verde que te quiero verde

IMA SANCHÍS
La Contra | La Vanguardia
23|5|2019

Jean-Gabriel Causse
escriptor i dissenyador, especialitzat en la influència dels colors

Tinc 50 anys. Visc a París i soc pare de dos fills. Assessoro sobre el color empreses d’arquitectura, urbanistes, decoració, escoles, hospitals... Aposto pels bons polítics, una cosa que està més enllà de dretes o esquerres. Crec en l’home, considero que tots som déus.

Els colors tenen poder sobre nosaltres?
Sí, l’activitat cerebral és molt diferent davant un color o un altre.

Per tant, el mite de la dona de vermell és real?

Sí, el vermell desperta el desig en l’home, fins al punt que les cambreres vestides de vermell tenen un 25% més de propina.

...!

A la nostra avantpassada Lucy li pujava el vermell dels llavis i dels genitals quan estava en període d’ovulació, i aquest és el missatge que reben els homes.

I si és l’home el que vesteix de vermell?

El seu ritme cardíac i la pressió arterial augmenten. El vermell ens fa més forts. Des que es van iniciar els Jocs Olímpics moderns el 67% dels combats de lluita grecoromana els han guanyat lluitadors vestits de vermell, com també passa en el taekwondo.

Sorprenent.

Doncs això no és tot, el vermell fa que percebem la temperatura ambient dos graus més alta. Es posa el doble de gel en una Coca-Cola que en una Pepsi.

El màrqueting ho sap bé.

Sí, el 80% del reconeixement d’una marca és pel seu color. Als anys cinquanta Procter & Gamble va estudiar què passaria si afegia color al detergent barrejant-lo amb grànuls de color vermell, groc o blau.

I?

Totes les mestresses de casa van notar substancials diferències. La majoria va assegurar que el que tenia grànuls grocs no rentava bé, que el vermell era massa fort i espatllava la roba; però el blau, no sols ho deixava tot més lluminós, sinó que feia olor de fresc!

Els detergents eren idèntics.

Sí. Però fixi’s que fins i tot percebem les olors a través dels ulls. A la Universitat de Bordeus, 54 enòlegs van tastar un Bordeus blanc, molt conegut, tintat de vermell, i tots van descriure les aromes d’un vi negre.

I com ens afecten els colors que ens envolten?

Hi ha centenars d’estudis: els colors que ens envolten defineixen el nostre estat d’ànim i can vien les nostres actituds. Per exemple som molt més creatius en entorns de color blau, i més productius en entorns de colors càlids com el vermell o el taronja.

Doncs la majoria d’oficines són blanques.

Sí, és nefast. Sabem que en entorns blancs hi ha un 10% menys de productivitat, i un 15% més de risc de desgast.

No he vist mai una oficina blava.

Doncs en aquest ambient neixen més idees i són més originals i innovadores. Però si el que es pretén és que estiguem concentrats cal privilegiar els colors càlids com el groc, el taronja o el vermell.

Una oficina amb les parets vermelles?

No fa falta que les parets siguin vermelles, n’hi ha prou que l’ambient respiri aquest color perquè la productivitat millori. L’energia del vermell fa que puguem treballar moltes hores sense cansar-nos.

És ciència?

Neurociència, que avui podem estudiar i demostrar, però fixi’s que abans ja intuïtivament tots els teatres i els cinemes eren vermells, perquè convida a la concentració.

I què passa amb el verd?

És el color de les biblioteques, per què? Perquè quan llegim un llibre ens ajuda a activar alhora el cervell creatiu per poder interpretar el que diu l’autor, i alhora el cervell racional per estar concentrats en el relat. El verd és el millor color per llegir.

Caldrà recuperar-lo.

Per això hi ha tanta gent aficionada a llegir als bancs públics. No obstant això, quantes biblioteques queden amb llums verds?

Intueixo que allò de la vie en rose no és una frivolitat.

El rosa és euforitzant, quan vostè el contempla s’activen exactament les mateixes zones del seu cervell que quan es contemplen imatges de felicitat.

Per tant, si vesteixo de rosa...?

Li somriuran més sovint, està estudiat, i també l’efecte que provoca un entorn rosa en l’activitat dels nens a les aules de les llars d’infants: els seus dibuixos són significativament molt més positius.

...

A la presó d’alta seguretat de Seattle van pintar cel·les de color rosa per relaxar els presos més agressius amb molt èxit.

Doncs caldrà replantejar-se les ciutats i la moda.

Els ambients cromàtics que hi ha a Occident són molt mediocres: ciutats grises, cotxes blancs i negres, gent de negre. Avui sabem que el nostre organisme necessita color, a les ciutats i en la nostra manera de vestir.

Potser baixaria el nombre de persones que consumeixen antidepressius.

N’estic convençut. No dic que el color ho defineixi tot, però em pregunto: com estaríem d’ànim si vestíssim de colors com a l’Índia? De fet per vacances, quan estem relaxats, ho fem, abandonem el negre i el gris, i expressem els nostres sentiments a través del color.

És curiós perquè a tots ens agraden les ciutats i les persones coloristes.

Pierre Dac, actor i humorista francès, deia que si la matèria grisa fos més rosa, el món tindria menys idees ombrívoles.