En primer lloc, voldria destacar el signe d'interrogació que he posat al final del títol. Encara que jo pogués contestar la pregunta pel meu compte, la resposta només seria vàlida per a mi, i no per a vosaltres. De fet, l'únic consell que una persona pot donar a una altra pel que fa a la lectura és que no es deixi aconsellar, que segueixi el seu instint, faci servir la raó i arribi a les seves pròpies conclusions. Si ens posem d'acord en aquest punt, estaré disposada a expressar algunes idees i suggeriments, perquè no permetreu que limitin la vostra independència, que és la qualitat més important que pot posseir el lector. Al capdavall, quines normes podem dictar sobre els llibres? És veritat que la batalla de Waterloo va tenir lloc en un dia concret, però és Hamlet millor que El rei Lear? Això no ho pot dir ningú. Cadascú ho ha de decidir pel seu compte. Permetre l’entrada d’autoritats a les nostres biblioteques, per més cobertes de pells i togues que vagin, perquè ens diguin com hem de llegir, i què, i quina valoració hem de fer del que llegim, és destruir l’esperit de llibertat que constitueix la vida mateixa d’aquests santuaris. Als altres llocs estarem subjectes a normes i convencions, però aquí, no.
[Publicat a The Common Reader II, 1932]
Virginia Woolf. Dones i literatura : assaigs de crítica literària . Selecció de Jordi Llovet ; pròleg d'Isabel-Clara Simó ; traducció i notes de Jordi Ainaud. Columna, 1999.
M'he preocupat en llegir això. És una resposta a alguna iniciativa de dirigir les lectures? Ahir ens van suggerir que caldra dur uniforme a les escoles. Si vivim una onada uniformitzadora, ens hauríem de començar a preocupar.
ResponEliminaDe tota manera, tenir criteri propi és una de les coses més difícils del món, en aquest sentit no sóc gaire optimista, perquè no em sembla que avancem en aquest sentit. Suposo que això explica que la gent segueixi indicacions i gurús, etc. Això de la llibertat és molt complicat. Entre Lenin i el neoliberalisme encara no hem trobat el punt just.
A la pregunta estricta jo responc que res millor que abandonat en una hamaca. Ella ofereix aquell punt just d'aïllament i levitació que tant ajuda a la bona comprensió. Tampoc és mala cosa llegir ajaçat en una piragua a la deriva per aigües tranquil·les. Ah, i si es tracta de poesia, sempre en veu alta per a detectar-ne la música.
ResponEliminaNo et preocupis, Lluís. Al menys pel que fa a aquesta casa. És una obvietat, però quan més va més em sembla que cal tornar a la sopa d'all. Per si de cas.
ResponEliminaA la pregunta estricta, resposta estricta, Girb, sí senyor!
ResponEliminaJo, decúbit supí, peus enlaire, abandonada en el meu sofà, que és el meu vaixell, i em sap totes les mides.
Si les normes sobre què o com cal llegir les dicta en Girbén, la cosa canvia. Ara respiro més tranquil.
ResponEliminaAmb un bon vas de whisky al costat!
ResponElimina...a poder ser mirant a estones l'horitzó i d'altres llegint. A l'horitzó pot haver-hi un mar tranquil o emprenyat com un brau (toro), o un camp ple de blat (de moro o no) o de colze (l'oli)...
ResponEliminaAixí m'agrada, limiteu-vos a la pregunta estricta!!
ResponEliminaSi pot ser, envoltats de silenci. D'aquesta manera comprovarem que n'hi ha que són millors que d'altres i la Sra. Woolf en va escriure de molt bons.
ResponEliminaEn això de llegir, com en tot, cadascú ha de fer el seu camí i arribar a les seves pròpies conclusions. L'altre dia un comentarista va apuntar que la massa llegia "Els pilars de la terra", i un altre va reblar el clau afirmant que aquesta mena de lectura era gasòfia.
ResponEliminaNo són maneres, crec.
“No es pot pas educar el paladar d’una persona dient-li que el que
està acostumada a menjar –per exemple cols massa bullides, insípides- és repulsiu,
sinó convencent-la perquè provi un plat ben fet de verdura. És veritat que hi ha
gent amb qui sembla obtenir-se un efecte més ràpid dient: “La col massa bullida
només agrada a les persones vulgars; als més refinats els agrada la col tal com la
fan els xinesos” però és menys probable que l’efecte duri”.
Auden, W. H., Llegir i escriure.
Matilde, estic molt d'acord amb tu. Crec que sobretot és bo llegir. I és molt possible que desprès d'unes lectures que a molts els poden semblar massa simples, el gust per llegir porti al lector a cercar llibres i autors més selectes. D'això el vostre Club de lectura ja se'n encarrega. Està bé, però, respectar totes les opinions. Gracies per fer-ho així.
ResponEliminaM.B.
Gràcies, M.B.
ResponEliminaDéunosenguard de voler educar el paladar de ningú, la nostra fita és més petiteta: "Abre bien los ojos, mira!" que deia Miguel Strogoff.