soroll

El soroll (brogit) i la fúria -The Sound and the fury (1929)- és la quarta novel·la de William Faulkner; va estar escrita en un estat de lucidesa visionària després de que un editorial li rebutgés el manuscrit de Flags in the dust (Banderas en el polvo posteriorment transformat en Sartoris). Sembla que aquest rebuig va alliberar l’autor de tota mena de sumissió en vers els editors i el públic i va poder escriure (per primer cop) el què volia i com ho volia sense fer cap tipus de concessió. Sempre va dir que era la novel·la que més estimava, la seva preferida, segurament degut a l’estat de joia i felicitat en que estava immers quan la va escriure. Després de publicar-la, però, el mateix Faulkner va pensar que no estava ben resolta (potser la composició li semblava inadequada cada vegada que la llegia tot i que no era gaire lector de la seva pròpia obra...) que hi havia algun fil que penjava i en posteriors edicions va incloure un apèndix on es retraten els personatges, apèndix que malauradament no figura en les dues traduccions (en realitat la mateixa) que tenim a la biblioteca. Pel qui li interessi, aquest útil i aclaridor apèndix figura en la darrera edició de l’obra a l’editorial Alfaguara. Més endavant també va pensar en escriure en diferents colors per poder distingir el temps, però aquesta idea va ser rebutjada pels editors. La novel·la, com ja us hi deveu haver trobat, no és senzilla de llegir i exigeix certa dosi d’esforç i col·laboració per part del lector. Està dividida en quatre parts narrades per veus diferents.

El primer capítol correspon al dia 7 d’abril de 1928 (un dia abans del que podem anomenar temps central o present) i està narrada per Benjamin Compson (el dia que fa trenta tres anys) el més petit dels germans que pateix alguna mena de disfunció mental tipus autisme tot i que no està mai explicitat,. En Benji va explicant coses i recordant sense tenir en compte el temps ni la causa, l’acció salta desordenadament del passat al present i del present torna al passat sense cap mena d’enllaç ni del què en cinema s’anomenaria “raccord” o continuïtat. Aquesta veu està cronològicament desordenada és caòtica i a vegades ens perdem pel camí i no sabem en quin temps estem però hi ha una colla de pistes que ens poden ajudar a situar-nos: per exemple les olors, els sons i sobretot els cuidadors de Benji. Quan en Benji era una criatura el cuidava un tal Versh, quan era jove era cuidat per en T.P. i al present el cuida el fill de la Dilsey, en Luster. Una altra cosa que pot confondre són els noms que a vegades estan repetits sense avís, com Quentin (un dels germans i la filla de Caddy), Maury (el mateix Benjamin abans de que li canviessin el nom i el germà de la mare) o Jason (pare i fill).

..apa doncs, fins el 2 de juny de 1910.