una novel·la d'estil

Fa uns quants dies, en Vladímir Nabòkov ens va assegurar que el Jekyll i Hyde és, sobretot, una novel·la d'estil i que seria absurd llegir l'obra com a novel·la detectivesca. No ho hagués pogut fer, encara que hagués volgut, perquè el cas, lamentablement, de misteriós no en té res: me'l sé de memòria.

Aquí el que val és la presentació; el com és el tot.

-->El joc de narradors (un trencaclosques superb de narradors narrats que culminen en dues primeres persones: el relat del Dr. Lanyon, que serveix per a informar-nos dels elements claus de la història, i la confessió del Dr. Jekyll)

-->la utilització de recursos poètics, com podria ser l'analogia que s'estableix entre els bons vins que apareixen al llarg de la novel·la i el beuratge que es pren el Dr. Jekyll; la importància dels ambients (la casa de Jekyll està dividida. Jekyll entra per la façana principal i Hyde ho fa per una porta situada en un carreró lateral. Pa mi que això és un símbol) i els objectes (un mirall de lluna que hi ha al despatx de Jekyll i que se'l va haver de fer portar per tal de contemplar l'abast de les transformacions, per exemple)

--> la llengua, la selecció i la combinació de mots, que segons Salvador Oliva, no és pas la mateixa que va utilitzar a les seves altres novel·les. Ens ho il·lustra amb un exemple: la frase inicial.

Mr. Utterson, the lawyer, was a man of a rugged contenance, that was never lighteed by a smile; cold, scanty and embarrased in discourse; backward in sentiment; lean, long, dusty, dreary, and yet somehow lovable.

Diu Oliva: "Si ens fixem, per exemple, en els quatre adjectius, ens serà fàcil de veure no solament al·literació inicial dels fonemes /l/ i /d/ sinó també el ritme que generen: dos monosíl·labs seguits de dues clàusules trocàiques (vol dir un peu format per una sil·laba llarga i una de breu) formades cada una per un mot". 

lean, long, dus-ty, drea-ry
  -       -      -    ~    -     ~

A sobre, per acabar-ho d'adobar, els dos darrers adjectius acaben en /i/.
I si passéssim un mal moment i ens agafés la dèria d'analitzar la frase sintàcticament, trobaríem un subjecte, Mr. Utterson, ple de predicats (vuit adjectius, un sintagma preposicional, una aposició, una clàusula relativa...). En fi, una meravella.

Prou, ja en parlarem el proper dimarts. De moment, un parell de textos que he seleccionat, en forma d'apunts encadenats. Rima fatal, sí.

__________________________________

P.S.: Lost in translation. Vull dir que si no sabem anglès i ens hem d'encomanar a un traductor, per molt bo i voluntariós que aquest sigui,  les al·literacions i els troqueus es fan fum.

Mr. Utterson, el notari, tenia una expressió tan severa que mai no li quedava il·luminada per un somriure; era fred, parc i vergonyós en la conversa; retingut de sentiments; llarg, prim, apagat i monòton; i, malgrat això, d'alguna manera es feia estimar.