entrevista

JOAN SAFONT
Tara Westover: "L'educació em va brindar l'oportunitat de triar què pensar"
La llança
24|11|2018

Tara Westover (Clifton, Idaho, 1986) ha vingut a Barcelona per presentar el seu llibre, Una educació -publicat en català per Més Llibres i en castellà per Lumen-, en que explica la seva peculiar infància. Nascuda en una família mormona marcada pel fanatisme religiós i el milenarisme, Westover no va tenir certificat de naixement ni va anar a escola fins que, finalment, va aconseguir trencar l'opressió i matricular-se a la Universitat. Una educació va ser un dels llibres recomanats aquest estiu per l'expresident dels Estats Units Barack Obama. 

Què la va impulsar a escriure aquest llibre?

Per dues raons, principalment. La primera és perquè volia parlar d'educació en el sentit més ampli possible, més enllà dels títols i els certificats acadèmics que has d'aconseguir aprovar per trobar feina. I la segona per tots aquells que, com jo, hagut de separar-se o tallar amb la seva família. Se'n parla poc d'aquests trencaments familiars.

Per què aquest títol, Educated -en català, Una educació-?

Volia que al final del llibre el lector es plantegés què significa l'educació, què vol dir, com dèiem abans a banda dels títols, i què pot significar per a la vida d'una persona.

A la nota prèvia al llibre avisa que el llibre no és sobre religió, però en canvi sí que parla del fanatisme que pot ser religiós, polític, etc., o com es viu sota un règim de fanatisme...

Probablement sí que parlo d'un fanatisme, però no de religió. El meu pare era un home força fanàtic, però la meva teoria és que patia un trastorn mental que el va acabar portant al fanatisme. Per tant, insisteixo, no és un llibre sobre la religió, sinó de com una persona passa d'un món estret de mires, amb molt poques experiències i cap contacte amb altres punts de vista, i fa un pas cap a una obertura de mires més gran.

Què la va fer abandonar la muntanya i anar a la recerca de l'educació?

Jo no sabia què significava l'educació perquè no havia estat mai en una classe, però a mi m'agradava molt la música i la primera vegada que vaig sentir òpera vaig descobrir que hi havia coses que no podria aprendre mai a la muntanya. A partir d'aquí vaig començar a pensar que, ni que fos per la música, valia la pena deixar la muntanya. No crec que sigui una exageració dir que jo mateixa em vaig ensenyar àlgebra, i ho vaig fer per aprendre a cantar. És a dir, el meu amor per la música em va dur a aprendre d'altres.

Diu al llibre que l'educació podria arribar a afermar els nostres prejudicis. De quina manera es podria donar el cas?

Penso que cal buscar més enllà de les perspectives que, a priori, et posen davant del nas. Si només consumeixes d'una manera passiva tot allò que et donen o et diuen, estàs deixant que els altres decideixin per tu. Si vols decidir per tu mateix, t'has de convertir en una mena de comissari d'exposició, que recull i fa una tria. Descobrir el moviment de drets civils va suposar, per a mi, descobrir coses que no m'havien explicat mai a casa, que havien passat a altres ciutadans del meu país i em va suposar un impacte molt gran. Vaig descobrir una narrativa molt diferent de la que, d'una manera molt buscada, t'han volgut donar.

Vostè desconeixia què era l'Holocaust, la lluita pels drets civils, fins que no va arribar a la Universitat. Al llibre ho contraposa a les idees de la seva família, unes idees racistes i tradicionals que, com diu, eren fruit de l'interès que s'havia tingut per mantenir-los en la ignorància...

Les idees que tenim sobre el passat són sempre força incompletes en molts casos. I sovint oblidem fins a quin punt estem carregats de prejudicis. Penso que la meva família va participar en una història plena de prejudicis que havia ignorat en dolor de moltes persones. Va esdevenir, gràcies a aquesta seva ignorància, una mena de soldat ras d'aquesta història, perquè la ignorància fa que molta gent acabi donant suport a idees totalment rebutjables.

L'educació va canviar la seva visió del món?

L'educació et dona accés a punts de vista molt diferents i diversos. Quan jo era una nena només coneixia i tenia a l'abast la manera de pensar del meu pare, que m'havia imposat una certa manera d'entendre el món. En canvi, l'educació em va brindar l'oportunitat de triar el què pensar.

Vostè va passar de, pràcticament, no sortir del seu poble a viatjar per tot el món...

Em va donar l'espai per accedir a maneres de pensar diferents de les que la meva família m'havia ensenyat i, a partir d'aquí, em va permetre prendre decisions i tenir un pensament crític propi.

La seva infantesa està marcada per molta violència física: accidents, caigudes, cremades...

La meva criança i la dels meus germans va ser molt física. Teníem una granja, amb cavalls, un desballestador, i, per tant, tot era molt físic. El meu pare no tenia la capacitat racional de concebre el concepte de seguretat i per això vam patir tants accidents, tot i que no crec que hi hagués cap tipus de malícia o mala fe al darrere.

Vostè no manté contacte amb els seus pares i amb bona part dels seus germans. L'única manera de poder-los estimar i, fins i tot, arribar a perdonar-los ha estat distanciar-se'n i escriure aquest llibre?

Amb la meva família vam arribar a un punt en què el concepte de pau era sinònim de separació. I la millor manera de tenir cura de la meva família i continuar estimant-nos era deixar de formar part de la família. La solució o era seguir lluitant o barallant-nos, si no que com que els meus pares continuaven negant la violència del meu germà i no els podia canviar, jo havia d'acceptar-los com eren i ells havien d'acceptar com era jo. Per tant, per mantenir aquesta acceptació i mantenir l'estima era necessari que hi circulés l'aire.

La seva família ha llegit el llibre?

Els germans, tiets i cosins amb qui mantinc contacte l'han llegit. La resta de la família amb qui no mantinc contacte no ho sé.

Com seria el seu sistema educatiu ideal, si tingués poder per fer plantejar una reforma?

El reformador de l'educació del segle XIX John Dewey deia que l'educació havia de contenir dos elements: el personal, el que la mateixa persona s'aporta a si mateixa, i el social, és a dir, el que la societat li aporta. I entre aquests dos elements hi ha d'haver un equilibri. Crec que actualment aquest equilibri no existeix i el vessant social és molt més important que no pas la personal. Penso que les persones haurien de tenir molt més a les seves mans les regnes de la seva educació, perquè és una cosa que els pertany, que no pas una cosa que els passa.

Hi ha molta gent als Estats Units que viu com la seva família, aïllats de la societat?

Més del que es pensa!

I què ha suposat que l'expresident Barack Obama recomanés el seu llibre?

Que l'expresident Obama llegís el meu llibre va ser realment una sorpresa molt agradable, fins i tot intimidant, i li estic profundament agraïda. Quan vam parlar per telèfon em va dir que, per a ell, el llibre parlava de la ignorància i dels punts negres que tots tenim a la nostra realitat -és a dir, tots els aspectes que no sabem que no sabem- i com era d'important que tots confrontéssim la nostra pròpia ignorància per aprendre. Em vaig sentir molt agraïda que l'hagués entès tal com jo creia.

En aquest sentit, creu que l'actual president Donald Trump el llegirà?

No comments... Em sembla molt improbable.