dimecres, 25 de maig del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
novembre
caro diario
galeria de lectors
miles hyman
·
alex russell flint
·
gustav adolph henning
·
alison bechdel
·
calderara
·
reginald higgins
·
rebecca campbell
.
georges lepape
tomine
j.d. salinger
andré kertész
|sim| sadurní vergés
vittorio matteo corcos
jack vettriano
raquel marín
dennis hopper
nazif topçuoglu
manolo
manolo
bogdanov-belsky
beryl cook
març rabal
magritte
rebecca miller
david hockney
francis bacon
ricardo daniel silva
jahaziel minor
iman maleki
elizabeth peyton
théodore roussel
corto maltés
balthus
antonio lópez
hammershøi
pène du bois
picasso
tony soprano
botero
matisse
maurice askenazy
edward hopper
edward hopper
edward hopper
edward hopper
franz eybl
vermeer
norman rockwell
fragonard
Falto al primer manament d'aquesta santa casa -això no és un bloc personal-. Bé, peco de gust. Quatre fuetades i penediment sincer, i, si tot va com ha d'anar, ara tocaria el perdó i aquí pau i després glòria. Amén.
ResponElimina"Para hacer una buena confesión son necesarias cinco cosas: Examen de conciencia, dolor de los pecados, propósito de la enmienda, decir los pecados al confesor y cumplir la penitencia."
ResponElimina(D'un lloc que ni recordo, ni ganes.)
Doncs a mi em sembla que ja ho he fet tot, Brian. Què bé, ja puc tornar a pecar!!
ResponEliminani directa ni indirecta, uns quants - "més dels que diuen, i volen" - no volem la democràcia, volem l'ACRÀCIA !!
ResponEliminai la indignació, a alguns, no ens ve d'ara de la crisi
tot i així, millor les acampades que no fer res
Anant bé, sóc la persona menys demòcrata que conec, Hyde, i la més escèptica. I més que indignada, em sento insultada.
ResponEliminaEs miren i es remiren Bildu de dalt a baix, per exemple, i l'Anglada no té cap problema a l'hora de presentar-se com a candidat. Individus imputats per la justícia es presenten a càrrecs públics (ja no cal ni semblar honrat. Si la dona del cèsar aixequés el cap!). Ah, i surten elegits per majoria (la democràcia les té, aquestes coses).
Quatre tius avariciosos juguen una partideta i si perden, paguem els altres. De fet no és que perdin, és que no fan tants calés com tenien previst. Abans, per molt menys, se'ls calava foc.
Jo tinc sort, la crisi em respecta. Tinc feina, casa i deutes que puc anar pagant. No és la crisi, no, Hyde, és aquest munt de merda que ens hem d'empassar, pobres ovelletes acollonidetes.
No acampo perquè m'apreta la ciàtica. Però imagina per un segon que allà hi fossim tots -més dels que diuen, som molts més-, que anéssim tots al banc a retirar els mil euros que hi tenim dipositats, que no hi tinguéssim les nòmines domiciliades, que molts però mooolts no anéssim a votar. Ja els veuries córrer, ja.
Bé, deu fuetades i la lectura íntegra (amb resum inclòs) d'un parell de Coelhos i de Bucays em semblaria una bona penitència. Me l'he ben guanyada.
ResponEliminaAmen!
ResponEliminaJo, mentre hi hagi FAULKNER, me la repempinfla bastant tot.
Fgt
Tu ves amb compte amb la Fai, Fgt!! ;-)
ResponEliminaI ja posats, aprofitant que fa estona que el carro va pel pedregar i ja no ve d'aquí i blablabla...No compreu "made in Xina", perlamordedéu.
ResponEliminaPo si tot és "made in Taiwan"!
ResponEliminaFgt
De les consignes que he pogut llegir m'han agradat especialment:
ResponElimina- pienso luego existo, no me descartes.
-Estoy cansado de ser el futuro, soy el presente
-Botín, cabrón, quiero tu pensión!!
-pienso, luego estorbo
-El somni de la democràcia produeix monstres
-Si no te mueves no se notan las cadenas
-Sin tu voto no son nada
-Sigueu nets! Hi ha lavabos. Recordeu que la plaça és un espai cívic.
Anònim, aviat he triat: l'última, sens dubte.
ResponEliminamatilde, totalment d'acord amb tu
ResponEliminam'agrada això de sentir-se "insultat" més que no pas "indignat"
on sí que seria una revolució, d'entre tot el que proposes, és en això de no cobrar les nòmines pels bancs, però si no és de manera violenta, jo no veig la manera de desmuntar la moma amb la que ens han lligat tan bé bancs i empreses
anònim/fgt : com ja t'he dit en alguna ocasió, no només del mestre es pot viure (ni tampoc del whisky, posats a dir)...fes cas de l'advertència de la Matilde, vigila amb la FAI (encara en queda algun, es veu)
Ui, Hyde, a mi la paraula revolució em va gran.
ResponEliminaJo sóc revolucionària com aquell d'un conte de Mrozek, no sé si l'has llegit mai. Es troba al recull "La vida difícil". Quin conte tan fantàstic, per cert.
qui diu "revolució" diu alguna cosa que realment ho canvii tot, un revulsiu
ResponEliminaa mi no em va ampla ni m'estreny, però m'agradaria que, a tots plegats, no ens fes tanta por
Tens raó, Hyde (i et juro que comença a preocupar-me tanta confraternitat), amb la por el millor que es pot fer és perdre-la.
ResponElimina