les confessions de joan coromines

APAREIX EL VOLUM VII DEL DICCIONARI ETIMOLÒGIC

El Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana és molt més que això. Serveix, també, com a quadern personal on l'autor, Joan Coromines, es confessa i opina sobre el més diversos temes, molt personals.

[...] A Josep Maria de Sagarra li dedica una atenció especial, ja que fins i tot es permet jutjar les seves obres. All i salobre, segons Coromines, és «l'única bona novel·la que va escriure, però bona aquesta de bo de bo» (p. 608).

Més endavant (p. 903) la qualifica de «magnífica». Però, continua, «després escriví la seva repugnant, pornogràfica i estúpida Vida privada». I conclou: «Crec que alguns es fregaren de mans en veure l'encanallament en què havia caigut el malaguanyat escriptor; i així després vingueren La Ferida Lluminosa i altres subproductes». Passem al Sagarra poeta. A la pàgina 239 l'anomena «l'ex-gran poeta» i a la 487, «poeta de balancí més que d'aire lliure, un cop acabada la seva sana i inspirada joventut». Segons creu el fill de Sagarra, Joan de Sagarra, l'animadversió de Coromines contra el seu pare es basa en una dedicatòria en vers dirigida a una mitja virtut, que sabem per transmissió oral i que diu, més o menys, així:

Sou més fresca que una rosa,

més p... que les gallines

i avorrida com la prosa

de don Pere Coromines

Les persones que hagin llegit només un parell d'articles del Diccionari de Coromines s'hauran adonat de l'estima que el lingüista té pel seu pare.

Lluís Bonada. «Les confessions de Joan Coromines». El temps (22-27 de febrer de 1988). P. 57-60.