Darrerament acabo de llegir un llibre força interessant, d'un valor històric i literari dignes d'esmentar. El seu autor fou un destacat editor alemany, Kurt Wolff i el seu títol és el següent:Autores, libros, aventuras. Observaciones y recuerdos de un editor, seguidos de la correspondencia del autor con Franz Kafka.
L'ha editat Acantilado i la traducció al castellà l'ha realitzat Isabel García Adáñez ( mai acabarem de valorar prou en aquest país la immensa tasca realitzada pels traductors/es en donar a conéixer obres que difícilment podríem assaborir, si no és llegint-les en la llengua original, amb la dificultat que això comporta, començant per mi).
Com podeu observar, amb aquest títol, "no hace falta decir nada más", com va dir algun dia un compatriota del nostre autor. Tanmateix, en donaré quatre apunts. Kurt Wolff, sobretot entre el 1913, quan funda la seva editorial, fins al 1933 que ha d'abandonar Alemanya per l'arribada del nazisme al poder, portarà a terme una extraordinària tasca editorial i donarà a conèixer a un públic més o menys ampli a autors de la categoria de Kafka, Walser, Trakl, Brod, Kraus, Gauguin, Rolland...La seva aposta per autors novells dotats d'una qualitat literària, no sempre valorada en el seu moment, per sobre d'altres interessos, fan d'aquest editor un dels millors ambaixadors de la cultura, sobretot alemanya, al món. Els apunts sobre el seu ofici mostren la seva determinació i erudicció del món de la literatura i d'altres àmbits de la cultura. Els seus records i anècdotes, amb escriptors i d'altres agents d'aquest món, són un veritable gaudi.
Després de deixar el seu país, s'instal-là a França i posteriorment als EEUU, on continuà la seva tasca.
Un llibre, per tant, molt recomanable i que ens demostra la vitalitat d'una cultura, la germànica, truncada per uns fets que tots/es ja sabem però que, sortosament, renascuda amb llibertat, continua gaudint d'una bona salut.
El desembre passat, en parlar de Walser, vaig publicar un fragment d'una carta que l'escriptor havia adreçat a Wolff, reclamant-li calés. Deia així:
ResponElimina"Estimado señor,
Me escribe unas cartas muy raras y su contenido suena a mofa y escarnio. Usted no puede exigirme que le confirme la recepción de una suma de dinero que no ha llegado a mis manos. No sé qué pensar. En cualquier caso me veo obligado a llamar su atención sobre el hecho de que hasta la fecha no me ha llegado un solo céntimo de usted." (Carta a la editorial Ernst Rowohlt-Kurt Wolff, 1912).
T'accepto la recomanació!!!
I moltíssimes, moltíssimes gràcies, David S. i B.
Ah, i el gran Schuster el tinc pendent, que encara no li he llegit res...
ResponEliminaAh, i què tal si et rumiessis un llibre per fer la temporada que ve del club de lectura? Vaaaaaa, si et plau. No cal dir que la proposta inclou que la presentació aniria a càrrec teu...Vaaaaaa, David.
ResponEliminaAhir mateix el vaig acabar de llegir i m'ha encantat. Aporta molta llum sobre una figura tan controvertida com Karl Kraus i sobre l'ofici d'editor. És clar que d'editors com en Wolff no hi ha hagut pas gaires. Salut!
ResponEliminaCoi, un altre David!
ResponEliminaSalut!