Pels voltants de
Sant Jordi de 2006 en Ramon Erra va venir a la biblioteca de Vic per presentar
aquest llibre, recordo que algú del públic li va preguntar quan faria el salt a
la novel·la i va respondre que, de fet, ja en tenia una enllestida i que la
magrana s’havia interessat en publicar-la. Mentrestant l’Erra havia treballat a
l’emissora de televisió de Santa Eulàlia en un guió per un serial televisiu d’habent
dinat, participat amb el Grup d’Actors del Lluçanès (GALL) en diferents
projectes, guanyat un premi per un article sobre l’escriptor Bohumil Hrabal,
publicat a l’Avui articles boníssims com per exemple a la vora del riu gran
sobre la presència del riu a la novel·la nord-americana (de fet, l’Erra és un
autor que coneix perfectament la narrativa nord-americana, la presència de
Huckeberry Finn és constant en la seva obra i algun començament de conte és digne
de com deia l’oncle Edgar que havien de
ser els bons contes,
Ja de petit era diferent de
tothom, potser per això em va tocar a mi matar l’avi.
A la
contraportada van escriure: Pólvora del
quatre de juliol és la confirmació d’un narrador (...)ara ens torna a oferir un
aplec de narracions en què, partint de l’absurditat de les coses va trenant
històries sorprenents...
En Ramon és un d’aquells
autors capaços de fer-nos venir por de les margarides, hi ha un conté titulat un
si és no és de margarides que trobo una autèntica obra mestra de composició i altres tant o més
bons com conte de Nadal, un món anacrònic (potser el germen d’Escolta Volòdia?),
etc. Les seves narracions estan bastides amb imatges especials, bellísimes, poètiques
i al mateix temps dures i sense concessions, els llibres de contes pretenen
tenir un sentit unitari i circular com és l’evocació del temps perdut. En un
relat del primer llibre algú deixar anar una frase definitòria de l’obra d’Erra,
diu: la imaginació no existeix, tot és memòria.
Pos aquesta sentència sembla que la signi en Funes de Borges, que era hipermnèsic.
ResponElimina