dilluns, 26 d’octubre del 2009

productes de temporada


Flors d’octubre

Flors d’octubre:
record o presagi
d’una altra època?,
esclat tardà
o primícia?
On comença
i on acaba el temps?
Flors d’octubre:
instants de llum
a l’estació de l’ombra.

Ramon Farrés. El present constant.
Lleonard Muntaner, 2009.


(Manlleu, Osona, 1962) és llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció. Ha treballat de corrector-redactor al Parlament de Catalunya, de corresponsal del diari Avui a Berlín i de traductor-redactor al canal de televisió Deutsche Welle TV . Des del 1995 imparteix classes de traducció de l’alemany a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat membre dels consells de redacció de les revistes Clot (Vic) i Tranvía (Berlín), i ho és encara de Quaderns: Revista de Traducció (Bellaterra). Ha traduït Jules Verne, Dino Buzzati, Thomas Bernhard, Werner Schwab i Bertolt Brecht, entre altres. Ha publicat, Trenta-set poemes en forma de finestra (Cafè Central-Eumo, 1997), Vint dies de febrer i març (Emboscall, 1999), Iste mundus furibundus (Emboscall, 2001), D'un lloc a l'altre (Galerada, 2004), i Antoni Pous. L'obra essencial (Eumo, 2005), a banda d’una gran quantitat de textos esparsos en revistes com Reduccions, Revista de Catalunya, El Pou de Lletres, Els Marges o Alga , i l’antologia Barcelona, 60 poemes des de la ciutat (Eumo, 2004).


2 comentaris:

  1. Segons un tal Antoniu Màsia (sempre cal citar les fonts), la flor d'octubre és el crisantem. La flor dels morts, perquè esclata per Tots Sants. A l'Strindberg li agradaven molt; sobretot els de color blanc. Alerta amb la pudoreta que fan. Amb l'olor dels crisantems passa una mica com amb la mort: mareja.

    ResponElimina
  2. ...mu poética te veo hoy Matilde....supongo que la prosa la dejas para mañana....

    Senyors i senyores visitants d'aquest blog, demà és el gran dia, comentarem les amnèsies de Deu amb el mateix autor Joan Daniel Bezsonoff que baixa expressament i de forma desinteressada de frança per parlar amb vosaltres....

    ResponElimina