anar a la biblioteca a comprar un llibre

«El Departament de Cultura i el Gremi de Llibreters de Catalunya han signat un conveni que transformarà les biblioteques en un nou canal de venda de llibres, a través d'una llibreria de proximitat. L’octubre ja es podrà fer en algunes. És una bona notícia. En primer lloc perquè enderroca un mur absurd que separava biblioteques i llibreries en nom d'una puresa antimercantil que comportava situacions tan absurdes com ara presentar-hi llibres i que la gent no els pogués adquirir perquè en el recinte de la biblioteca no es considerava de bon to vendre'n. L'objectiu de promoure la lectura és integral. Sense editors ni llibreters l'oferta s'emprobreix i tothom hi perd. Afortunadament, l'adaptació de les biblioteques als canvis socials és un dels (pocs) grans encerts de la política cultural contemporània. Aquest nou pas així ho demostra. No només pot donar oxigen al món editorial a través dels llibreters sinó que és un concepte innovador. Poder comprar llibres en un entorn de serveis gratuïts trenca un sobreentès nefast de l'era digital: l'omnigratuïtat indiscriminada. El pas de biblioteques i llibreries hauria de marcar el camí a internet, el temple d’aquests nous fanàtics del segle XXI: els puristes que s'indignen quan els fan pagar pels béns culturals».

Màrius Serra. «L'omnigratuïtat indiscriminada». La Vanguardia. 27/5/14.

N

«La posibilidad de vender libros directamente donde está el lector y el prescriptor es para las editoriales una ocasión que parece imperdible. La posibilidad de obtener una fuente de financiación ahora que esta es escasa, representa una ocasión que parece imperdible para las bibliotecas. Todo bajo la apariencia de una ventaja mutua o como dirían los emprendedores más anglófilos, una jugada win-win.

Se me ocurre sin embargo que no todos ganan.

La posibilidad de acceso a la red de bibliotecas no es igual para todos. Sea que la venta se realice por acuerdo directo con las editoriales, sea que se llegue a él con las distribuidoras, con las condiciones de compra como ejemplo del pasado como telón de fondo, no dibujan un cuadro donde se compite en igualdad de condiciones. Se dirá que tampoco el mercado refleja condiciones de igualdad y es cierto. Y personalmente creo que este es el punto crucial, que las bibliotecas pasan a ser, con este solución, un engranaje del mercado que hasta ahora había quedado sustancialmente fuera.

[...] He dejado por último el público usuario o lo público. ¿Qué gana el usuario y lo público con la venta de libros en la biblioteca? No sé que gana. ¿Qué pierde? Un espacio público y abierto. Una biblioteca que vende libros en un espacio colonizado por el mercado cuando crece la presión por tener y defender espacios libres, autónomos, públicos que queden fuera de dinámicas de mercado, que atiendan a otros criterios. Creo que no pocos bibliotecarios pueden dar fe de ello.

«Venta de libros en las bibliotecas, ¿una buena idea?» Al blog: Razonamiento de un editor.

N

«Aquest tema fa dies que em fa reflexionar. Es presenta com un acord per fomentar la lectura i la promoció del llibre. Mitjançant aquest acord les biblioteques gestionaran amb les llibreries de proximitat la compra de llibres dels seus lectors interessats. A més a més hi haurà espais de promoció i altres petits serrells.

D’entrada crec que serà un acord de nul·la incidència comercial. Dubto que cap lector ara per ara deixi de comprar un llibre per no poder anar a una llibreria. No aporta cap valor afegit rellevant als usuaris – lectors.

Crearà sinergies i complementarietats? Ja ho veurem amb el temps però avui em costen d’imaginar.

En el fons el gran tema que aquest acord posa en evidència és el paper de la biblioteca i la llibreria en la societat digital i de l’entreteniment. Ambdós estan perdent el seu perfil tradicional, es desdibuixen els seus contorns clàssics i tenen la percepció que s’han de reinventar i no saben ben bé com.

I de retruc ens interpel·la sobre el paper de la cultura i del llibre com a transmissor de cultura i generador de coneixement en un context digital.

Biblios i llibreries s’ajunten per intentar ajudar-se, però crec que haurien de cercar suports externs. Dos coixos no sempre donen lloc a un atleta.

El millor de l’acord és l’evidència que cal fer coses i encara que no sempre sigui possible encertar-la a la primera, posar-se en moviment ja és un bon senyal».

Comentari d'Enric Faura a: «Vaig a la biblio a comprar un llibre». Bernat Ruiz Domènech. Núvol. 

N

«Biblioteques i llibreries, les dues baules més febles en el procés de reconversió digital de l’ecosistema del llibre, deixen de mirar-se de reüll i, conscients que en els temps crítics que corren poden obtenir més beneficis compartint que competint, decideixen impulsar una experiència nova que passa, bàsicament, per compartir informació bibliogràfica, per promoure serveis d’accés al llibre i per impulsar conjuntament estratègies de dinamització de la comunitat lectora. Les distàncies, doncs, semblen que s’escurcen; ara només cal esperar que els beneficis s’incrementin de forma equilibrada per a ambdues parts.

Tanmateix, el Conveni ha estat qüestionat en algunes tribunes amb l’argument que altera la funció primordial dels serveis bibliotecaris. És inqüestionable que l’accés a la informació i el servei al lector apropen llibreries i biblioteques; alhora, les virtuts operatives de la tecnologia digital no es poden desestimar i animen a fer proves destinades a dinamitzar la comunitat lectora. Cal entendre, doncs, que la inquietud i la prevenció davant d’una prova de resultats incerts prové, per davant de tot, dels canvis que es poden produir en la funció essencial d’un servei públic, com el de la biblioteca, en el moment que pot veure condicionats els seus espais i actuacions per la dinàmica comercial dels negocis privats.

De fet, la comunicació del conveni signat entre el Departament i el Gremi extrema aquesta inquietud en la mesura que a l’hora de difondre la notícia, s’han destacat en primer lloc els beneficis de l’intercanvi comercial, per als llibreters i per a les biblioteques que rebrien en espècie un percentatge sobre les vendes, en lloc de remarcar els valors culturals que la iniciativa reforça i que, de fet, són els que jugaran un paper determinant en el posicionament de les llibreries i les biblioteques en l’escenari digital.

Com deia el geni empordanès, tant de bo es parli de mi, encara que sigui bé. En aquests moments de canvi en el sector no ha de fer por sacsejar hàbits i estructures: els errors i els encerts ens ajudaran a avançar. La prova pilot ha de servir per estudiar-ne totes les casuístiques i valorar quines virtuts o quins inconvenients es presenten. Ara bé, tots els experiments han de mantenir certs protocols que garanteixin la seguretat de l’experiment i evitin qualsevol impacte i desperfecte irreparable en els laboratoris en què s’estigui manipulant material delicat».

Jordi Llobet.«Biblioteques i llibreries: dins o fora?». A: Llibre digital.

Conveni de col·laboració per a la promoció del llibre entre

el Departament de Cultura i Gremi de Llibreters de Catalunya