Una lectora de la factoria Girbén, primícia total. La vinyeta és del capítol 8, pàgina 69 de la història que l'ocupa en aquests moments. Uala, gràcies, Girb, quin goig! I en llatí!
dissabte, 19 de març del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Uala, Mati, quins luxes...! Confesso que jo també tinc una vinyeta d'aquesta història. Ara gràcies a tu me n'adono com sóc d'egoïsta i mesquí perquè jo... me l'he guardada i no la penso penjar (ep, de moment, sempre de moment).
ResponEliminaSóc taaaaaan generosa, Lluís...
ResponEliminaI ca, el generós és en Girb.
I ara vaig a esteranyinar el diccionari aquell de llatí que tots tenim tan present ( i el cervell), perquè li he demanat la llatinada al traductor de Google, i m'ha respost:
Què havien de ser lloat les paraules d'alegria, engany, lleig i massa tard són castigats pel penediment.
Que és com dir res.
Dona, a mi se'm fa una mica feixuc aquest text. Tret de "alegria" no he entès res.
ResponEliminaLa vinyeta és tinta xina, retolador i lleixiu (ideal per extreure el blanc).
ResponEliminaI la llatinada pertany a la faula XIII del primer llibre de faules de Fedre, la de la guineu i el corb; i aproximadament diu:
Aquells que gaudeixen de ser lloats amb paraules enganyadores,
pateixen malaurats sofriments per causa d'un tardà penediment.
És que la mossa és llatinista.
Molt millor la teva versió, onvasaparar!!
ResponEliminaGràcies, Girb!
...I muuuuuuuac!
ResponEliminaApa!quina enveja que em feu tots dos. Jo no en tinc cap...
ResponElimina:)
ResponEliminaPaciència, Eulàlia, algun dia -aviat, ben aviat, espero- tots podrem seguir les passes de l'Emma, que així és com es diu la llatinista protagonista (toma rima fatal!)d'aquesta història.
ResponEliminaLa vinyeta és un avançament per a la nostra galeria de lectors. En Girbén sempre està al cas, i en té molta cura, de la nostra petita galeria de lectors.