the librarians

MARÍA RAMÍREZ
Las bibliotecarias que arriesgan hasta la vida contra la ofensiva censora en EEUU
elDiario.es
26|9|2025

El documental ‘The Librarians’ retrata a las mujeres que resisten ante la cruzada de legisladores y activistas conservadores en bibliotecas escolares que empezó en Texas, Florida y Luisiana y se ha extendido por todo el país

Una mujer habla a contraluz delante de una ventana. Sólo se ve su silueta oscurecida y a ratos destellos de sus gafas. Un subtítulo la identifica como “bibliotecaria anónima” de Texas que ha sufrido acoso por cuestionar la eliminación de libros respaldada por el gobernador de su estado.

“Nunca se nos ocurrió que nos atacarían, nunca pensé que estaríamos en la primera línea… Somos guardianes del espacio, de los recursos, de la gente. Ahora nos han puesto en el frente y tenemos que contar nuestra historia”, dice la bibliotecaria de Texas en el arranque del documental The Librarians, que se ha estrenado este viernes en los cines del Reino Unido y llega la semana próxima a las pantallas en Estados Unidos. 

El miedo no es infundado. Las heroínas de este documental, que salen en su mayoría a cara descubierta, cuentan sus despidos, los emails intimidatorios y las amenazas físicas, incluso de hombres con pistola que hablan abiertamente de matar a las bibliotecarias o los concejales que las apoyen. Un congreso de bibliotecarios en Estados Unidos es ahora un evento con medidas de seguridad reforzadas. “Si me hubieras dicho hace unos años que un congreso de bibliotecarios iba a necesitar esto, habría dicho que estás loca”, dice una bibliotecaria a la cámara...

Aquí, la resta de l'article.

el cel sobre berlin

Gentilesa involuntària de Jordi Cassany.

 

Algunos de los edificios más fascinantes de la arquitectura contemporánea son precisamente bibliotecas, espacios abiertos a la experimentación y al juego con la luz. Pensemos en la admirada Staatsbibliotek de Berlín, diseñada por Hans Schauroun y Edgar Wisniewski. Allí filmó Wim Wenders una escena de El cielo sobre Berlín. La cámara se desliza por la enorme sala de lectura abierta, asciende por las escaleras y se asoma al impresionante espacio vertical desde las pasarelas superpuestas que flotan como los palcos de un auditorio. La gente hormiguea bajo la luz cenital, entre los bloques paralelos de estanterías, cargando pilas de libros pegados al vientre. O permanece sentada con variados gestos de concentración (la mano bajo el mentón, el puño sosteniendo la mejilla, un bolígrafo que gira entre los dedos como una hélice...).

Sin que nadie llegue a percibirlo, entra en la biblioteca un grupo de ángeles ataviados con esa memorable estética de los años ochenta: amplios abrigos oscuros, jerséis de cuello alto y, en el caso de Bruno Ganz, el pelo recogido en una pequeña coleta. Como los humanos no pueden verlos, los ángeles se acercan con libertad, se sientan a su lado o les colocan una mano en el hombro. Intrigados, se asoman a los libros que están leyendo. Acarician el lápiz de un estudiante, sopesando el misterio de todas las palabras que salen de ese pequeño objeto. Junto a unos niños, imitan sin comprenderlo el gesto de rozar las líneas con el dedo índice. Observan a su alrededor, con curiosidad y asombro, rostros ensimismados y miradas sumergidas en las palabras. Quieren entender qué sienten los vivos en esos momentos y por qué los libros atrapan su atención con tal intensidad.

Los ángeles poseen el don de escuchar los pensamientos de las personas. Aunque nadie habla, captan a su paso un murmullo constante de palabras susurradas. Son las sílabas silenciosas de la lectura. Leer construye una comunicación íntima, una soledad sonora que a los ángeles les resulta sorprendente y milagrosa, casi sobrenatural. Dentro de las cabezas de la gente, las frases leídas resuenan como un canto a capela, como una plegaria.

Irene Vallejo. El infinito en un junco. La invención de los libros en el mundo antiguo. 8a ed. Siruela, 2020. P. 60.

l'ange

 

👉 Play

Xcèntric. El cinema del CCCB.

 

les entranyes de la biblioteca més famosa del món

ESTEVE PLANTADA
Les entranyes de la biblioteca més famosa del món
El Temps
20|4|2020

Frederick Wiseman sempre ha dit que fa cinema polític. I, també, que no fa "documentals", sinó "pel·lícules". Vist amb la perspectiva que ofereix una obra tan extensa com la seva, el llegat que ens deixa, a nivell cívic, sociològic i cinematogràfic, és incalculable. Potser la mirada més intensa i lúcida sobre les institucions que conformen els Estats Units.

Ex Libris: The New York Public Library
Estats Units, 2017
Durada: 197 minuts
Direcció: Frederick Wiseman

Després de passejar-nos pels racons més incòmodes de la bogeria —Titicut Follies, 1967—, per l’acció del cos policial —Law and Order, 1969—, per la fauna del Metro Zoo de Miami —Zoo, 1993—, per la dansa —a Ballet, 1995, i a La danse - Le ballet de l'Opéra de Paris, 2009—, per la vida universitària —At Berkeley, 2013—, o pel batec de l’art —National Gallery, 2014—, el director ara ens endinsa a les entranyes de la vida de la New York Public Library, tota una icona de la ciutat i de Manhattan, en un documental que podem veure a Filmin.

El resultat és fascinant, un recorregut de més de tres hores pels racons ocults i els que no, per entre la gent que va i ve, qui s’hi dedica, qui hi treballa, qui gestiona, qui actua de cara enfora i de cara endins. Del paper al digital, de la façana al cor, sense estridències, seguint el dia a dia de les activitats programades i de la rutina que manté en peu la institució. I amb una càrrega política innegable, sostinguda i molt elegant.

Així ho percebem des del primer minut, amb una escena inicial gens innòcua, però allunyada de marcar una tesi, a la manera de Wiseman: un orador emet crítiques al creacionisme i al fonamentalisme, i diu que la ciència és la poesia de l’univers. La desfilada ja no s’atura: xerrades, presentacions, atenció al usuaris, telefònicament o al taulell. Fotografies de curiosos, turistes, lectures, la famosa entrada, passadissos i sales. Taules plenes de portàtils, gent treballant més que llegint, gent que es documenta, que s'informa, que escolta música, que juga. Les reunions sobre els recursos de l’ajuntament. I un recorregut per les diferents seus —de nou, la mirada—, les activitats que s'hi fan, de dia i de nit, els concerts, les audicions, Elvis Costello i Patti Smith, els recitals de poesia, la descoberta de Phillis Wheatley (1753-1784), la primera poeta negra que va publicar als EUA. Debats sobre què és una ciutat inclusiva. La crisi religiosa, de nou. Els silencis, el soroll. La concentració, el rebombori. La problemàtica dels usuaris sense llar, que no paren d’augmentar.

Perquè Ex Libris no és només un meravellós retrat de la biblioteca més famosa del món, sinó un al·legat en favor de l’educació, el coneixement i la intel·ligència. Un tret a la idiotització de l’era Trump. Un retrat d’allò que són, ara, els Estats Units. I un clam que avui, en dies de confinament i incertesa, amb les biblioteques del país tancades i sense cap previsió plausible de cara al futur més immediat, és revitalitzadora. Com en són, d’importants: per la cohesió social, per igualar els recursos i les oportunitats, per formar, per acompanyar, per ser i preservar valors que van molt més enllà de l’emanació cultural. Ex Libris i el poder fascinant dels documentals de Wiseman, que no saps com, t’acaben atrapant i fent pensar. Una manera de voler que el món sigui més just, i d’adonar-se que hi ha gent que sempre treballa per fer-ho, encara que siguin absolutament invisibles.

la vida petita

Ahora miro a una mujer ni linda ni fea,
pienso que la pequeña vida continúa
y que todo dolor importante tiene testigos,
aunque sean un perro, el sol o las mentiras. 

Juana Bignozzi. La ley tu ley.

La pequeña vida, una aventura documental de Leo Estol
Móvil
6|9|2018

La pequeña vida, el primer proyecto audiovisual del artista argentino Leopoldo Estol (Buenos Aires, 1981), surge de la invitación a realizar una obra nueva para integrar a nuestra programación como parte de una serie de proyectos de artistas plásticos que se proponen funcionar por fuera de los tiempos y espacios de la exposición tradicional y generar posibilidades de investigación y producción.

Los intereses de Leo lo llevaron por la ruta de los libros y, más específicamente, por los caminos que dibujan y transitan algunos libreros independientes y quienes construyen su comunidad desde la escritura, la distribución o la lectura, seres maravillados siempre dispuestos a la tertulia. A lo largo de varios meses, Leo visitó las casas de escritores y sus bibliotecas, los departamentos donde se esconden algunas de las más geniales editoriales independientes de Buenos Aires, persiguió a los poetas por los parques y se escabulló en ferias para intentar pasar inadvertido en el corazón de esta tribu que hace libros. El resultado de este devenir es una colección de testimonios que parecen, paradójicamente, por su intimidad, afectividad e informalidad, haber sido compartidos detrás de cámara pero que dan prueba fehaciente de la magia de la que nos sigue proveyendo no sólo la literatura sino el libro en tanto objeto, de la vitalidad con la que nutre a una comunidad a la que fortalece tanto la generosidad y el gusto por poner en común como el apego. De cómo un pequeño objeto es capaz de repercutir infinitamente -y de alimentar desde su aparente capricho- nuestra vida inmaterial. Este retrato fílmico colectivo, que el espíritu aventurero de Leo carga de momentos de ilusión que nacen de su encuentro libre con lo audiovisual, se vuelve así un homenaje al libro y sus guardianes. Es en ellos donde resiste el asombro, el gusto por el misterio y la emoción.

Clic!

movierecord

JULIÁN MARQUINA

«The Public», la trepidante película que muestra la labor social de las bibliotecas públicas

[...] «The Public» trata sobre como los bibliotecarios del centro de Cincinnati, Stuart Goodson y Myra, se ven revolucionados en día habitual de invierno cuando personas sin hogar deciden refugiarse en su biblioteca para pasar la noche. Lo que comienza como una sentada pacífica se convierte rápidamente en un enfrentamiento con la policía y los medios de comunicación.

[...] Emilio Estévez ha creado, dirigido y actuado como protagonista en esta película grabada en tan solo 22 días, según cuenta en una entrevista concedida en salon.com. En ella también han actuado actores como Alec Baldwin, Jena Malone o Christian Slater, entre otros...

ex libris, lo flim

Frederick Wiseman a la Biblioteca de Nova York

El cineasta nord-americà presenta un extraordinari documental a Venècia

ARA

4|9|2017

El bostonià Frederick Wiseman, infatigable retratista de la realitat nord-americana, ha esdevingut un habitual de la Mostra de Venècia. Fa dos anys, el reputat documentalista va presentar al Lido In Jackson Heights, una aproximació al còctel d’ètnies i cultures que conviuen al barri de Queens, a Nova York, que donava títol al film, mentre que en fa quatre de la presentació d’At Berkeley, un estudi del funcionament de la universitat californiana. Ex Libris: New York Public Library, el documental de 190 minuts amb què el cineasta de 87 anys aspira al Lleó d’Or, és una barreja dels dos films anteriors. Incisiu i alhora expansiu retrat del funcionament de la Biblioteca Pública de Nova York, una institució que la pel·lícula reconeix com un exemple d’ètica i servei públic, la pel·lícula presenta les diferents seus del complex cultural com un punt de trobada per a les diferents sensibilitats que formen el multiètnic teixit social de la gran ciutat nord-americana.

En un moment clau d’aquesta gran pel·lícula -en què apareixen Elvis Costello i Patti Smith presentant els seus projectes literaris-, una arquitecta especialitzada en el disseny d’edificis públics renega del concepte de biblioteca com a recinte per emmagatzemar llibres: “Les protagonistes han de ser les persones!”, exclama. Adoptant aquest lema com si fos un mandat estètic, Wiseman situa les piles de llibres en el rerefons de les imatges, mentre que el primer pla l’ocupen els nens que acudeixen a tallers, la gent gran que fa classes de dansa, professionals que ofereixen feines, els membres de l’equip directiu (obsessionats amb la gestió de la revolució digital) i els treballadors que atenen les demandes d’investigadors i visitants. Tota una lliçó del compromís de la institució novaiorquesa amb la culturització dels ciutadans als quals serveix.

33 biblioteques de pel·lícula

Muntatge de la Nina Vadell, bibliotecària de la Universidad de la Laguna. 

marian, la bibliotecària

Los bibliotecarios, tanto los gazmoños como los progresistas, fueron figuras esenciales y casi ubicuas en las comunidades norteamericanas del siglo XX, tan importantes como los maestros e incluso más estrictos. En su éxito de Brodway de 1957, The music man, el compositor Meredith Willson (1902-1984) recordaba a las bibliotecarias del Medio Oeste de su juventud, sobre todo a una de algo más al oeste, Marian Seeley de Provo (Utah). El musical nos presenta a Marian Paroo, la guapa y arrojada bibliotecaria de River City (Iowa).

Vendedor ambulante de instrumentos musicales, Harold Hill corteja a «Marian la bibliotecaria» con un surtido de clichés del «mundo civilizado» al respecto de guardar silencio en una biblioteca:

Stuart A.P. Murray. Bibliotecas. Una historia ilustrada. Traducció de José Miguel Parra. La esfera de los libros, 2014. P. 244-245.

*

I ara, la cançoneta en versió cinematogràfica, dirigida per Morton DaCosta l'any 1962.

biblioteques i cinema

El 10 de setembre comença la segona edició del cicle “Biblioteques i cinema" ofert pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura i la Filmoteca de Catalunya .

Entre el 10 de setembre i l’1 d’octubre es projectaran quatre films que aniran precedits d’una presentació a càrrec de convidats relacionats amb el món de la cultura i les biblioteques. El cicle està coordinat per Àlex Gutiérrez, cap de la secció “Mèdia” del diari Ara, i compta amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones (ICD).

Aquesta és una proposta oberta a tothom, amb especial atenció als estudiants i professionals del món de les biblioteques. Una invitació per acostar-se a la plaça Salvador Seguí del Raval de Barcelona, l’edifici de la Filmoteca i també la seu del Servei de Biblioteques, i dialogar i veure com el cinema sovint s’ha interessat per les biblioteques.

A més de les habituals tarifes reduïdes que ofereix la Filmoteca, com ara entrada per 3 € amb el carnet de biblioteques públiques, s’oferiran avantatges per als membres del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya  i altres descomptes específics per aquest cicle.

Aquí, el programa complet.

enmig de la tempesta

Gentilesa de l'Allau

Saul Bass (Nova York, 8 de maig de 1920 - Los Angeles, 25 d'abril de 1996) fou un grafista famós pel seu treball en l'àmbit cinematogràfic, va col·laborar amb alguns dels principals directors del seu temps, així com en la creació de crèdits i en la concepció de cartells de pel·lícules.

Enmig de la tempesta (Storm Center), Daniel Taradash, 1956.

A Kemport, un petit poble dels Estats Units, la biblioteca pública és administrada per Alicia Hull, a qui li agrada dedicar el seu temps a introduir als nens a la lectura. Quan es nega a retirar dels prestatges un llibre que exalta els principis del comunisme, es despatxada i marcada com a subversiva. El jutge Ellerbe, entenent que ha estat tractada injustament, convocarà a una reunió de la ciutat, però l'ambiciós advocat i aspirant a polític Paul Duncan, ajudant de la bibliotecària Martha Lockridge, aprofita l'oportunitat per construir-se una reputació, denunciant Alícia com a comunista, i posant en contra la comunitat. El jove Slater Freddie no es deixa convèncer, però, i continua donant suport a la causa d'Alicia, arribant al punt de cremar la biblioteca, una acció que emocionalment sacseja els veïns, convencent-los per exigir el retorn d'Alicia Hull.

Font: Viquipèdia.

tota la memòria del món

 La Staatsbibliothek zu Berlin

«De la mà del Servei de Biblioteques de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural, encetem un petit cicle, que continuarà fins al novembre, sobre la imatge de les biblioteques al cinema.

Totes les sessions aniran precedides d’una conferència a càrrec de convidats relacionats amb el món de la cultura i les biblioteques.»

Del 26 de setembre al 15 de novembre, a la Filmoteca de Catalunya. Aquí teniu la programació.

the big sleep

cinema i biblioteques