l'art i l'escàndol

DAVID GUZMÁN
L'art i l'escàndol
Avui
28|12|2000

Escriptora d'imatges tan subtils com suggerents, la danesa Isak Dinesen convoca als seus relats la màgia dels somnis infantils i el record de les històries remotes concebudes per la ploma d'altres èpoques. A Ehrengard, novel·la publicada després de la mort de l'autora, l'any 1962, conviuen en harmonia la descripció d'un món aristocràtic amb una concepció dramàtica de l'existència. L'ambientació palatina esdevé, així, l'arma més precisa per carregar durament contra la hipocresia de l'alta societat, amarada de vicis i corrupcions. Duquesses, reis i prínceps no en surten, doncs, gaire ben parats, d'aquesta dissecció lirificada. Serà, contràriament, la figura de l'artista, alhora àrbitre de la realitat i heroi sensible, qui haurà de resoldre el conflicte de tot un principat.

COM UN CONTE CLÀSSIC

L'inici d'Ehrengard respon a una posada en escena tradicional del conte clàssic: "Una anciana va explicar aquesta història:", moment a partir del qual la protagonista externa del relat narra el conflicte. Un conflicte concebut com una sonata en tres moviments que aborda les desventures del regne de Babenhausen per amagar, durant dos mesos, el naixement de l'hereu del principat, un nen fruit d'un embaràs prematur concebut "al marge del temps i de la decència". És arran d'aquesta situació, qualificada d'escàndol per la duquessa, que entra en joc el pintor Herr Cazotte, una mena d'alter ego de l'autora en què conflueixen saviesa, drama intern i sensibilitat artística. Quan la jove Ehrengard és nomenada dama d'honor de la princesa durant el cautiveri, el pintor haurà de modificar els colors del seu pinzell, impregnat ara del deliri amorós. És en aquest punt on Isak Dinesen estén amb més passió la seva mirada creativa: a través de la relació epistolar que s'estableix entre el pintor i la duquessa, assistim sense treva a una veritable concatenació de sensualitat, detallisme descriptiu, complexitat interna, art —meditades reflexions sobre l'art—, llegat nostàlgic dels orígens pictòrics de l'autora de Memòries de l'Àfrica.

RECREACIÓ DELS ESPAIS

Al costat de les relacions entre els personatges, la història d'Ehrengard excel·leix, i amb quina intensitat, en la recreació dels espais. L'ambientació del castell on viu reclosa la princesa remet directament als contes meravellosos de fades  i bruixots, com si es tractés d'un paisatge d'Andersen, escriptor amb qui Dinesen comparteix nacionalitat i també influències. Així, l'autora danesa és capaç d'edificar un autèntic jardí de l'Edèn amb el luxe i la brillantor d'un arquitecte neoclàssic. No obstant això, més enllà dels espais idíl·lics s'amaguen al llibre certes dosis d'allò que alguns anomenen mala bava. I és que la decadència de la societat aristocràtica és aquí contemplada amb una acidesa mordaç no exempta de crítica. Així, pels diversos estaments del principat alemany de Babenhausen veiem desfilar, ebris de poder, ducs corruptes i marits infidels, en una processó decididament patètica que mostra en la seva nuesa la sobredosi d'hipocresia i ambició de l'alt món palatí centreeuropeu.

En virtut d'un estil gòtic que no exclou el lirisme romàntic, Isak Dinesen conjuga en un mateix univers narratiu una visió tràgica del món i un sentit oníric de la matèria literària. Històries d'una temàtica refinada, bastides al voltant dels conflictes clàssics de l'ésser humà, l'amor, el drama, l'oposició entre el bé i el mal. Però al mateix temps, Dinesen viatja, amb la precisió de qui coneix la matèria, a l'interior de l'art pictòric a través del protagonista enamorat. Escrita ara fa 40 anys, la història d'Ehrengard ens és propera perquè ens trasllada, amb els mecanismes autentificadors de la ficció, als conflictes actuals entre el somni i la realitat, entre un amor impossible i una passió irreparable. D'aquesta manera, l'autora de Set contes gòtics torna a demostrar que la seva imaginació pot visitar qualsevol racó d'Europa, i extreure'n un relat impregnat de l'essència més profunda, humana i vívida de les grans històries universals.