sempre ens quedarà la rosa

SANT JORDI 2014, UN DIARI D’ESCRIPTORS

Per a què serveix llegir?

VICENÇ PAGÈS JORDÀ | Actualitzada el 23/04/2014 00:00`

Quan algú em diu que no li agrada llegir, se m’acuden moltes coses a la vegada, de manera que tinc un curtcircuit i em quedo en blanc. A continuació miraré d’ordenar-les.

1. Totes les societats llegeixen (el cel, el rastre d’un animal, el cos d’un malalt), si bé no totes escriuen.

2. Els antics habitants de Mesopotàmia creien que els ocells eren sagrats perquè deixaven rastres que semblaven escrits. Estaven convençuts que si els desxifraven sabrien què pensaven els déus.

3. Un dels lectors més apassionats de la història va ser el visir Al-Sahib ibn Abbad abd al-Qasim Ismal, que a la Pèrsia del segle X transportava 117.000 volums quan viatjava, en una caravana de 400 camells ensinistrats per caminar en ordre alfabètic.

4. La lectora més apassionada de què tinc notícia és la Verge Maria que apareix a l’Anunciació de Simone Martini (s. XIV), que manté el llibre obert amb el polze per prosseguir la lectura quan l’àngel acabi d’anunciar-li que serà la mare de Déu i se’n vagi d’una vegada.

5. Jueus, cristians i musulmans tenen en comú el llibre sagrat. Jesús va escriure una vegada sobre la sorra, però no ho va llegir ningú.

6. La revolució de Luter consisteix a decidir que podem llegir nosaltres sols, sense intercessió del clergat: tot bon lector té ànima de protestant.

7. Als territoris esclavistes dels EUA, si un negre era enxampat llegint, el primer cop l’assotaven amb una corretja de cuiro, el segon amb un fuet de set cues, el tercer li tallaven la primera falange del dit índex.

8. La lectura és l’autèntica màquina del temps i de l’hiperespai. També resulta útil per ressuscitar morts. No hi ha cap altra manera segura de conversar amb els absents, de viatjar en totes les dimensions.

9. El mateix llibre és diferent per a cada lector: el que reflecteix no és pas el camí, sinó qui l’està llegint. Com Narcís, ens retrobem amb nosaltres mentre creiem llegir l’altre.

10. Fa un parell d’anys, els llibres obligatoris del batxillerat van superar tots els rècords de suïcidis, ja que incloïen el romanç de Tristany i Isolda, Werther, Romeu i Julieta i Madame Bovary. El que és estrany no és que els adolescents no llegeixin gaire, sinó que no se suïcidin en massa.

11. A les societats jueves medievals, el mestre llegia, i a continuació el deixeble ho repetia i llepava la mel a la pissarra. També existia el costum de menjar versicles escrits en pastissos. És amb mel que entra la lletra, i no pas amb sang.

12. Només els analfabets creuen que tots els llibres són bons i que no calen cànons, llistes, ni recomanacions. Cal desconfiar dels que conjuguen el verb llegir sense objecte directe. Entre un llibre dolent i una rosa fragant, preferim la rosa.

13. Els mestres i professors que creuen que llegir ha de ser fàcil condemnen la literatura a assignatura menor. Tots els estudiants saben que el que és important costa. Potser per això els més ben preparats se senten obligats a triar carreres de ciències.

14. A l’escola, als nens se’ls ensenya que després de llegir un llibre cal fer un treball, un resum, un test… Així aprenen -i la culpa no és pas seva- que llegir no és una activitat en si mateixa, sinó tan sols l’avantsala del que ve després: el missatge, el context, el comentari.

15. En alguns instituts, els alumnes expulsats són enviats a la biblioteca. ¿I després ens estranya que no hi vulguin entrar?

16. Lliçons d’hipocresia: pares que exigeixen als fills que llegeixin, tot i que no s’apliquen aquesta exigència a ells mateixos.

17. No calen exigències. El dia del judici final, explica Virginia Woolf, quan arribin els lectors amb els llibres sota el braç, Déu dirà a sant Pere: «Mira, aquests no necessiten recompensa. No tenim res per oferir-los. Els agradava llegir».

18. La divisió que va fer E.M. Forster entre personatges plans i rodons es pot aplicar també als lectors: si no llegeixes et queda cara de xai i acabes parlant com el protagonista d’una pel·lícula dolenta.

Per a què serveix llegir? Resumim-ho: per seguir un rastre, per saber què pensen els déus, per ensinistrar animals, per quan els àngels ens abandonen, per no obeir els mandarins, perquè no ens esclavitzin, per viatjar en el temps, per emmirallar-nos, per alimentar-nos, per plaer, per ser rodons.