el drama de la tralla

Si Laie fa front a la crisi amb retocs que impliquin un estalvi de les despeses, quan el descens és del 30% o superior, del 2008 ençà, i l’establiment té un determinat volum, no hi ha més remei que adoptar solucions dràstiques. Això és el que ha hagut de fer La Tralla, de Vic.

En primer lloc, reduint personal a la meitat: de vuit treballadors fixos a quatre. Després, tancant les seccions més improductives, com ara la botiga de papereria del local del costat. El van deixar el mes de maig. També, intentant traspassar la sucursal de Ripoll, però fins ara no han trobat ningú que s’hi interessi. I, pel que fa a la millora de l’oferta, no han pogut fer res més sinó ampliar l’horari comercial.

Com en moltes llibreries, el client de La Tralla ha disminuït i el fidel gasta molt menys. “Per Nadal, per exemple, es venien llibres de cuina de 25 euros i aquest Nadal, de 3”, ens diu Guillem Bellafont, gerent de l’empresa. “I cada Sant Jordi hem venut menys. El 2011 va caure el 10% i enguany, el 20%.”

L’empresa ha entrat en una economia de guerra, retallant i fins i tot suprimint serveis. Han eliminat o reduït les quotes a servidors i mútues fins al mínim obligatori, del servei de neteja al servei informàtic de Cegal, el gremi de llibreters de Madrid, que els notificava les novetats electrònicament. Ara han d’introduir-les ells mateixos a l’ordinador, manualment.

També han reduït la quota del Gremi de Llibreters de Catalunya. La mare, Imma Bellafont, l’havia presidit fins fa molt poc. “De calefacció, no en tenim, perquè hem deixat d’ocupar el local de papereria, i no sé si en posarem”, diu el llibreter.

De moment, encara mantenen el crèdit amb els proveïdors, però a costa de ser finançats pels bancs, i per això poden oferir un bon servei als clients. “Sort dels bancs. El negoci és dels bancs. Paguem de 1.000 euros a 2.000 d’interessos mensuals. Quan els bancs diguin prou, haurem de tancar”, diu Guillem Bellafont. El local és de lloguer, i això agreuja el problema: 2.000 euros mensuals.

El sacrifici ha començat pel gerent mateix. “Des del mes d’octubre –diu– he deixat de cobrar el meu sou. Visc d’un racó que tinc al banc, d’un pla de pensions reconvertit”.

Fins quan podran aguantar? “Si la crisi dura cinc anys més, no subsistirem. Per als mesos vinents i per a l’any vinent, sóc pessimista, crec que la situació empitjorarà encara més.” El futur del sector, ara com ara, és molt negre, perquè, a més, ens fa veure Lluís Morral, parlem d’una crisi generacional.

“La major part de les llibreries –diu el llibreter de Laie– més importants i conegudes, de Barcelona i de fora, van ser creades els anys 70 per un seguit de gent que en aquests moments arriba al final de la seva vida laboral i no es veu que tinguin successió, continuïtat ni relleu.”

És a dir, si un llibreter independent es jubila, no hi ha una nova generació de joves disposats a ser llibreters, com va aparèixer els anys 70. Sobretot si s’assabenten del cas de La Tralla, on, excepcionalment, sí que s’ha produït un relleu generacional.

Lluís Bonada. Al límit de la supervivència. A: El Temps 7/8/2012.