Quan s'és petit no s'està per a gaire matisos i les grans qüestions fonamentals de l'existència s'acaben resolent a l'hora del pati, i a trompades, en el pitjor dels casos. Cordes o gomes, Cola-Cao o Nesquik, amics o enemics, Fanta o Mirinda, Tintín o Astèrix. No conec cap nen que sigui dels dos. No amb el mateix fervor. Jo, gal·la irreductible.
Sí, ja. "Ni de l'un de l'altre", dirà l'excepcional. No passa res. Això també està contemplat, a l'hora del patí. Amb eloqüència i sense matís: "els rarus". Acabo de xafar tres comentaris. Com a poc.
ResponEliminaJo sóc de Milú. Però també sóc "raru".
ResponEliminaBestiesa: "De ca sa al bub".
ResponEliminaNo hi ha color!!! Idefix!!!!! sense cap mena de dubte, la seva sensibilitat pels arbres es commovedora!
ResponEliminaMatilde,
ResponEliminaJa de grandeta he fet més d'una vegada la pregunta que ens planteges :-) Per mi, Idefix, amb infinit fervor.
Em vaig rellegir tots els Tintin després de gairebé 20 anys d'haver-los llegit per primera vegada. Conclusió: en Milú era molt "pamfil". L'latre no el conec, mai em van atreure els "Astèrix", digue'm estret de mires.
ResponEliminaVoto per l'Ignatius J.Reilly, que també és un bon animal!
Una decisió que em costa... L'Idefix és més simpàtic però em sembla que em quedo amb el Milú.
ResponEliminaEstic engossada perduda, Allau. Té la seva conya, perquè m'he agafat al gos (Wellington, que en pau descansi)i només surt al primer capítol, com aquell que diu, i ja és mort, que l'han enforquillat. Realment teniu molta paciència amb mi.
ResponEliminaI la bestiesa, de diseccionari i clavadíssima.
Al meu patí, jo també era "rara", pertanyia a l'espècie empollona-gamberra. La segona part de l'etiqueta (i el fet de no portar ulleres i ser prima) em va estalviar molts cops. Res com un pati d'escola per a entendre què carai és la crueltat.
Benvinguda, Bargalloneta. Eva al desnudo és una de les meves pel·lis preferides: Abróchense los cinturones, que esta noche vamos a tener tormenta. Ai!
ResponEliminaBibliotossa, tot i que m'ho sé tot de Tintín (coets, Castafiores, Haddocks i Tonassols...)no havia llegit cap àlbum fins fa quatre anys.
ResponEliminaA la meva escola, Tintín era cosa de "pijus".
No passa res, Fgt, si fossim petits et diria "piju", i tu...tu no sé què em diries. Enze??
ResponEliminaUna gran novel·la, un tros d'animal, l'Ignatius!!
Piju-quatre-ulls, SM!!!!! :)
ResponEliminaDe moment, empat.
ResponEliminaTres nois de Milú i tres noies d'Idéfix.
Idefix forever, no hi ha color! ah! i cola-cao (pels grumolls) i mirinda! :D
ResponEliminaal pati també era de les "rares", però no es ficaven amb mi, les sabates ortopèdiques fumen unes coces fenomenals ^^
Peus plans, Clidi?
ResponEliminaUn que va aconseguir els galons de "cabo perrero" (su juru) recorda una cita antiga a més no poder: El món subsisteix per la intel·ligència del gos; apareix al Vendidad, un dels llibres del Zend Avesta.
ResponEliminaTambé em ve al cap el llibre fonamental sobre gossos que va escriure Konrad Lorenz: "Man Meets Dog" (traducció introbable sinó és de vell).
Ah, i sempre el Milú!
Recompte, Girb:
ResponElimina4 nois de Milú i quatre noies d'Idéfix.
Llàstima, avui no tinc el cos per a extrapolacions.
peus plans mu (que després resulta que no van ser, però això és una altra cançó :P)
ResponEliminaen tot cas, per extrapolar necessites més dades, jo no descartaria afegir-hi el cola-cao/nesquik. el fanta-mirinda el veig més improbable, atenent els anys que fa que la mirinda no es comercialitza aquí (a la resta del món mundial si, tujuru). i, si us plau, que no sigui el cuesses-enriquesses :(
Valens. Res de Ramon o Cajal: coca-cola o Pepsi, amanida o sopa, mar o muntanya, Bony o Tigretón (encara els fan, divendres me'n vaig fotre dos!!. Bonys, és clar)...coses així.
ResponEliminafiju! i descobriràs que els tios són de Milú, de Nesquik, de coca-cola i ves a saber quantes porqueries més ^^ Pepsi forever! :P ah! i els bonys, perdó els Bonis, que no faltin! :D
ResponElimina(quina sort tenen algunes, jo només de pensar-hi ja he pujat una talla, snif!)
Jo tinc una pregunta (des de Canàrias con amor... i enveja, no puc amb la calor que fa ací): això de la mirinda... QUÈ ÉS????
ResponEliminaai missenyora, que jove que sou! la Mirinda era l'equivalent de la Fanta, fa una pila d'anys :) i em sembla prou original que "La palabra Mirinda significa "admirable, maravilloso" en esperanto, ya que su creador lo hablaba" (de la wiki). Ja ho veieu, d'una beguda gasosa a l'esperanto, qui ho havia de dir!
ResponEliminaInsultantment jove, Clidi, és insultantment jove!!
ResponElimina"Bonys i Tigretones" ho controles, Comtessa? Són una arma de producció massiva de colesterol.
I bones vacances, i així et posis verda d'enveja, que aquí fot un fred que pela, avui. Fred d'aquell que ja vol foc i sopa torrada amb mandonguilles. Nou graus.
I amor, sempre, rebonica.
Huashuas, Clidi, clar, no podem dir "els bonys, que no faltin", en senyal de respecte a l'Allau, que trenca bols de Duralex amb la testa. Ai.
ResponEliminaÉs difícil, però em sembla que em quedo amb Idèfix. Ah! Ara ho entenc, això té a veure amb el llibre que esteu llegint! Sóc lent de reflexos...
ResponEliminaOstres David, que ens trenques les estadístiques!
ResponEliminaFins ara, els nois eren tots de Milú.
Curiós que hi hagi una divisió sexual (quasi perfecta) en les preferències canines... Jo quatre ulls sí, però piju no gaire. Ara, sóc de coca-cola i nesquick (colacao només el Vit). Passo de grumolls.
ResponEliminaEra una broma de l'hora del pati, SM.
ResponEliminaDe fet, els pijus-pijus eren els qui juraven per un altre gos: l'Snoopy.