Casualitats de la vida, avui (i sense haver llegit aquest apunt) mentre estava al vater he llegit el famós capítol de "El Gran inquisidor", de Els germans Karamàzov, i m'han vingut ganes de llegir la resta. A saber quan ho faré.
S'ha de mirar de portar una dieta equilibrada, crec. De res, massa. Ara, jo m'estimo més que la gent llegeixi. El que sigui. Hi haurien molts menys problemes a les comunitats de veïns si la gent llegís més. Ho dic, sobretot, per la contaminació acústica. Un que llegeix fa silenci.
A mi em passa igual, deixo Dostoievski per quan m'arribi l'Alzheimer.
ResponEliminaJa ens va quedar clar, ja, que a tu, Dostoievski, ni de lluny. Sempre et quedarà Tolstoi, oi?
ResponEliminaCasualitats de la vida, avui (i sense haver llegit aquest apunt) mentre estava al vater he llegit el famós capítol de "El Gran inquisidor", de Els germans Karamàzov, i m'han vingut ganes de llegir la resta. A saber quan ho faré.
ResponEliminaNo és qüstió d'anar d'elitista, però, abans que llegir el que aquest bon home té a la tauleta de nit, m'empasso tots els Dostoievskis del món....
ResponEliminaS'ha de mirar de portar una dieta equilibrada, crec. De res, massa.
ResponEliminaAra, jo m'estimo més que la gent llegeixi. El que sigui. Hi haurien molts menys problemes a les comunitats de veïns si la gent llegís més. Ho dic, sobretot, per la contaminació acústica. Un que llegeix fa silenci.