el lladre de llibres

Una altra de les meves activitats diguem-ne extraacadèmiques, a París, va consistir en el robatori de llibres: ho he de confessar. (Anys més tard, quan vaig traduir el llibre de Thomas Mann Confessions de Fèlix Krull, lladre i farsant, vaig experimentar una simpatia pel protagonista d'aquesta novel·la que ho tenia tot a veure amb els furts dels meus anys juvenils.) Com que tampoc és que fos milionari, mirava de procurar-me els llibres per la via ràpida; i la cosa no es podria dir amb més exactitud, perquè demana una habilitat vertiginosa, a més d'un gran desvergonyiment. En Fèlix Ibáñez, que en aquell temps també vivia a París, tenia una gavardina que semblava feta expressament per a la culminació del millor robatori, amb aquella butxaca amagada que en català se'n diu "infern", a l'altura del pit, però molt més gran que el que demana una bitlletera, i dues butxaques més, encara més grans, exagerades i tot, a la part inferior i interior de la peça. Jahvé, el Déu justíssim i venjador, sap la quantitat de llibres de què va fer-se continent aquella gavardina i algunes altres peces del meu vestuari. Només explicaré que, un dia que Josep Ramoneda va sentir desig de llegir l'obra monumental de Georges Dumézil Mythe et Épopée, ens vam ficar subtilment a la llibreria del senyor Maspero, que tenia un nom admirable i barthesià, La Joie de Lire, al barri llatí; i un cop a la secció de filosofia, sense que haguessin passat ni tres minuts, vaig dir als meus acompanyants: "Ja ens en podem anar". A una distància prudencial vaig fer a l'amic Ramoneda entrega solemne, i gens compungida per a desgràcia de la meva consciència, dels tres toms, voluminosos, de l'obra de tota la vida del savi Dumézil. Ara això em sap greu, perquè vaig saber, al cap de pocs anys, que la llibreria Maspero havia fet fallida, que havia tancat i que, finalment, al cap d'un quant temps, el propietari s'havia suïcidat. És una d'aquelles coses que em portaran a l'infern, si n'hi ha, d'una manera irremissible. Sigui com vulgui, i en espera d'un càstig propi de l'Antic Testament, el fet és que encara tinc, a casa -fruit d'aquestes malifetes-, l'obra completa de Kant, de Hegel, de Brecht, de Sigmund Freud, de Sartre, de Bergson i de molts altres autors, en llengua original i en diverses traduccions, a més de peces desaparellades.

Jordi Llovet. Adéu a la Universitat. Galaxia Gutenberg, 2011. P. 81.