la mort sense excusa

JULIÀ GUILLAMON
La mort sense excusa
Cultura|s
La Vanguardia
4|5|2019

Jordi Lara reconstrueix els darrers dies de l’activista i filòsof Lluís Maria Xirinacs, mort l’any 2007, al Ripollès: una mort volguda, sense l’excusa del dolor, “com un nen amagat dins l’armari de casa els pares”

Sis nits d’agost és un llibre sobre el desconcert. El pretext és la mort de l’activista (Jordi Lara s’hi refereix repetidament com el filòsof) Lluís Maria Xirinacs, a Ogassa, al Ripollès, l’estiu del 2007. Una mort que el forense va dir que es va produir per causes naturals. Xirinacs, en qualsevol cas, ho va preveure tot. Un amic el va acompanyar en cotxe a la muntanya, el dia que feia setanta-­cinc anys, el 7 d’agost (sic), que coincideix amb la festa de la transfiguració cristiana (“Jesús, que ja ha anunciat que ha de morir, fa un cim amb tres deixebles i davant d’ells li canvia el rostre i el vestit li lluu”). S’havia acomiadat dels amics, sense donar cap pista. Sis dies després el va trobar un home que feia un volt a veure si trobava algun bolet. 

La clau de tot plegat és una crisi personal. Lara (Vic, 1968) dirigia un programa de música a la Televisió de Catalunya. El van fer saltar de la graella i va passar a fer de redactor pelat. Un dia, tornant d’un concert (toca el bandoneó en un grup de tango) va topar amb una vaca que travessava la carretera. Es va espantar molt. Va agafar la baixa, i va començar a fer una tanda de massatges: la massatgista, que coneixia de temps enrere, havia estat amiga d’en Xirinacs. D’aquesta manera Lara es troba remenant en una història en la qual potser d’una altra manera mai no hauria pensat. Per què aquesta mort volguda? Quina relació tenia Xirinacs amb els seus amics? Algun dels nostres amics ens acompanyaria a morir? Com devien ser les darreres hores de Xirinacs a la muntanya? Què significa la mort per nosaltres?

Lara és un escriptor exquisit, ho sabem d’Una màquina d’espavilar ocells de nit (2008), que va ser un gran debut i que és un llibre que està fet amb fusta de clàssic. Allà la història l’interpel∙lava molt directament. Tractava de la identitat i de la personalitat. La manera d’anar-les definint era parlar d’un seguit d’homes extraordinaris, músics de cobla, i de fer recerca al voltant dels grans compositors de sardanes. Aquí tenim una mica el mateix: hi ha un retrat de Xirinacs, a partir de la biografia de Lluís Busquets i Grabulosa i dels testimonis dels seus companys i seguidors. I hi ha retrats de gent: els darrers pagesos d’Ogassa, un que fa de paleta, el deixeble preferit de Xirinacs, el metge que el va acompanyar en cotxe en el darrer viatge i el músic Josep M. Serracant.  

Hi ha alguna cosa que malda per manifestar-­se, un malestar personal, que la història de Xirinacs posa en dansa, però que no s’arriba a formular d’una manera evident. Un dels personatges parla dels caçadors de senglars. Diu que no poden parar de caçar perquè ells mateixos són la bèstia que empaiten. Lara és un senglaner del món de l’escriptura i Sis nits d’agost, un bosc espès i embardissat, en el qual va buscant respostes al buit existencial de la nostra època. Xirinacs no els hi pot donar, aquestes respostes, però provoca les preguntes des de la grandesa i des de la incomprensió.