Font: Twitter @Joan_Sales
diumenge, 21 de juny del 2015
mentre llegeixin ulls
Escrit per
matilde urbach
Etiquetes:
Correspondència,
correu ordinari,
crítica literària,
Joan Sales,
lectors,
Mercè Rodoreda
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Crec que s'entén, però, per si de cas, és un fragment d'una carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda.
ResponEliminaEl títol de l'apunt, un vers de la M.Àngels Anglada d'un poema que va escriure en la mort de Josep Pla. aquest.
Matilde,
ResponEliminaEl poema a Pla em sembla massa bell, massa inspirat tenint en compte que l'escriptor empordanès -de tothom és sabut- era eixut i per demés flagrantment missògin. Pot ser a la poeta Anglada i al senyor Pla els unia una bona amistat.
Se m'acuden dues coses, Glòria. Una, que quan ens morim, tots som bons. Això ho vaig entendre en assistir, fa uns quants anys, a les exèquies d'un reconegut mal bitxo. En comptes de calar foc al taüt al bell mig de l'església, en senyal d'alleujament, no sense que abans l'enorme corrua de perjudicats per la seva existència pugés al púlpit per tal de dir-li el nom del porc, que és el que es mereixia, tot van ser ais i ius i com et trobarem a faltar.
EliminaLa segona cosa que se m'acut, desconeixent per complet la relació que els unia, és que potser l'Anglada acomiadava senzillament l'escriptor i no la persona. És un avantatge que tenen els qui es dediquen a escriure, que encara que no els hagis conegut mai, et pot arribar a saber greu que es morin.