el món de maigret

«El món de Maigret és un món embuatat, càlid, habitable. Tant al seu despatx del Quai des Orfevres, amb l’estufa eterna que travessa les dècades, com a casa seva, amb la senyora Maigret, com també a qualsevol dels innombrables cafès i tavernes on va, sempre hi ha un aperitiu a mà o un guisat casolà al foc. La humanitat que pateix, les víctimes, els botxins, passen a través d’aquest sedàs agradable. Maigret intenta comprendre els personatges dels seus casos, en busca les raons, mai no condemna. Però dins dels Maigret s’hi haurien de distingir clarament dos grups: les primeres novel·les que va escriure a partir del 1929, interrompudes el 1934 –La nit de la cruïlla, El gos groc, El cap d’un home-, esclaves encara de les regles del gènere policíac, amb un component gairebé obligat d’acció, amb argument un si és no és envitricollats; i les de la segona època, represa a mitjan anys quaranta, on Maigret gairebé no es mou, només observa, fuma, beu, sobretot beu. La mestria en la creació d’atmosferes i de personatges compensa, en aquesta segona època, la feblesa d’alguns arguments i converteix les novel·les de l’inspector en el millor cicle policíac que existeix».

 «El gran Simenon». El mirall dels llibres. Revista cultural. 30|6|2015.