és llegir]

il cofaletto, packaging literari

No sé si ho he entès bé, però sembla ser que l'empresa Geca Industrie Grafiche, amb seu a Milà, fa cosa d'uns deu anys que felicita les festes nadalenques als seus clients i amics obsequiant-los amb una mena d'envasos literaris dissenyats i elaborats per ells mateixos. Són brics de llet, paquets de cigarrets, de pasta, de detergent o de cereals, però tunejats irònicament, a propòsit dels llibres i la lectura. Han versionat, fins i tot, el mític Monopoly. Cofalettis, en diuen ells d'aquests envasos.

Ara s'han decidit a convertir-los en productes editorials de debò, és a dir, a incloure-hi llibres (continent i contingut, doncs) i posar-los a la venda, és clar. De moment, n'han editat aquests quatre:

Emilio Salgari, Le meraviglie del Duemila

Edmondo De Amicis, Amore e ginnastica

Jerome K. Jerome, Tre uomini in barca (per tacer del cane)  

Italo Svevo, Una burla riuscita

[Font: Il libraio. “I CofaLetti”, libri che “giocano” con i simboli del consumo di massa. 5|1|2016]

llibres per construir nens

Books Make Children. Campanya del Yokohama City Board of Education (YCBE), a càrrec de l'agència Dentsu Tokyo, amb l'objectiu de reclutar bibliotecaris per treballar en biblioteques escolars de primària.

[Font: Duncan Mcleod. «Books Make Children in Yokohama». The inspiration room] 

el número vuit de la cua de palla

«Tots els gèneres literaris revelen, quan hi és, la passió que domina un autor, i la novel·la policíaca no n'és pas una excepció. Fins i tot és lícit d'esperar, si la passió és gran i el talent de l'apassionat fora de sèrie, que la novel·la policíaca trenqui motlles i esdevingui alguna cosa d'estil estentòriament personal, sàviament heterodoxa, delícia dels lectors habituals del gènere i dels que no ho són. Així s'esdevé, per exemple, amb els "entreteniments" de Graham Green, l'anglès enderiat amb els problemes de la Gràcia, i ara amb Friedrich Dürrenmatt, el suís colpit per la passió de reportar "la riquesa i multiplicitat del món" —sota la perspectiva valorant, no ho oblideu, del pontífex Heidegger—. "El món, i amb ell l'escenari en què se'ns presenta", escriví una vegada Dürrenmatt, "em sembla com un monstre, com un enigma del desastre". Si en el seu teatre aquesta valoració el mena a crear-se un estil inventiu de situacions d'absurd —i deixem a part les qüestions de tècnica teatral— que aspiren a emmirallar, caricaturitzant-la, la varietat inexplicable de la vida, en La promesa, novel·la policíaca atípica, es resol en una cabriola genial, a l'hora de servir la descoberta de l'assassí, des del context de la qual es combaten —i no hi falta el "doble" de l'autor que ho justifiqui teòricament— els convencionalismes moralitzants i racionalistes o simplement arbitraris dels clàssics del gènere. Que la jugada de l'autor no atempti contra l'interès específic d'aquesta mena de narracions, i que la seva "passió", inevitablement deformant, no solament enriqueixi amb una nova emoció la història presentada, ans la faci, aquesta vegada, més plausible, creiem que és el millor elogi que podem tributar a aquesta petita obra mestra, la incorporació de la qual a les nostres lletres ens sembla un rotund encert de la col·lecció "La cua de palla".

La traducció, a càrrec d'Artur Quintana, manté sempre la correcció i la dignitat desitjables. Afegim, a simple títol informatiu, que aquesta novel·la, mutilada d'allò que constitueix el seu mèrit més original, fou filmada, anys enrera, per Vadja: se'n deia El cebo». 

Albert Badia. «La promesa». Serra d'or, núm. 10, octubre 1964. P. 54.

in taberna sumus

¡Vivan los bares! se estrena este viernes en La 1

[Font: un tuit de la Carme Fenoll]

la inspiració

Els de New Balance acaben de presentar una col·lecció de calçat esportiu —Authors Collection, es titula— el disseny de la qual s'inspira, segons expliquen ells mateixos, en american novels and their creators. 

Fa un parell de dies que me les miro(1) del dret i del revés i no n'he sabut treure l'entrellat. Vull dir que si m'asseguressin que l'estímul els ha vingut de la contemplació de bells paisatges tardorencs, per dir alguna cosa, també passaria per bo. Ara bé, Stevenson, per molt que visqués una temporadeta a Amèrica, era escocès. I això val, també, pel senyor de Ballantrae.

«New Balance Unveils Made in USA “Authors Collection”». A: Sneakernews. 

__________________

(1) D'això, i encara que la sola sigui de goma, jo en dic espardenyes. No sé si es tracta d'una perversió particular, però em sembla que no sóc pas l'única que la fa córrer. Que no sigui una mania osonenca.

amb modus

Biblioteques de Barcelona llança una col·lecció de llibres ficticis per a fomentar el bon ús de les biblioteques.

Al mes de maig comença a les Biblioteques de Barcelona la campanya Ens agraden els lectors, destinada als usuaris de les biblioteques per a la conscienciació que cal la col·laboració de tothom per a un bon funcionament de les biblioteques.

La campanya consisteix en el llançament d'una col·lecció de llibres ficticis, amb titulars simpàtics i il·lustracions coloristes, que busquen captar l'atenció dels usuaris i fer-los reflexionar tot recordant-los la normativa de manera propera i fugint de paternalismes.

Vertebrada a partir de quatre eixos, la campanya incideix en els temes de mantenir una actitud correcta, no fer malbé els llibres, retornar els documents a temps i deixar els llibres en els llocs assignats. Es parteix dels epígrafs de la Normativa d'ús de Biblioteques de Barcelona i s'explica quins són els gestos que poden fer els usuaris que beneficien tothom.

Biblioteca sense llei. Cal mantenir una actitud correcta a la biblioteca i evitar sorolls, olors penetrants i comportaments o activitats que puguin interferir en el bon funcionament dels serveis o molestar els altres usuaris. Els telèfons mòbils i altres dispositius sonors han d'estar en silenci.

L'abominable devorallibres. No subratllis, taquis, facis malbé ni anotis els llibres. Cal tenir cura dels materials i els documents que s'utilitzen a la biblioteca i dels que es deixen en préstec.

El llibre segrestat. Retorna els llibres sempre a temps. És fonamental la devolució dels documents que es deixen en préstec en el termini establert. Algú els pot estar esperant. El termini de préstec és de 30 dies naturals per a tota mena de materials. Els documents prestats es poden renovar fins a un màxim de tres vegades sempre que no estiguin reservats i no hagi expirat el termini de retorn.

La recerca desesperada del llibre perdut. En acabar la consulta deixa els llibres als llocs assignats (carretons, taules). Un llibre desendreçat és un llibre perdut. Només les enciclopèdies, les revistes i els diaris s'han de retornar a les prestatgeries.

S'han imprès 80.000 punts de llibre, es penjaran cartells, s'emetrà un vídeo a les pantalles de les biblioteques i al canal YouTube de biblioteques, es repartiran corporis dels llibres a les biblioteques i es difondrà la campanya a les xarxes socials i al butlletí de notícies de Biblioteques de Barcelona. També s'han fet uns plafons gegants que aniran itinerant per les biblioteques de la ciutat.

Aquesta campanya ha estat realitzada per l'agència Soon in Tokyo i les il·lustracions s'han encarregat a la il·lustradora Carmen Segovia.

[Font: Biblioteques de Barcelona]

lectura ràpida

La cadena de menjar ràpid Chipotle —especialitzada en allò que coneixem com a tex mex, és a dir, tacos i burritos; renecs i totxets, càsum la polisèmia i la traducció lliure— ha encetat una campanya titulada Cultivating Thought que consisteix, com podeu comprovar, en decorar els gots i les bosses dels seus establiments amb il·lustracions i textos que es poden llegir en un parell de minuts.

La selecció dels escriptors, i el comissariat, en general, va a càrrec de Jonathan Safran Foer, vegetarià confés. L'observació sobre els hàbits alimentaris d'en Safran Foer no em sembla gaire rellevant, però em va de primera per dir que alguns vegetarians (i alguns vegans i alguns ecologistes, i, fins i tot, alguns omnívors) han arrufat els nas en tenir notícia de la col·laboració d'en JSF amb aquesta cadena, on, com bé podeu suposar, se serveix carn de bèstia morta i vés a saber en-quines-condicions-criada. Bé, això i que en JSF és l'autor de Eating Animals (una mena de treball d'investigació sobre el que mengem, les conclusions del qual el van fer abraçar el vegetarianisme) i que, per tant, llogant-lo, els de Chipotle s'han procurat una mena de certificat subliminar de bones pràctiques.

Ah, i si el mex us ha induït a pensar que, tal vegada, trobareu imprès en una de les bosses, Vine a Comala porque me dijeron que acá vivía mi padre, un tal Pedro Páramo, per exemple, aneu arreglats.

[Font: Book Patrol. Reading at Chipotle: Cultivating Thought at a fast food restaurant]

[+]

Jonathan Safran Foer brings literature to Chipotle Cups (really). Los Angeles Times.

Your Chipotle Burrito Will Now Come With a Side of Literature. Time.

Jonathan Safran Foer, Chipotle putting works by Gladwell, Morrison, Saunders on cups. SALON. 

joc de pistes

Coldplay amaga la lletra de cançons del nou àlbum en biblioteques públiques d'arreu del món, entre elles Barcelona

Una estudiant de 19 anys de la Pompeu Fabra localitza un sobre a la Biblioteca de Sant Pau-Santa Creu de la capital catalana

El sobre conté l'únic ‘Golden Ticket' amagat que li permetrà assistir al concert que el grup farà a Londres l'1 de juliol

30/04/14 10:23 - BARCELONA - REDACCIÓ ELPUNTAVUI

El grup Coldplay va anunciar dilluns passat que havia amagat en nou biblioteques públiques d'arreu del món un sobre amb la lletra de nou noves cançons de l'últim àlbum Ghost Stories, escrites a mà pel líder del grup, Chris Martin. Una d'aquestes biblioteques ha resultat ser la de Sant Pau-Santa Creu de Barcelona. Una estudiant de 19 anys de la Pompeu Fabra és la que va aconseguir localitzat el sobre, que tal com havia indicat Coldplay via Twitter, estava amagat dins de “llibres de fantasmes”. En concret, la Judit Garriga, el va localitzar dins el còmic d'El gos dels Baskerville, una novel·la sobre Sherlock Holmes, d'Arthur Conan Doyle.

Judit Garriga ha explicat a El món a RAC 1 que va veure a través del compte de Twitter una de les pistes que Coldplay va piular per motivar els seus seguidors a buscar el sobre dins dels llibres. En aquells moments es trobava dins la biblioteca i des d'allà, ja va veure que hi havia altres fans buscant entre les estanteries. La sort va fer que fos ella la que aconseguís localitzar el llibre en concret.

Coldplay va llançar la pista a les 16h d'aquest dimarts i la Judit Garriga va localitzar el sobre només una mitja hora després, moment en què va penjar una foto amb el sobre i la lletra True Love a Twitter.

Golden Ticket

Però la sorpresa no acaba aquí, perquè dins del sobre aquesta universitària de Cardona va trobar també un “tiquet d'or”, l'únic que els Coldplay havien amagat entre els nou sobres. Aquest tiquet li permetrà viatjar, amb un acompanyant, a Londres el pròxim 1 de juliol per assistir al concert que el grup farà al Royal Albert Hall.

La Judit Garriga, amb el contingut del sobre amb una de les
lletres de Coldplay i el ‘Golden Ticket' Foto:@COLDPLAY.

booktrailer

«—Ja me n'adono —va dir la Boney, movent el cap—. La gent vol pensar que coneix els altres. 

Els pares volen pensar que coneixen els seus fills. Les dones volen pensar que coneixen els seus marits.»

Gillian Flynn. Perduda. P. 133.

________________ 

P.S.: Banda sonora gentilesa de Wagner, el preludi  de Tristan und Isolde.