pólvora

Ramon Erra. Pólvora del quatre del juliol. Galerada, 2006

Pels voltants de Sant Jordi de 2006 en Ramon Erra va venir a la biblioteca de Vic per presentar aquest llibre, recordo que algú del públic li va preguntar quan faria el salt a la novel·la i va respondre que, de fet, ja en tenia una enllestida i que la magrana s’havia interessat en publicar-la. Mentrestant l’Erra havia treballat a l’emissora de televisió de Santa Eulàlia en un guió per un serial televisiu d’habent dinat, participat amb el Grup d’Actors del Lluçanès (GALL) en diferents projectes, guanyat un premi per un article sobre l’escriptor Bohumil Hrabal, publicat a l’Avui articles boníssims com per exemple a la vora del riu gran sobre la presència del riu a la novel·la nord-americana (de fet, l’Erra és un autor que coneix perfectament la narrativa nord-americana, la presència de Huckeberry Finn és constant en la seva obra i algun començament de conte és digne de com deia l’oncle  Edgar que havien de ser els bons contes,

Ja de petit era diferent de tothom, potser per això em va tocar a mi matar l’avi.

A la contraportada van escriure: Pólvora del quatre de juliol és la confirmació d’un narrador (...)ara ens torna a oferir un aplec de narracions en què, partint de l’absurditat de les coses va trenant històries sorprenents...

En Ramon és un d’aquells autors capaços de fer-nos venir por de les margarides, hi ha un conté titulat un si és no és de margarides que trobo una autèntica obra mestra de composició i altres tant o més bons com conte de Nadal, un món anacrònic (potser el germen d’Escolta Volòdia?), etc. Les seves narracions estan bastides amb imatges especials, bellísimes, poètiques i al mateix temps dures i sense concessions, els llibres de contes pretenen tenir un sentit unitari i circular com és l’evocació del temps perdut. En un relat del primer llibre algú deixar anar una frase definitòria de l’obra d’Erra, diu: la imaginació no existeix, tot és memòria.