Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mobiliari urbà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mobiliari urbà. Mostrar tots els missatges

dissabte, 18 de març del 2023

bancs de paners

 

 

JÚLIA TRULLÀ
Madrid estrena 20 bancos en forma de libro para sentarse a leer
OndaCero
14|3|2023 

 

Madrid instala bancos con forma de libro para promover el gusto y la afición por la lectura bajo la campaña ‘Asienta la lectura-siéntate a leer’
El Ayuntamiento de Madrid, a través de las áreas de Cultura, Turismo y Deporte y de Economía, Innovación y Empleo, ha puesto en en marcha la campaña de promoción de la lectura ‘Asienta la lectura-siéntate a leer’ instalando, durante tres meses, 20 bancos en forma de libros repartidos por toda la capital. El objetivo de esta iniciativa es promover el gusto y la afición por la lectura en todos sus formatos.
Tomando como eje vertebrador la celebración del Día Internacional del Libro, que será el próximo 23 de abril, así como las Ferias de Madrid y del Libro Antiguo de Primavera, estos puntos de encuentro al aire libre que invitan a los ciudadanos a sentarse a leer durante unos minutos o a escuchar una lectura.
[...] 
Cada banco está dedicado a una obra de un autor diferente y están ubicados en localizaciones cercanas a librerías, donde poder adquirirlos, o bibliotecas municipales, donde poder leerlos de forma gratuita. Ambas se unen a esta iniciativa como agentes culturales que proporcionan lectura, con el objetivo de dinamizar la actividad de las bibliotecas municipales y las librerías de la ciudad, en especial las pequeñas de proximidad y especializadas. Mediante un código QR en cada uno de los bancos, se podrá navegar por la información sobre los equipamientos culturales y comerciales de la ciudad.

Los autores a los que están dedicadas las esculturas son: Javier Castillo, Santiago Díez, María Esclapez, Albert Espinosa, Arta Game, Juan Gómez Jurado, Francisco Ibáñez, Joana Marcus, Risto Mejide, Juan José Millás, Kate Morton, Ana Punset, Miriam Tirado, J.K. Rowling, Elísabet Benavent, Rosa Montero, Julia Navarro y Eloy Moreno, además de escritores clásicos como Emilia Pardo Bazán y Benito Pérez Galdós cuyos bancos se colocarán también en el paseo central de El Retiro durante la celebración de la Feria del Libro.




Aquí i aquí trobareu més bancs-llibre d'altres ciutats.

dilluns, 19 de juliol del 2021

refomentar la lectura


QUIM MONZÓ
Refomentar la lectura
La Vanguardia
17|7|2021

A l’Ajuntament de Gijón, el grup municipal del PP ha demanat a l’equip de govern que instal·li, als carrers i les places de la ciutat, bancs amb forma de llibres oberts. No s’instal·larien a qualsevol lloc sinó en punts especialment triats: els més significatius de la ciutat.
L’objectiu d’aquesta simpàtica iniciativa és fomentar la lectura entre la ciutadania, que últimament no llegeix gaire, no sols a Gijón sinó arreu del planeta. I no sols això –fomentar la lectura– sinó, segons explica La Voz de Asturias, “contribuir a la difusió i coneixement de la figura i l’obra dels grans noms asturians de la novel·la, l’assaig, la narrativa curta, el teatre i la poesia”. Abans que els acusin d’apropiar-se d’idees alienes, el PP aclareix que s’han inspirat en la iniciativa londinenca Books about Town, que fa uns anys va impulsar la col·locació d’una cinquantena de bancs amb forma de llibres.
També hi ha bancs d’aquests a Istanbul i a Sofia. A mig món està de moda ara instal·lar bancs amb forma de llibres, uns bancs, per cert, on no t’hi pots asseure còmodament perquè contravenen la norma bàsica que va explicitar Bruno Munari: tot objecte ha de tenir un disseny que n’afavoreixi l’ús, sense filigranes suposadament enrotllades que el compliquin.
Al llarg de la meva ja dilatada vida he vist dotzenes d’idees destinades a promocionar la lectura, però cap de tan idiota com aquesta. ¿Algú es pensa que, per molt que els ciutadans sense interès per la lectura s’asseguin en bancs amb forma de llibre, correran immediatament cap a una llibreria o una biblioteca? No ha funcionat a Londres, ni a Istanbul ni a Sofia. No atabaleu ara, a més, els habitants de Gijón, que prou pena tenen de comprovar cada matí que, a la ciutat on va néixer, Natalia Estrada encara no té l’estàtua que es mereix. Arturo Fernández sí que en té, però a Oviedo, per a més inri.

 

Llegiu també  ----> Bancs (de paners).


 _________________

P.S.: La millor campanya de foment de la lectura que jo hagi vist mai. I resulta que també és asturiana. És (era, que la foto ja té uns quants dies) una parada del mercat d'El Fontán, a Oviedo, també. La foto és de Begoña Abad. 

 



dimecres, 15 de juliol del 2015

a l'aire lliure



«Al febrer de l'any 1930 l'alcalde Darius Romeu i Freixa, Baró de Viver, va inaugurar la urbanització de la part superior del passeig de Sant Joan, des de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia. Aquest tram disposava d'un ampli passeig central que ha arribat als nostres dies. Un element diferencial i característic, però tristament desaparegut, eren els bancs de rajola de ceràmica situats a a banda i banda del passeig. Al mateix temps, hi havia un altre model de bancs de linia més monumental i clàssica, projectats per l'arquitecte Azúa, que tenien una curiosa i poc coneguda funcionalitat. Sobre el respatller central disposaven d'una mena de vitrines de vidre. L'interior d'aquests armaris contenia unes antostes amb llibres.
Aquesta va ser la primera biblioteca pública a l'aire lliure de la ciutat. Un empleat municipal identificat amb la paraula Lectura en el seu uniforme era l'encarregat d'obrir els armariets i lliurar els llibres als ciutadans que s'asseien després als bancs per a llegir-lo. A l'estiu era força habitual veure-hi molts barcelonins exercitant el noble art de la lectura. En arribar l'hora del tancament el mateix empleat recollia els llibres, els tancava als armariets on quedaven dipositats tota la nit i fins l'endemà.
Va ser un sistema molt enginyós d'incentivar la lectura que es va fer força popular a l'època. Els bancs deixaren de fer aquesta funció després de la guerra i als anys 1950's, quan aquell tram de passeig havia estat rebatejat pel franquisme per dedicar-lo al General Mola, van ser definitivament eliminats amb les successives reformes dels jardins del passeig».

«BANCS BIBLIOTECA. Passeig de Sant Joan (1930-1950's)». A: Barcelofília.



dissabte, 20 de setembre del 2014

bancs (de paners)

Gentilesa de la Montse Ribé, que n'ha tastats uns quants aquest estiu.

El passat mes de gener vam tenir notícia d'una iniciativa de The National Literacy Trust —Books about Town— que consistia en repartir pel centre de Londres uns bancs en forma de llibre, la decoració dels quals, inspirada, evidentment, en obres literàries, anava a càrrec d'artistes locals i d'alguns personatges famosos. Al final n'hi han col·locat 50 i el proper 7 d'octubre els subhastaran amb fins benèfics (to raise vital funds for our work to give disadvantaged children the literacy skills to succeed in life, diuen).


dijous, 4 de setembre del 2014

èxit rotund





Ni un solo libro en la Plaza de España

Desaparecen los 1.900 volúmenes colocados hace diez días en los anaqueles de cerámica de Aníbal González para disfrute público.


Se veía venir. Han desaparecido los 1.900 libros que la editorial Punto Rojo colocó hace diez días en las estanterías de cerámica de la Plaza de España para disfrute de todos. Tampoco ha importado que otros espontáneos hayan propuesto, más tarde, formar una especie de cadena de voluntarios para reponer ejemplares, de forma que quede un bonito fenómeno viral en las redes y se mantenga vivo el asunto. Ayer, a las once de la mañana, no había allí ni libro de reclamaciones para apuntar que una de las vendedoras de mantones mostraba su mercancía en un tendedero portátil de alas, en pleno monumento de la Sevilla del 29. Si se puede considerar como fomento de la lectura el que los paisanos se enfunden una novela bajo la axila y salgan pitando con ella rumbo a su casa silbando una jiga irlandesa, propia tal vez de algún texto de Joyce o del mismísimo Tolkien, el resultado de la operación no admite otro calificativo que el de éxito rotundo. Pero si lo que se pretendía era dejar una biblioteca al aire libre para el solaz de los visitantes y las generaciones venideras, el diagnóstico se hace algo más difícil de comunicar al paciente, que es, precisamente, la Sevilla interesada por la cultura. Aunque hay una forma optimista de decirlo: bastante que han durado.
[...] Se barruntaba algo así, ya quedó dicho aquel luminoso jueves en que a la editorial Punto Rojo, en una expedición comandada por su editor Iván Parrilla, se le ocurrió hacer historia rellenando de libros las estanterías de ese hemiciclo de cerámica trianera. Mientras los periodistas, por lo bajini, se retaban a ver si los libros durarían hasta esa misma noche o hasta el día siguiente, Parrilla expresaba su «confianza en la honradez» de los sevillanos y hacía un llamamiento no solo a respetar aquella remesa de lecturas, sino a que tanto particulares como autores e instituciones se sumasen a añadir más obras por su cuenta, para ir reponiendo las que se fuese llevando la gente y para ir poco a poco convirtiendo aquello en un remake regionalista de El nombre de la rosa. Y hablaba de su abuelo, un veterano de la Guerra Civil, «que se paseaba por aquí y no recordaba haber visto nunca libros». Una emoción que parece que seguirán compartiendo sus descendientes. Porque efectivamente, como recordaba entonces el editor, el arquitecto que levantó la plaza y casi toda la Sevilla de la Exposición Iberoamericana, Aníbal González, soñaba con ver esas baldas rebosantes de obras literarias, en el contexto de una sociedad civilizada capaz de tomar un libro, leerlo y volver a dejarlo donde estaba. Pero si eso no lo hace la gente en su casa, ¿cabía alguna posibilidad de que lo hiciera en la calle, por muy Parque de María Luisa que sea? «Queremos que esto sea una biblioteca al aire libre», exclamaba Ivan Parrilla. De momento, se ha conseguido el aire libre. Ahora solo falta que devuelvan los libros quienes se los llevaron.
Añadió el responsable de la editorial que aquella iniciativa también tenía otro porqué: Punto Rojo «es líder en autoedición en lengua hispana, y en diez años ha publicado miles de títulos, unos 3.000, y por eso, para agradecer este respaldo, queríamos devolver a la gente el habernos llevado adonde nos han llevado». Pues ya está devuelto: ni las raspas han dejado. «Esperamos que los agentes culturales se den por aludidos y mantengan esta biblioteca viva». Mientras se dan por aludidos y no, está claro adónde tiene que todo el que desee fomentar la lectura. O darse un paseo en barca.
El Correo de Andalucía. 1|11|2014.


[Font: DesEquiLIBROS]



dissabte, 18 de gener del 2014

bancs (de paners)


Londres

 Istambul


---> London book benches: are you sitting comfortably? Claire Armitstead. The Guardian. 20|11|2013.
---> Book Benches in Istanbul. Viola.bz.